flora dels Aiguamolls de l’Alt Empordà

Els aiguamolls de l’Alt Empordà són una de les àrees humides més destacades del nostre país, molt especialment en allò que pertoca als sistemes naturals que hi són presents i als organismes vius que els ocupen. El territori estudiat inclou l’àrea més oriental de la plana de l’Alt Empordà, a la confluència de les desembocadures dels rius Muga i Fluvià. Ocupa l’espai comprès entre el corredor d’Albons i els darrers contraforts del massís del Montgrí al sud, el pediment de la serra de Rodes al nord, els primers relleus del Terraprim d’Empordà a ponent i la badia de Roses a llevant.

Publicacions de referència

Síntesi del catàleg florístic

Nom científic	Família	Hàbitat	Distribució	Sectors
Abutilon theophrasti Medik.	Malvaceae	Camps de gira-sol i blat de moro (Panico-Setarion).	Localitzat a bona part de l'àrea agrícola de la plana i del litoral i més rarament a les zones perifèriques.	E, P, L
Acacia dealbata Link	Fabaceae	Vores dels camins i carreteres.	Present a punts dispersos del sector nord-oriental, sempre prop de les poblacions o de camins i carreteres.	P
Acanthus mollis L.	Acanthaceae	Herbassars de sòls humits i profunds (Silybo-Urticion).	Apareix, fora de cultiu, al rec del Molí de Castelló d'Empúries, al bosc de can Còdol (Torroella de Fuvià) a l'Escala i a Empúries.	E, P, L
Acer campestre L.	Sapindaceae	Bosc de ribera, arbredes ombrívoles (Populion albae).	Apareix en escasses localitats a les formacions de ribera de la Muga, la Mugueta i el Fluvià.	P
Acer negundo L.	Sapindaceae	Salzedes i vores dels rius (Salicion triandro-fragilis, Populion albae)	Apareix en alguns punts de les lleres de la Muga i del Fluvià.	P
Achillea ageratum L.	Asteraceae	Sòls humits.	Sols en coneixem una localitat, a les vores de la bassa del mas Pastells (antic estany de Siurana).	E
Achillea millefolium L.	Asteraceae	Vores de camins.	Observada en una única localitat situada al peu del turó de la Torre del Vent, a Palau-saverdera.	E
Achnatherum bromoides (L.) P. Beauv.	Poaceae	Brolles, alzinars clars.	Observada en una única localitat als turons pliocènics de Sant Tomàs de Fluvià.	E
Adiantum capillus-veneris L.	Pteridaceae	Parets interiors de pous, talussos argilosos humits i ombrívols (Eucladio-Adiantetum).	N'hem localitzat petites poblacions al rec del Molí de Castelló, a la riera de Pedret, a la mina de l'estany de Palol i a la vil.la romana d'Empúries.	E, P
Adonis annua L.	Ranunculaceae	Rostolls i sembrats (Secalion mediterraneum).	Presenta localitats disperses al Terraprim i en una única ocasió l'hem observada dins la plana.	E, P
Aegilops geniculata Roth	Poaceae	Pastures seques, vores de camins, talussos assolellats (Thero-Brometalia).	Present a al tot el sector perifèric tret del peu de mont de la Serra de Rodes.	E, P
Aegilops neglecta Bertol.	Poaceae	Pastures seques, vores de camins (Thero-Brometalia).	Observat en una única localitat al nord de Roses.	E
Aeluropus littoralis (Gouan) Parl.	Poaceae	Salicornars alterats, maresmes, vores de llacunes litorals (Arthrocnemetum fruticosi).	Distribuït per les àrees de maresma i zones palustres amb sòls salabrosos, tant al litoral (Cinclaus, Gola del Fluvià, les Llaunes, la Rubina, etc.) com a l'interior (estanys de Palau, Mornau, Sant Joan Sescloses).	P, L
Agave americana L.	Asparagaceae	Talussos assolellats, vores dels masos o dels pobles.	Distribuïda de forma preferent dins les àrees perifèriques. A la plana apareix en ambients comparativament secs, sobretot motes i terrasses fluvials.	E, P, L
Agrimonia eupatoria L. subsp. eupatoria	Rosaceae	Fenassars, vorades de bosc, jonqueres.		E, P
Agrostis castellana Boiss. & Reut.	Poaceae	Vinyes abandonades, brolles, sobre sòls oligotròfics.	Restringida a l'extrem septentrional, dins les àrees de peu de mont de la Serra de Rodes i puntualment als Aspres.	E
Agrostis stolonifera L. subsp. stolonifera	Poaceae	Jonqueres, prats humits, vores dels cursos d'aigua (Molinio-Arrhenatheretea).	Àmpliament distribuïda per tot el territori, en especial dins la plana al.luvial.	E, P, L
Ailanthus altissima (Mill.) Swingle	Simaroubaceae	Vores de rius, dunes fixades.	Apareix en alguns punts a la riba de la Muga i del Fluvià i també a les dunes fixades d'Empúries on originàriament podria haver estat plantat.	E, P
Aira caryophyllea L.	Poaceae	Pradells terofítics sobre sòls saulonosos o sorrencs (Helianthemetum guttati).	La distribució que en coneixem ateny dos nuclis distants, situats l'un dins l'àrea granítica del peu de mont de la Serra de Rodes i l'altre als dipòsits eòlics de sorres dels turons mesozoics de l'Escala.	E
Aira cupaniana Guss.	Poaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	Present principalment al peu de mont de la Serra de Rodes i de forma puntual als Aspres.	E
Ajuga chamaepitys (L.) Schreb.	Lamiaceae	Camps de cereals, rostolls, codolars, extraccions d'àrids (Secalion mediterraneum, Andryaletalia ragusinae).	Present sobretot en àrees agrícoles del sud-oest del territori, i altres localitats més puntuals a l'Escala, Peralada, Vilamacolum, etc.	E, P
Ajuga iva (L.) Schreb.	Lamiaceae	Prats secs, indrets rocallosos (Thero-Barchypodion).	Fonamentalment distribuïda dins l'arc de materials perifèrics del Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià i turons de l'Escala. Puntualment als Aspres (mas Barrera).	E
Alcea rosea L.	Malvaceae	Cultivada en diversos punts del territori i ocasionalment subespontània.	Fora de cultiu només l'hem vista als marges del Manol, prop de Vila-sacra.	P
Alisma plantago-aquatica L.	Alismataceae	Vores dels cursos d'aigua, estanys (Phragmitetea).	Àmpliament representat a totes les àrees palustres, en cursos fluvials, recs i sèquies de la plana i del litoral. Penetra en nombroses ocasions vers l'interior dins els antics estanys i els recs de les àrees perifèriques.	E, P, L
Alkanna tinctoria Tausch subsp. tinctoria	Boraginaceae	Sòls sorrencs.	Observada sobre dipòsits eòlics arenosos als turons de l'Escala i als sorrals de la Muga i del Fluvià.	E, P
Alliaria petiolata (M. Bieb.) Cavara & Grande	Brassicaceae	Bosc de ribera, vores de recs (Populion albae).	Restringida a la plana al.luvial, resseguint les formacions de ribera dels cursos principals.	P
Allium ampeloprasum L.	Amaryllidaceae	Fenassars, vores de camps i de camins, talussos, etc. (Brachypodietum phoenicoidis).	Distribuït per tot el territori, des de les àrees de ponent fins al litoral.	E, P, L
Allium chamaemoly L.	Amaryllidaceae	Pradells i erms terofítics, habitualment sobre sòls sorrencs (Thero-Brachypodietalia).	Present a l'àrea d'afloraments granítics del peu de mont de la Serra de Rodes, al Terraprim, terrasses del Fluvià i turons de l'Escala.	E
Allium neapolitanum Cirillo	Amaryllidaceae	Vores de camins i de camps, clarianes, sobre sòls profunds i humits.	Associat als cursos fluvials principals del territori.	P
Allium oleraceum / paniculatum aggr.	Amaryllidaceae	Vores de camins, talussos entre camps, vorades de bosc, etc.	ESparsament distribuït principalment a la plana al.luvial.	E, P
Allium roseum L.	Amaryllidaceae	Vores de camins i de camps, vorades i clarianes dels boscos humits.	Present en àrees palustres i prop dels cursos d'aigua, tant a la plana com als relleus perifèrics.	E, P
Allium sphaerocephalon L.	Amaryllidaceae	Vores de camins, prats secs, talussos.	Esparsament distribuït dins dels sectors orientals del territori.	E, P
Alnus glutinosa (L.) Gaertn.	Betulaceae	Bosc de ribera (Populion albae).	Fonamentalment distribuït dins les àrees al.luvials resseguint els principals cursos fluvials (Muga, Mugueta, Fluvià, Riuvell, rec del Molí, etc.).	P
Alopecurus bulbosus Gouan	Poaceae	Prats humits, sovint sobre sòls feblement salins (Arrhenatherion).	Restringit a les àrees palustres de l'antic estany de Sant Pere (closes de la Gallinera-Pastelles) i de Castelló d'Empúries (Vilaüt, Mornau, Sant Joan, etc.).	P
Alopecurus myosuroides Huds.	Poaceae	Camps de cereals, vores de camins i de camps (Secalion mediterraneum).	Present esparsament a tota la zona agrícola de la plana i més rarament al litoral i zones perifèriques.	E, P, L
Althaea officinalis L.	Malvaceae	Vores de recs i estanys, jonqueres, prats humits (Cypero-Caricetum otrubae).	Àmpliament distribuïda per tota la plana i en especial dins les àrees palustres dels antics estanys de Castelló, Sant Pere i Cinclaus. Les localitats més perifèriques corresponen a cursos fluvials o zones palustres interiors (estanys de Vilaüt, del Far d'Empordà, de la Bomba, etc.).	E, P, L
Alyssum alyssoides (L.) L.	Brassicaceae	Pradells terofítics i prats secs sobre sòl eutròfic (Thero-Brachypodion).	Apareix de forma local en diversos punts del Terraprim i als afloraments calcaris de l'Escala.	E
Amaranthus albus L.	Amaranthaceae	Vinyes, olivets, sembrats, etc. sobre sòls poc humits (Diplotaxion, Secalion mediterraneum).	Present sobretot en àrees agrícoles del peu de mont de la Serra de Rodes, també apareix a d'altres punts de la plana i localment del litoral.	E, P, L
Amaranthus blitoides S. Watson	Amaranthaceae	Vinyes, rostolls, comunitats terofítiques ruderals, sorrals, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït per totes les àrees agrícoles, tant de la plana com de les àrees perifèriques.	E, P, L
Amaranthus blitum L.	Amaranthaceae	Sòls argilosos humits, conreus de regadiu (Panico-Setarion).	L'hem observat unes poques vegades en àrees agrícoles de la zona central del territori.	P
Amaranthus cruentus L.	Amaranthaceae	Sorrals i codolars dels rius, terres de regadiu, rostolls, etc. (Ruderali-Secalietea).	Present en alguns sorrals i codolars de la Muga i del Fluvià.	P
Amaranthus deflexus L.	Amaranthaceae	Comunitats ruderals terofítiques de les vores dels camps, camins i recs (Chenopodion muralis, Hordeion leporini).	Esparsament distribuït pel territori, tant als relleus de la perifèria com dins la plana i, localment, al litoral.	E, P, L
Amaranthus hybridus L.	Amaranthaceae	Herbassars ruderals.		E, P
Amaranthus muricatus Moq.	Amaranthaceae	Vores de camins.	Només l'hem vist en una població prop de la ciutadella de Roses.	L
Amaranthus powellii S. Watson	Amaranthaceae	Sorrals dels rius.	Únicament observat als sorrals de la Muga (Castelló d'Empúries).	P
Amaranthus retroflexus L.	Amaranthaceae	Comunitats terofítiques ruderals, terres de regadiu, rostolls, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït a tot el territori, encara que desapareix en les àrees de sòls salabrosos o inundables.	E, P, L
Ammannia coccinea Rottb.	Lythraceae	Arrossars (Oryzo-Echinochloetum sativae).	La coneixem només dels arrossars de la Gallinera i de l'antiga zona arrossera del mas Matà.	P
Ammannia robusta Heer & Regel	Lythraceae	Arrossars (Oryzo-Echinochloetum sativae).	La coneixem de tota la zona arrossera de Riumors, la Gallinera, les Pastelles i els arrossars abandonats del mas Matà.	P
Ammi majus L.	Apiaceae	Camps de cereals, rostolls (Secalion mediterraneum).	Present a les àrees agrícoles de secà de bona part del territori.	E, P, L
Anacamptis coriophora (L.) R. M. Bateman, Pridgeon & M. W. Chase	Orchidaceae	Brolles.	Observada únicament en la localitat aportada per Páramo (in HGI), prop de can Còdol (Torroella de Fluvià).	P
Anacamptis laxiflora (Lam.) R. M. Bateman, Pridgeon & M. W. Chase	Orchidaceae	Prats de dall (Gaudinio-Arrhenatheretum).	Localitzada a les àrees on apareixen prats de dall, al peu de mont de la Serra de Rodes (Vilaüt-Torroelles), als Aspres (Mornau, Montmajor, Vilanova de la Muga) i al Terraprim (estany del Far d'Empordà).	E, P
Anacamptis pyramidalis (L.) Rich.	Orchidaceae	Prats, closes.	Localitzada en diverses àrees properes al litoral (Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador) i punts del Terraprim (Torroella de Fluvià).	E, P, L
Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.	Asteraceae	Conreus, vores de camins, solars abandonats, talussos, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït en tot el territori, sobretot a les àrees agrícoles.	E, P, L
Anacyclus valentinus L.	Asteraceae	Conreus, vores de camins (Ruderali-Secalietea).	Esparsament distribuït dins la meitat septentrional del territori (Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries, Palau-saverdera, el Far d'empordà, Vilamacolum, etc)	E, P, L
Anarrhinum bellidifolium (L.) Willd.	Plantaginaceae	Brolles, pradells terofítics, vinyes abandonades, sobre sòls oligotròfics (Cisto-Sarothamentum catalaunici).	Restringit al peu de mont de la Serra de Rodes, entre Roses i Pau.	E
Anchusa arvensis (L.) M. Bieb. subsp. arvensis	Boraginaceae	Conreus, vores de camins, herbassars moderadament ruderals, terres remogudes, etc. (Ruderali-Secalietea).	Observada tant a les àrees agrícoles de la plana al.luvial com a les del sector perifèric. Només puntualment al litoral.	E, P, L
Anchusa azurea Mill.	Boraginaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	N'hem localitzat només algunes poblacions entre Castelló d'Empúries i Fortià i entre Baseia i Sant Tomàs de Fluvià.	E, P
Andropogon distachyos L.	Poaceae	Indrets rocosos secs.	Dins del territori l'hem observat únicament a Vila-robau, encara que la planta apareix als penya-segats de Roses, uns centenars de metres més enllà de l'àrea (Gesti in HGI).	E
Andryala integrifolia L.	Asteraceae	Brolles, vinyes abandonades, pradells terofítics (Cisto-Sarothamnetum catalaunici, Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion).	Àmpliament distribuïda entorn dels Aspres i del peu de mont de la Serra de Rodes, i de forma més esparsa a Sant Tomàs de Fluvià, Vilamacolum, terrasses del Fluvià i alguns punts del litoral (la Rubina, Roses).	E, P, L
Andryala ragusina L.	Asteraceae	Codolars fluvials, extraccions d'àrids (Andryaletalia ragusinae).	Restringida, segons les nostres observacions al llarg del riu Manol i també al tram occidental dels codolars del Fluvià i en algunes àrees amb activitats extractives pròximes.	P
Anisantha diandra (Roth) Tzvelev	Poaceae	Vores de camins, herbassars ruderals terofítics, etc. (Thero-Brometalia).		E, P, L
Anisantha madritensis (L.) Nevski	Poaceae	Vores de conreus i de camins, herbassars terofítics ruderals (Thero-Brometalia).	Localitzat en diversos punts dels Aspres i del Terraprim.	E
Anisantha rigida (Roth) Hyl.	Poaceae	Vores de camins, herbassars ruderals terofítics, etc. (Thero-Brometalia).		E, P
Anisantha rubens (L.) Nevski	Poaceae	Vores de camins i carreteres, marges de conreus, solars, herbassars ruderals, etc. (Thero-Brometalia).	Distribuït preferentment dins les àrees perifèriques, encara que arriba a diversos punts de la plana i del litoral.	E, P, L
Anisantha sterilis (L.) Nevski	Poaceae	Vores de conreus i de camins, solars abandonats, herbassars terofítics més o menys ruderals (Thero-Brometalia).	Distribuït dispersament per la plana al.luvial.	E, P
Anogramma leptophylla (L.) Link	Pteridaceae	Talussos argilosos de torrents i fissures de murs humits i ombrívols (Selaginello-Anogrammetum leptophyllae).	Localitzada de forma dispersa pel peu de mont de la Serra de Rodes i afloraments paleozoics nord-orientals.	E
Anredera cordifolia (Ten.) Steenis	Basellaceae	Vores de torrents i de rius, tanques d'horts, etc.	Apareix en nombroses localitats del peu de mont de la Serra de Rodes associada als torrents que davallen a la plana. Així mateix és relativament comuna en les formacions de ribera de la Muga i el Fluvià i en alguns recs prop de l'Escala.	E, P
Anthemis arvensis L.	Asteraceae	Conreus, herbassars ruderals de les vores dels camins, solars abandonats, talussos, etc. (Ruderali-Secalietea).	Distribuïda principalment en àrees de relleus perifèrics, al peu de mont de la Serra de Rodes, sector central del Terraprim, Viladamat, l'Escala, etc.	E, P
Anthemis cotula L.	Asteraceae	Vores de camins i de conreus, sorrals.	La coneixem únicament de punts aïllats del territori, al Puig Barutell (Peralada), Fortià i Baseia.	E, P
Anthemis maritima L. subsp. maritima	Asteraceae	Dunes (Ammophiletum arundinaceae).	Observada en un curt tram de la platja de les Dunes, a Sant Pere Pescador, i a les dunes d'Empúries.	L
Anthoxanthum odoratum L.	Poaceae	Prats humits.	Restringit a les zones palustres de l'àrea septentrional.	P
Antirrhinum majus L.	Plantaginaceae	Talussos, parets, indrets rocallosos (Parietarietalia).	Present sobretot a les àrees perifèriques i als sorrals i codolars fluvials.	E, P, L
Aphanes arvensis L.	Rosaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Només l'hem observat en una localitat, prop de Vilamacolum.	E
Aphyllanthes monspeliensis L.	Asparagaceae	Prats secs sobre sòls carbonatats (Thero-Brachypodion).	Restringit en unes poques poblacions a l'extrem centre-occidental de l'àrea d'estudi, entre Fortià i Torroella de Fluvià.	E
Apium graveolens L.	Apiaceae	Vores de cursos d'aigua i sòls argilosos molt humits.	Present en forma de petites poblacions entorn del tram final del riu Fluvià, illa de Caramany i Riuvell (l'Armentera).	P, L
Arabidopsis thaliana (L.) Heynh.	Brassicaceae	Pradells terofítics (Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion).	Molt freqüent al quadrant nord-oriental, apareix també en algunes àrees del Terraprim. Fora d'aquestes zones, apareix ocasionalment a la plana.	E, P
Araujia sericifera Brot.	Apocynaceae	Bosc de ribera, bardisses, tanques dels horts, etc. (Populion albae, Rubo-Coriarietum, Pharbitidi-Lycietum europaei).	Naturalitzada, no només a les proximitats dels assentaments humans, sinó també a la riba dels cursos principals del territori.	E, P
Arctium minus (Hill) Bernh.	Asteraceae	Herbassars ruderals dels sòls profunds i humits, clarianes del bosc de ribera (Urtico-Sambucetum ebuli, Silybo-Urticetum).	Distribuït fonamentalment dins la plana, tant en les zones al.luvials i fluvials com a les àrees palustres. Fora d'aquí, arriba als relleus interiors on ocupa posicions favorables en ambients relativament humits (antics estanys de Siurana, la Bomba, Púdol, Vilaüt,etc.).	E, P
Arenaria leptoclados (Rchb.) Guss.	Caryophyllaceae	Pradells terofítics, sorrals, codolars, etc. (Thero-Brachypodion).		E, P, L
Arenaria serpyllifolia L.	Caryophyllaceae	Pradells terofítics, sorrals, codolars, etc. (Thero-Brachypodion).		E, P
Argyrolobium zanonii (Turra) P. W. Ball subsp. zanonii	Fabaceae	Prats secs (Thero-Brachypodion).	Apareix esparsament al Terraprim i al peu de mont de la Serra de Valldavià.	E
Arisarum vulgare Targ.-Tozz.	Araceae	Peus de murs entre olivets, indrets rocallosos.	Restringit a l'àrea més nord-oriental, dins del peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Aristolochia clematitis L.	Aristolochiaceae	Vores de camps i de camins, marges de recs i indres humits.	Dispersa principalment per la plana.	E, P
Aristolochia paucinervis Pomel	Aristolochiaceae	Bosc de ribera, marges de recs, terres profundes i humides (Populion albae).	Distribuïda principalment dins les àrees fluvials i palustres de la plana; més esporàdicament en àrees humides dels relleus perifèrics.	E, P
Aristolochia pistolochia L.	Aristolochiaceae	Brolles, prats secs, sobre sòls carbonatats (Rosmarino-Ericion, Thero-Brachypodion).	Restringida a les àrees pliocèniques del quadrant sud-occidental	E
Aristolochia rotunda L. subsp. rotunda	Aristolochiaceae	Bosc de ribera, terres profundes i humides (Populion albae).	Present a les àrees palustres i fluvials de la plana, encara que arriba més a l'interior resseguint els cursos d'aigua i estanys.	E, P
Arrhenatherum elatius (L.) J. Presl & C. Presl subsp. elatius	Poaceae	Vores de camins, talussos, prats, indrets humits (Molinio-Arrhenatheretea).	Present de forma dispersa en àrees de la plana.	P
Artemisia absinthium L.	Asteraceae	Cultivada i molt rarament subespontània (o residual?).	Se n'observen poblacions prop d'alguns masos de Fortià.	E
Artemisia arborescens L.	Asteraceae	Cultivada i residual en marges de camps.		E
Artemisia caerulescens L. subsp. gallica (Willd.) K. Perss.	Asteraceae	Sòls salins de moderadament humits a secs, sovint sorrencs, penya-segats litorals (Artemisio-Limonietum virgati, Crithmo-Limonion).	Present sobretot a les àrees de maresma litoral, entre Santa Margarida i Sant Pere Pescador, i als penya-segats de l'Escala. Penetra puntualment vers l'interior a la Rubina i les Llaunes (Castelló d'Empúries), amb algunes localitats extremes a Sant Joan Sescloses i a l'estany Púdol.	E, P, L
Artemisia campestris L.	Asteraceae	Talussos, vores de camins, fenassars, principalment sobre sòls sorrencs (Bromo-Oryzopsion miliaceae, Brachypodietum phoenicoidis).	Present, sobretot, a les àrees arenoses de la rereduna litoral i de les terrasses i motes fluvials. Apareix també a diverses àrees dels relleus perifèrics (peu de mont de Valldavià, turons de l'Escala, el Far d'Empordà, etc.).	E, P, L
Artemisia verlotiorum Lamotte	Asteraceae	Herbassars ruderals de les vores dels cursos d'aigua.	Present sobretot a les àrees fluvials, resseguint el Fluvià, la Muga i el Manol i en algunes altres àrees palustres de la plana.	E, P, L
Artemisia vulgaris L.	Asteraceae	Herbassars de les vores rius.	Observada únicament en algunes localitats de la meitat occidental del riu Muga.	P
Arthrocaulon macrostachyum (Moric.) Piirainen & G.Kadereit	Amaranthaceae	Comunitats halòfiles arbustives de sòls argilosos secs, inundats durant un curt període de temps, salicornars, platges (Arthrocnemetum glauci, Arthrocnemetum fruticosi).	Present a tot el sector litoral i maresmes entre Sant Pere Pescador i la Rubina	P, L
Arum italicum Mill.	Araceae	Bosc de ribera, plantacions de pollancres, marges de recs i de camps, sobre sòls humits (Populion albae).	Present pràcticament a tot el territori encara que es torna molt rar o manca al litoral. Dins les àrees perifèriques va associada a zones humides (estanys interiors, vores dels cursos d'aigua, etc.).	E, P, L
Arundo donax L.	Poaceae	Vores dels cursos d'aigua, motes entre camps (Convolvulion sepium).	Present a totes les àrees del territori.	E, P, L
Asarina procumbens Mill.	Plantaginaceae	Fissures de granodiorites.	Restringit en algunes àrees d'aflorament de granodiorites a les Torroelles (Palau-saverdera) i a Vilaüt (Pau).	E
Asparagus acutifolius L.	Asparagaceae	Alzinars, garrigues, bardisses, vegetació arbustiva i arbòria que separa camps o closes (Quercion ilicis, Pyro-Paliuretum).	Distribuït per tots els relleus i zones perifèriques de la plana. S'enrareix fins desaparèixer dins la meitat oriental de la plana i al litoral on només presenta algunes localitats associades a formacions forestals de les closes o de les terrasses fluvials elevades.	E, P, L
Asparagus officinalis L.	Asparagaceae	Prats, jonqueres, antigues closes, vorades de bosc, sobre sòs humits i, en algunes ocasions, lleugerament salabrosos.	Distribuït principalment a la zona central de la plana, encara que també apareix, ja més localment, a l'extrem septentrional.	L, P
Asperula cynanchica L. subsp. cynanchica	Rubiaceae	Llistonars, prats secs, brolles (Thero-Brachypodion, Rosmarino-Ericion).	Restringida al sector de materials perifèrics, entre el peu de mont de les serres de Rodes i de Valldavià.	E
Asphodelus fistulosus L.	Asphodelaceae	Vores de camins, carreteres i conreus, sòls pedregosos (Hordeion leporini).	Distribuït principalment pels relleus occidentals i meridionals. S'estableix també a la plana en zones seques.	E, P, L
Asplenium ceterach L. subsp. ceterach	Aspleniaceae	Fissures dels murs de pedra seca (Asplenietea rupestria).	Localitzada en punts dispersos dels afloraments rocosos dels extrems septentronal i meridional del territori.	E
Asplenium obovatum Viv. subsp. obovatum	Aspleniaceae	Fissures dels murs de pedra seca (Phagnalo-Cheilanthion).	Localitzat en punts concrets en l'àrea d'afloraments granítics del peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Asplenium onopteris L.	Aspleniaceae	Alzinars, roques ombrejades (Quercetum ilicis).	Distribuït per totes les àrees perifèriques fora de l'ompliment recent de la plana on rarament arriba a penetrar.	E, P
Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens D. E. Meyer	Aspleniaceae	Fissures de murs de pedra (Asplenietea rupestria).	Es localitza de forma dispersa al peu de mont de la Serra de Rodes, als afloraments calcaris de l'Escala i punts concrets de les terrasses del Fluvià.	E
Astragalus hamosus L.	Fabaceae	Prats secs en sòls eutròfics (Thero-Brachypodion, Thero-Brometalia).	N'hem observat unes poques localitats a les àrees pliocèniques dels Aspres i del Terraprim i als afloraments de calcàries del l'Escala.	E
Astragalus monspessulanus L. subsp. gypsophilus Rouy	Fabaceae	Prats secs, brolles (Thero-Brachypodion, Rosmarino-Ericion).	Apareix en diverses localitats del Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià i turons mesozoics de l'Escala.	E
Astragalus pelecinus (L.) Barneby subsp. pelecinus	Fabaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	Localitzada a l'extrem nord-oriental del territori, dins l'àrea de peu de mont de la Serra de Rodes i en alguns punts molt localitzats de la plana.	E
Astragalus stella L.	Fabaceae	Prats secs (Thero-Brachypodion).	N'hem localitzat només una població a Vilanova de la Muga.	P
Astragalus tragacantha L.	Fabaceae	Penya-segats calcaris, sorrals de rereduna, prats secs (Crithmo-Limonion, Crucianelletum maritimae, Thero-Brachypodion).	Les principals poblacions que hem vist d'aquest tàxon es concentren als penya-segats de l'Escala i als turons mesozoics propers al municipi. De forma molt més puntual apareix als sorrals de rereduna de la Rubina (Castelló d'Empúries).	E, L
Atriplex halimus L.	Amaranthaceae	Platges, talussos.	Tàxon molt rar al territori. El coneixem només de la platja de la Rubina, on n'hem vist algun individu aïllat, i d'alguns punts entre Sant Joan Sescloses i Pedret, on forma denses poblacions en talussos assolellats.	E, L
Atriplex patula L.	Amaranthaceae	Comunitats ruderals, principalment terres de conreu (Ruderali-Secalietea).	Present pràcticament en totes les àreees del territori.	E, P, L
Atriplex portulacoides L.	Amaranthaceae	Formacions dels sòls salins inundats temporalment, principalment salicornars, on pot ser dominant (Arthrocnemetum fruticosi, Juncion maritimi).	Present a les àrees de maresma litoral des de Cinclaus fins a Roses i a les zones de sòls salabrosos de l'antic estany de Castelló. Les localitats més interiors arriben a Montmajor i a Sant Joan Sescloses (Peralada).	P, L
Atriplex prostrata DC.	Amaranthaceae	Comunitats ruderals, especialment sobre sòls lleugerament salins, jonqueres halòfiles, salicornars (Ruderali-Secalietea, Puccinellio-Salicornietea).	Present sobretot a les àrees litorals i zones palustres, encara que reapareix també més a l'interior, en punts de la plana al.luvial.	P, L
Avena barbata Link subsp. barbata	Poaceae	Fenassars, vores de camins i de camps, talussos, prats secs, herbassars ruderals de sòls poc humits, etc. (Thero-Brometalia, Thero-Brachypodietea).	Distribuïda àmpliament per totes les àrees del territori.	E, P, L
Avena sativa L.	Poaceae	Vores de camins.	Ocasionalment fora de conreu en punts perifèrics i més rarament de la plana.	E, P
Avena sterilis L. subsp. sterilis	Poaceae	Vores de conreus i camins.	Localitzada en algunes àrees de la plana, a Sant Pere Pescador i Vila-sacra.	P
Baldellia ranunculoides (L.) Parl.	Alismataceae	Vores d'estanys i aiguamolls poc profunds.	Observada en algunes localitats entorn de Vilaüt (Pau, Palau-saverdera) i els estanys de Palau i puntualment més al sud, a la bassa de la pedrera de traquites de Vilacolum (Torroella de Fluvià).	E, P
Ballota nigra L.	Lamiaceae	Herbassars ruderals dels sòls profunds, humits i nitròfils (Silybo-Urticion).	Àmpliament distribuïda, principalment a la plana.	E, P, L
Bassia prostrata (L.) Beck	Amaranthaceae	Talussos, vores de camins, indrets pedregosos, en ambients secs i assolellats (Saturejo-Hyparrhenion, Thero-Brachypodion, etc.).	Àmpliament distribuïda pels Aspres i peu de mont de la Serra de Rodes i de manera més esparsa pel Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià, Turons de l'Escala, etc. Arriba en punts molt concrets a la plana i al litoral.	E, P, L
Bassia scoparia (L.) Voss subsp. scoparia	Amaranthaceae	Terres remogudes, vores de camins, prop de les àrees habitades.	Observada ocasionalment fora de cultiu prop de Vilacolum, a l'Armentera i a Marzà.	E, P
Bellardia trixago (L.) All.	Orobanchaceae	Prats secs, sorrals litorals fixats, vores de camins, etc.	Present a la pràctica totalitat del sector perifèric amb algunes localitats també a la plana i al litoral.	E, P, L
Bellardia viscosa (L.) Fisch. & C. A. Mey.	Orobanchaceae	Pastures seques, vores de camins, sorrals fixats, etc.	L'espècie es troba àmpliament distribuïda al peu de mont de la Serra de Rodes i reapareix en alguns punts del litoral (la Rubina, les Llaunes, a Castelló d'Empúries).	E, L
Bellis annua L. subsp. annua	Asteraceae	Pastures, pradells terofítics, sòls sorrencs (Plantago-Trifolietum cherleri, Thero-Brachypodietalia).	Present a tots els sectors del territori, des del litoral fins a les àrees de l'interior.	E, P, L
Bellis perennis L.	Asteraceae	Prats, herbeis humits.	Distribuïda des del peu de mont de la Serra de Rodes al Terraprim, també a diverses zones de la plana.	E, P
Bellis sylvestris Cirillo	Asteraceae	Fenassars, prats secs (Thero-Barchypodietea).	Present, sobretot, als Aspres, al Terraprim i als turons de l'Escala i només puntualment a la plana (Empuriabrava).	E, L
Beta maritima L.	Amaranthaceae	Conreus i herbassars nitròfils sobre sòls temporalment humits, sovint lleugerament salins.		E, P, L
Beta vulgaris L.	Amaranthaceae	Terres remogudes, sorrals dels rius.	Ocasionalment apareix fora de cultiu als sorrals del Fluvià, i en punts esparsos de les zones agrícola (Palau-saverdera, l'Escala).	P
Betonica officinalis L.	Lamiaceae	Prats humits.	Observada únicament al Puig de l'Estany de Torroella de Fluvià.	E
Bidens aurea (Aiton) Sherff	Asteraceae	Herbassars.	En coneixem una única població en un herbassar al marge d'un rec a la carretera del mas Matà (Sant Pere Pescador).	P
Bidens frondosa L.	Asteraceae	Herbassars dels sòls temporalment inundats dels cursos d'aigua (Bidention tripartitae).	La seva distribució s'associa sobretot als cursos principals (Muga, Manol, riera de Pedret, Fluvià, Riuvell, etc.).	P, L
Bidens subalternans DC.	Asteraceae	Vores dels cursos d'aigua, regalls de carretera, herbassars humits.	Observada sobretot dins la meitat occidental del territori, associada sovint als cursos fluvials o als marges de la xarxa viària.	E, P
Biscutella auriculata L.	Brassicaceae	Camps de cereals, olivets, sobre sòls carbonatats (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Present en algunes àrees orientals del Terraprim, entorn del Far d'Empordà i de Siurana.	E
Biscutella laevigata [aggr.]	Brassicaceae	Erms, sòls pedregosos.	Sembla restringida a la zona mes oriental, entre el Far d'Empordà i Vilamalla.	E
Bituminaria bituminosa (L.) C. H. Stirt.	Fabaceae	Fenassars, prats secs, brolles, etc. (Brachypodietum phoenicoidis, Thero-Brachypodion).	Molt freqüent als relleus perifèrics (peu de mont de la Serra de Rodes i de Valldavià, Terraprim, turons de l'Escala). Reapareix en ambients relativament secs de la plana (terrasses al.luvials, sorrals costaners, etc.).	E, P, L
Blackstonia acuminata (W. D. J. Koch & Ziz) Domin	Gentianaceae	Prats secs.	Anotada al puig de l'Estany (Torroella de Fluvià).	E
Blackstonia imperfoliata (L. fil.) Samp.	Gentianaceae	Sòls salins sorrencs (Schoeno-Plantaginetum).	N'hem vist algunes poblacions a la maresma de les Llaunes i a la rereduna de la Rubina.	L
Blackstonia perfoliata (L.) Huds. subsp. perfoliata	Gentianaceae	Fenassars, prats secs, talussos, vores de camins, sorrals, etc.	Present a bona part dels relleus de la perifèria i al litoral, més puntual a la plana.	E, P, L
Bolboschoenus maritimus (L.) Palla	Cyperaceae	Canyissars sobre sòls més o menys salins, arrossars (Phragmition australis).	Àmpliament distribuït al litoral i a totes les àrees palustres de la plana (antics estanys de Castelló, Sant Pere i Cinclaus). Penetra vers l'interior resseguint els cursos d'aigua i és present a bona part dels estanys del Terraprim (Siurana, la Bomba, la Mina, Palol).	E, P, L
Borago officinalis L.	Boraginaceae	Hebassars ruderals dels sòls profunds i humits a les vores dels camins, conreus i recs (Silybo-Urticion).	Àmpliament distribuït dins la meitat septentrional del territori i més rar dins l'extrem meridional (Torroella de Fluvià, l'Escala).	E, P, L
Bothriochloa ischaemum (L.) Keng	Poaceae	Prats secs, fenassars (Tero-Brachypodietea).	Present a tot l'arc occidental i meridional, des dels Aspres als turons de l'Escala.	E
Brachypodium distachyon (L.) P. Beauv.	Poaceae	Pradells terofítics i prats secs (Thero-Brachypodion).	Localitzat en diversos punts de les àrees perifèriques de ponent i en una única localitat de la plana, a les Llaunes (Castelló d'Empúries)	E, P
Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. & Schult.	Poaceae	Fenassars, vores de camps i de camins, talussos (Brachypodietum phoenicoidis).	Present pràcticament a tot el territori.	E, P, L
Brachypodium retusum (Pers.) P. Beauv.	Poaceae	Llistonars, garrigues, indrets pedregosos (Thero-Brachypodietea).	Àmpliament difós per totes les àrees perifèriques, penetra rarament a la plana a través de les terrasses del Fluvià i en punts concrets de Castelló d'Empúries.	E, P
Brachypodium sylvaticum (Huds.) P. Beauv. subsp. sylvaticum	Poaceae	Bosc de ribera, alzinars humits i d'altres indrets ombrívols (Populion albae, etc.)	Distribuït principalment dins les àrees palustres i fluvials de la plana. Arriba a ponent resseguint la Muga i el Fluvià, i ocupant zones palustres interiors del Terraprim i els Aspres.	E, P
Brassica fruticulosa Cirillo subsp. fruticulosa	Brassicaceae	Vinyes, olivets, talussos assolellats (Eragrostio-Chenopodietum).	Fora del peu de mont de la Serra de Rodes, on es troba àmpliament distribuïda, només l'hem poguda observar a la mota de la Muga (Castelló d'Empúries) i al peu de la carretera de Sant Miquel de Fluvià.	E, P
Brassica nigra (L.) W. D. J. Koch	Brassicaceae	Motes de recs, marges de camps i camins, arenys dels rius, herbassars humits, etc.	Present pràcticament a tota la plana.	P
Brassica rapa L.	Brassicaceae	Cultivada en algunes zones del territori, apareix alguns cops fora de cultiu, a les proximitats dels camps.		E, P
Briza maxima L.	Poaceae	Pradells terofítics, brolles (Helianthemetum guttati, Cisto-Sarothamnetum catalaunici).	L'àrea de distribució principal comprèn principalment el peu de mont de la Serra de Rodes, encara que de forma local reapareix als Aspres i a Torroella de Fluvià.	E
Briza minor L.	Poaceae	Prats humits.	La coneixem només d'algunes localitats de Pau i Palau-saverdera.	E
Bromus commutatus Schrad.	Poaceae	Prats humits principalment sobre sòls lleugerament salabrosos (Arrhenatherion).	Tàxon que només hem vist en alguns punts de la plana, a Vila-sacra, Pau, Sant Pere Pescador i Cinclaus.	P
Bromus hordeaceus L. subsp. hordeaceus	Poaceae	Vores de camins i de conreus, prats secs, fenassars, talussos, etc.	Àmpliament distribuït per tot el territori.	E, P, L
Bromus lanceolatus Roth	Poaceae	Fenassars, prats secs, sòls pedregosos (Thero-Brachypodietea).	Present a ponent de la zona d'estudi, als Aspres, al Terraprim i al peu de mont de la Serra de Valldavià.	E
Broussonetia papyrifera (L.) Vent.	Moraceae	Antigament cultivada i subespontània.	Fora de cultiu apareix a diferents punts del territori, a Castelló d'Empúries, Vila-sacra, Ventalló, etc.	P
Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin	Cucurbitaceae	Bosc de ribera, bardisses (Populion albae, Rubo-Coriarietum).	Àmpliament present a tota la plana i també a moltes àrees de la perifèria, sovint associada als ambients més humits. Arriba només puntualment al litoral resseguint els cursos d'aigua.	E, P, L
Buddleja davidii Franch.	Scrophulariaceae	Codolars fluvials, sòls pedregosos.	Present principalment a les vores del Fluvià i zones properes, encara que reapareix en diversos punts del territori (el Far d'Empordà, l'Escala, etc.).	E, P
Bufonia tenuifolia L.	Caryophyllaceae	Llistonars i pradells terofítics sobre sòls eutròfics (Thero-Brachypodion).	Observada al turó del mas Corts, prop de l'Escala.	E
Buglossoides arvensis (L.) I. M. Johnst. subsp. arvensis	Boraginaceae	Camps de cereals, vinyes, olivets (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Àmpliament distribuït pel territori, en especial dins les àrees agrícoles de la perifèria i de la plana.	E, P, L
Bunias erucago L.	Brassicaceae	Camps de cereals, vinyes, olivets (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Àmpliament distribuït dins l'àrea nord-oriental, encara que reapareix en diversos punts del Terraprim i de la plana.	E, P
Bupleurum baldense Turra	Apiaceae	Llistonars i pradells terofítics en sòls eutròfics (Thero-Brachypodion).	Present únicament sobre àrees de sòls carbonatats del peu de mont de la Serra de Valldavià i dels turons mesozoics de l'Escala.	E
Bupleurum tenuissimum L.	Apiaceae	Jonqueres i prats en sòls salins (Juncion maritimi).	Localitzat principalment en àrees palustres dels antics estanys de la plana (de Castelló, Sant Pere i Vilanova de la Muga) i de l'interior (Siurana).	E, P, L
Butomus umbellatus L.	Butomaceae	Vores de recs amb aigües corrents permanents (Phragmition).	En coneixem una única població en un rec entre arrossars a les Pastelles (Castelló d'Empúries).	P
Cakile maritima Scop. subsp. maritima	Brassicaceae	Sorrals marítims amb aports de matèria orgànica, dunes (Salsolo-Cakiletum, Ammophilion arundinaceae).	Apareix a tota la línia litoral des de l'Escala a Roses.	L
Calamagrostis arenaria (L.) Roth	Poaceae	Dunes (Ammophiletum arundinaceae).	Present a tot el cordó dunar litoral entre l'Escala i Roses.	L
Calendula arvensis (Vaill.) L.	Asteraceae	Vinyes, olivets i altres conreus, vores de camins, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda dins totes les àrees perifèriques, des del peu de mont de la Serra de Rodes fins als turons de l'Escala. Arriba més puntualment a les àrees al.luvials de la plana i ocasionalment al litoral.	E, P, L
Calendula officinalis L.	Asteraceae	Terres remogudes, principalment prop dels masos o dels pobles on és plantada.	Observada fora de cultiu a Castelló d'Empúries, la Rubina, Sant Pere Pescador, el Far d'Empordà, Pau, etc.	E, P, L
Callitriche brutia Petagna	Plantaginaceae	Aigües embassades i de corrent lent (Potamogetonion eurosibiricum).	Només l'hem pogut veure en alguns estanys i recs de la zona septentrional, entre Montmajor, Mornau i el Penardell.	E, P
Callitriche obtusangula Hegelm.	Plantaginaceae	Aigües de corrent lent, més rarament embassades (Potamogetonion eurosibiricum).	Apareix en alguns recs i estanys, tant de la plana com del peu de mont de la Serra de Rodes.	P
Callitriche stagnalis Scop.	Plantaginaceae	Aigües de corrent lent (Potamogetonion eurosibiricum).	L'hem localitzada en nombroses localitats del peu de mont de la Serra de Rodes i els Aspres, associada a petits torrents o recs. Fora d'aquesta àrea septentrional apareix en alguns recs de les àrees palustres.	E, P
Campanula erinus L.	Campanulaceae	Codolars i arenys fluvials, extraccions d'àrids, pradells terofítics sobre sòls eutròfics (Andryaletalia ragusinae, Thero-Brachypodion).	Llevat d'una localitat aïllada, a Vilanova de la Muga, la coneixem de l'arc comprès entre el Far d'Empordà i l'Escala, tant als relleus perifèrics com als codolars del Fluvià.	E, P
Campanula rapunculus L.	Campanulaceae	Fenassars, vores de conreus (Brachypodietum phoenicoidis).	Restrigida a l'extrem septentrional del territori, al peu de mont de la Serra de Rodes i punts aïllats dels Aspres (Marzà).	E
Camphorosma monspeliaca (L.) Voss subsp. monspeliaca	Amaranthaceae	Talussos, vores de camins, indrets pedregosos, en ambients secs i assolellats (Saturejo-Hyparrhenion, Thero-Brachypodion, etc.).	Es troba principalment a les àrees pliocèniques dels Aspres i al peu de mont de la Serra de Rodes, fora de les quals només l'hem observat prop de l'estany de Siurana.	E
Canna indica [aggr.]	Cannaceae	Cultivada i ocasionalment observada fora de cultiu.	Observada fora de cultiu a Sant Pere Pescador i Castelló d'Empúries, on sembla provenir de fragments vegetatius llençats prop de les poblacions.	P
Capsella bursa-pastoris (L.) Medik.	Brassicaceae	Conreus, vegetació ruderal (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda arreu del territori, encara que es torna rara o desapareix en sòls molt salins.	E, P, L
Capsella rubella Reut.	Brassicaceae	Conreus, vegetació ruderal (Ruderali-Secalietea).	Observada a Palau-saverdera, Castelló d'Empúries, Baseia, l'Armentera.	E, P, L
Cardamine amporitana Sennen & Pau	Brassicaceae	Vores de rius (Apietum-nodiflori).	Localitzada en una única població, a la riba del Fluvià, prop de Saldet (Ventalló).	P
Cardamine hirsuta L.	Brassicaceae	Pradells sobre sòls més o menys humits (Helianthemetum guttati, Thero- Brachypodion).	Distribuïda per tot el territori.	E, P, L
Carduus pycnocephalus L.	Asteraceae	Vores de camins i de recs, solars abandonats, herbassars terofítics ruderals (Ruderali-Secalietea).	Esparsament distribuït pel territori.	E, P
Carduus tenuiflorus Curtis	Asteraceae	Vores de camins i de recs, herbassars terofítics ruderals (Ruderali-Secalietea).	Present als relleus de la perifèria i també a nombroses localitats a la plana. Arriba fins i tot a diversos punts del litoral.	E, P, L
Carex distachya Desf.	Cyperaceae	Alzinars (Quercion ilicis).	Observada a Palau-Saveredera.	E
Carex distans L.	Cyperaceae	Prats humits, jonqueres, vores d'estanys, etc. (Molinio-Arrhenatheretea).	Restringida a les zones palustres de la plana (antics estanys de Castelló, Sant Pere i Cinclaus) i dels relleus perifèrics (Vilaüt, el Far d'Empordà, Vilanova de la Muga).	E, P, L
Carex divisa Huds.	Cyperaceae	Prats i jonqueres halòfils (Juncion maritimi).	Localitzada principalment dins les àrees palustres amb presència de sòls més o menys salabrosos, a la plana i estanys del Terraprim.	E, P, L
Carex divisa Huds.	Cyperaceae	Prats secs (Thero-Brachypodion).	Present sobretot als relleus perifèrics (peu de mont de la Serra de Rodes, Aspres, Terraprim, turons de l'Escala) i en alguns punts de la plana (les Llaunes, Vilanova de la Muga, etc.).	E, P, L
Carex divulsa Stokes	Cyperaceae	Vores de camins i de carreteres, herbassars humits.	Distribuïda principalment a la meitat septentrional del territori.	E, P
Carex elata All. subsp. elata	Cyperaceae	Vores de recs (Magnocaricion elatae).	Observada en una única localitat, al Riuvell (Sant Pere Pescador).	P
Carex extensa Gooden.	Cyperaceae	Jonqueres sobre sòls salins, humits i sorrencs (Juncion maritimi).	Localitzada en àrees del litoral o maresma interior entre Sant Pere Pescador i Santa Margarida.	P, L
Carex flacca Schreb.	Cyperaceae	Prats secs, matollars.	Present de manera esparsa al territori, principalment en àrees palustres de la plana o dels relleus de la perifèria.	E, L
Carex halleriana Asso	Cyperaceae	Garrigues, alzinars, brolles (Quercion ilicis, Rosmarino-Ericion).	Observada únicament en localitats de ponent, al Terraprim (el Far d'Empordà, Torroella de Fluvià) i als Aspres (Marzà).	E
Carex hirta L.	Cyperaceae	Vores de recs, prats humits, vorades del bosc de ribera.	Present en algunes àrees palustres de la plana (Vilanova de la Muga, Mornau, Castelló d'Empúries, etc.) i estanys interiors.	E, P
Carex otrubae Podp.	Cyperaceae	Vores de recs i estanys, aiguamolls, prats humits (Cypero-Caricetum otrubae, Molinio-Arrhenatheretea).	Àmpliament distribuïda per tota la plana i bona part del litoral, es torna progressivament rara cap a l'interior, on apareix lligada a antics estanys o recs.	E, P, L
Carex pendula Huds.	Cyperaceae	Vores dels cursos d'aigua, bosc de ribera (Populion albae).	Present sobretot al llarg dels cursos de la Muga, la Mugueta, el Manol i el Fluvià, així com en alguns recs i estanys interiors.	E, P
Carex pseudocyperus L.	Cyperaceae	Vores de recs (Magnocaricion elatae).	Observada únicament en dues localitats: a les closes de la Gallinera (Castelló d'Empúries) i a Riumors.	P
Carex riparia Curtis	Cyperaceae	Vores de recs i altres cursos d'aigua, aiguamolls (Cypero-Caricetum otrubae).	Distribuïda en tres àrees principals que ressegueixen les zones palustres dels estanys de Castelló, Sant Pere i Cinclaus. Fora d'aquestes zones reapareix encara en alguns estanys interiors i punts dispersos de la plana.	E, P, L
Carlina corymbosa L. subsp. hispanica (Lam.) O. Bolòs & Vigo	Asteraceae	Fenassars, llistonars, indrets pasturats (Thero-Brachypodietea).	Fonamentalment distribuïda en tots els relleus de la zona perifèrica amb algunes localitats a la plana (Vilanova de la Muga, Palau-saverdera, Roses) i al litoral (les Llaunes, Castelló d'Empúries).	E, P, L
Carlina lanata L.	Asteraceae	Prats secs pasturats, també sobre sòls lleugerament salins.	Observada només en algunes localitats a la maresma de les Llaunes (Castelló d'Empúries) i a Vilaüt.	P
Carpobrotus edulis (L.) N. E. Br.	Aizoaceae	Platges, penya-segats i talussos, en general prop del litoral (Ammophilion, Crithmo-Limonion).	Naturalitzat en molts punts del litoral, especialment en les formacions de rereduna sorrenca de la Rubina (Castelló d'Empúries) i a les dunes fixades d'Empúries (l'Escala). Fora del litoral es naturalitza amb dificultat (per exemple observat a Vilanova de la Muga).	P, L
Carthamus lanatus L. subsp. lanatus	Asteraceae	Cardassars, rostolls pasturats, talussos, vores de camins, en indrets secs (Ruderali-Secalietea).	Distribuït principalment a les àrees agrícoles dels relleus perifèrics, des del peu de mont de la Serra de Rodes als turons de l'Escala. Arriba amb més dificultat a alguns punts de la plana (Vila-sacra, Castelló d'Empúries, Palau-saverdera, etc.)	E, P, L
Catananche caerulea L.	Asteraceae	Prats secs, fenassars, sobre sòls carbonatats (Thero-Brachypodietea).	Restringit en algunes localitats del Terraprim, entre Torroella de Fluvià, Sant Tomàs i Riumors.	E
Catapodium marinum (L.) C. E. Hubb.	Poaceae	Sorrals de rereduna, penya-segats.	Present en alguns punts de la façana sorrenca litoral (les Llaunes, Gola del Fluvià) i als penya-segats de l'Escala.	L
Catapodium rigidum (L.) C. E. Hubb.	Poaceae	Llistonars, pradells terofítics de sòls eutròfics, pastures seques, fenassars, etc. (Thero-Brachypodietea).	Àmpliament distribuïda a totes les zones perifèriques, encara que també arriba a la plana en ambients amb sòls comparativament secs (terrasses, sorrals).	E, P
Celtis australis L. subsp. australis	Cannabaceae	Alzinars, vores de camins, indrets pedregosos, etc.	És present a dues àrees diferenciades, una als afloraments granítics i peu de mont de la Serra de Rodes, on apareix de manera relativament freqüent, i l'altra a les terrasses del Fluvià, dins el sector sud-oriental.	E, P
Cenchrus longisetus M. C. Johnst.	Poaceae	Vores de camins.	Observat en una única localitat, a les extraccions d'àrids de l'Arbre Sec.	P
Centaurea aspera L. subsp. aspera	Asteraceae	Fenassars, talussos i motes, sòls sorrencs secs a les vores dels rius i al litoral (Brachypodietum phoenicoidis, Inulo-Oryzopsietum miliaceae, Crucianelletum maritimae, etc.).	Present, dins el sector elevat, des del Far d'Empordà fins als turons de l'Escala. La seva distribució a la plana està estretament relacionada amb les àrees arenoses del litoral i de les motes i terrasses fluvials (Fluvià, Muga, Manol).	E, P, L
Centaurea benedicta (L.) L.	Asteraceae	Camps de cereals, més rarament vinyes o altres conreus (Secalion mediterraneum).	Present a les àrees cerealístiques de secà de la perifèria del territori, principalment al peu de mont de la Serra de Rodes, als Aspres i al Terraprim.	E, P
Centaurea calcitrapa L.	Asteraceae	Vores de camins i de camps, solars abandonats, pastures seques, etc. (Ruderali-Secalietea).	Apareix principalment als relleus pliocènics dels Aspres i el Terraprim, i més esparsament a la plana i a l'extrem meridional del territori.	E, P
Centaurea collina L.	Asteraceae	Vores de camps.	Observada en una única localitat, prop de Siurana.	E
Centaurea melitensis L.	Asteraceae	Fenassars, talussos, vores de camps.	Restringida, atenent a les nostres observacions, a l'arc de materials perifèrics comprès entre el Far d'Empordà i Viladamat.	E
Centaurea seridis L.	Asteraceae	Sorrals litorals ruderalitzats (Glaucio-Cakilion).	En coneixem una única localitat, a la platja de can Comes, entre la Rogera i la Serpa (Castelló d'Empúries).	L
Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis	Asteraceae	Rostolls, vores de camins i de camps, etc. (Secalion mediterraneum, Hordeion leporini, etc.)	Observada sobretot al Terraprim i al peu de mont de la Serra de Valldavià, encara que reapareix esparsament més al nord (Castelló d'Empúries, Peralada, Pedret, Palau-saverdera).	E, P
Centaurium erythraea Rafn subsp. erythraea	Gentianaceae	Brolles, prats secs, fenassars, etc. (Cisto-Sarothamnetum catalaunici, Brachypodietum phoenicoidis, etc.).	Anotat a l'extrem septentrional del Territori, a Marzà i Palau-saverdera.	E
Centaurium grandiflorum (Pers.) Ronniger subsp. grandiflorum	Gentianaceae	Brolles.	Trobat en algunes localitats de Torroella de Fluvià.	E
Centaurium pulchellum (Sw.) Druce	Gentianaceae	Pradells terofítics de sòls humits.	Distribuït principalment dins la plana i esparsament al Terraprim.	E, P, L
Centaurium tenuiflorum (Hoffmans. & Link) Janch.	Gentianaceae	Prats sobre sòls salins sorrencs (Plantaginion crassifoliae).	Present al litoral i en àrees palustres de sòls salabrosos (Mornau, estany de Palau, antic estany de Sant Pere).	P, L
Centranthus calcitrapae (L.) Dufr.	Valerianaceae	Pradells terofítics sobre sòls prims.	Present, bàsicament, a l'extrem nord-oriental del territori a Pau, Palau-saverdera i Castelló d'Empúries. Observat també de forma puntual a la maresma de la Rubina (Castelló d'Empúires).	E, L
Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber	Valerianaceae	Murs, indrets rocallosos (Parietarietum murale).	Subespontani en localitats aïllades, sempre a prop de zones habitades (Ventalló, l'Escala, l'Armentera).	E, P
Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch	Orchidaceae	Zones boscoses.	Localitzada prop de Fortià.	E
Cephalanthera rubra (L.) Rich.	Orchidaceae	Alzinars (Quercetum ilicis).	L'hem observada només dins l'extrem més occidental del territori, a Sant Tomàs de Fluvià.	E
Cephalaria leucantha (L.) Roem. & Schult.	Dipsacaceae	Garrigues (Quercetum cocciferae).	Observada només dins l'àrea sud-occidental, entre Ventalló i el Puig de l'Estany (Torroella de Fluvià).	E
Cerastium glomeratum Thuill.	Caryophyllaceae	Camps de cereals, vinyes, olivets, vores de camins, pradells terofítics, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït per tot el territori, tant dins la plana com en les àrees perifèriques.	E, P, L
Cerastium pumilum Curtis	Caryophyllaceae	Pradells terofítics, prats secs, sòls sorrencs (Helianthemethum guttati, Thero-Brachypodion).	Present al peu de mont de la Serra de Rodes, als Turons de l'Escala, als afloraments pliocènics de Sant Tomàs de Fluvià i en diverses àrees de rereduna a les platges de Castelló d'Empúries.	E, L
Cerastium semidecandrum L.	Caryophyllaceae	Pradells terofítics d'indrets sorrencs (Helianthemetum guttati).	Només en coneixem algunes localitats a Palau-saverdera, als Turons de l'Escala i als afloraments pliocènics de Sant Tomàs de Fluvià.	E
Ceratochloa cathartica (Vahl) Herter	Poaceae	Prats humits, plantacions de pollancres, fruiterars irrigats, regalls de carretera, vores de camins, etc.	Tàxon d'àmplia distribució al territori, especialment a les àrees agrícoles de la plana al.luvial.	E, P, L
Ceratophyllum demersum L.	Ceratophyllaceae	Estanys i recs amb aigües permanents (Potamogetonion eurosibiricum).	Apareix en alguns recs de la plana (Madral, Sirvent), als antics meandres del Fluvià i en algun ullal a l'estany del Tec, on estableix denses poblacions.	P
Ceratophyllum submersum L.	Ceratophyllaceae	Estanys amb aigües profundes, permanents (Potamogetonion eurosibiricum).	En coneixem dues poblacions a la plana, en un dels ullals del Tec, localitat propera a la que consta a l'herbari personal d'Antoni Farràs i a l'estany de Vilaüt. No l'hem pogut retrobar, en canvi, al Fluvià, on també fou herboritzada per Farràs, ni en d'altres localitats on havia estat indicada (Baseia).	P
Chaenorhinum minus (L.) Lange subsp. minus	Plantaginaceae	Codolars fluvials, extraccions d'àrids, indrets pedregosos (Thlaspietea rotundifolii).	Observada principalment als codolars del Fluvià, entre Sant Tomàs i l'Armentera. Fora d'aquest ambient l'hem vista en alguns talussos i extraccions d'àrids de Torroella de Fluvià.	E, P
Chamaeiris foetidissima (L.) Medik.	Iridaceae	Alberedes, omedes (Populion albae).	Present a la plana i en diversos punts dels relleus de ponent (Aspres, Terraprim), associat a les formacions forestals de ribera.	E, P
Chamaeiris reichenbachiana (Klatt) M. B. Crespo	Iridaceae	Prats i jonqueres halòfils, fenassars (Junco-Iridetum spuriae, Brachypodietum phoenicoidis).	Distribuït en àrees de sòls salabrosos, tant de la maresma litoral com de les àrees palustres més interiors (estanys de Castelló i Sant Pere, Vilanova de la Muga, Siurana, etc.).	E, P, L
Chelidonium majus L.	Papaveraceae	Bosc de ribera alterat, herbassars humits d'indrets molt ombrívols.	Present únicament a la plana, resseguint les formacions de ribera del Fluvià, la Muga i la Mugueta.	P
Chenopodiastrum murale (L.) S. Fuentes, Uotila & Borsch	Amaranthaceae	Herbassars terofítics sobre sòls rics en matèria orgànica (Chenopodietum muralis).	Apareix en molts punts del territori, principalment prop dels pobles o de les àrees antropitzades i alterades.	E, P, L
Chenopodium album L.	Amaranthaceae	Herbassars ruderals terofítics, camps abandonats, solars, etc. (Chenopodion muralis i Ruderali-Secalietea en general).	Àmpliament distribuït per totes les àrees del territori.	E, P, L
Chenopodium opulifolium W. D. J. Koch & Ziz	Amaranthaceae	Comunitats ruderals terofítiques.	Anotat en diverses localitats de Palau-saverdera.	E
Chenopodium vulvaria L.	Amaranthaceae	Camps de cereals, rostolls, olivets i camps sobre sòls poc humits (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Present sobretot en diverses àrees agrícoles externes a l'ompliment recent de la plana, principalment al Terraprim i Serra de Valldavià, encara que també apareix als Aspres i punts concrets de la plana.	E, P
Chondrilla juncea L.	Asteraceae	Camps abandonats, vores de camins, fenassars (Thero-Brometalia, Brachypodietalia phoenicoidis).	Distribuïda al llarg dels relleus de la perifèria i en alguns punts de la plana i el litoral.	E, P, L
Chrozophora tinctoria L.	Euphorbiaceae	Rostolls (Secalion mediterraneum).	Tàxon que només hem vist en les àrees agrícoles del Terraprim i del peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Cichorium intybus L. subsp. intybus	Asteraceae	Prats i herbeis dels sòls argilosos humits, regalls de carretera, fruiterars irrigats (Trifolio-Cynodontion).	Freqüent a tota la plana (rara, però, al litoral) i a les àrees perifèriques on ocupa els ambients més humits.	E, P, L
Cirsium arvense (L.) Scop.	Asteraceae	Comunitats terofítiques ruderals, vores de camins i de recs, sobre sòls moderadament humits, sovint molt freqüentats (Ruderali-Secalietea).	Distribuït per tota la plana, arriba també a bona part dels relleus de la perifèria i a punts concrets del litoral.	E, P, L
Cirsium monspessulanum (L.) Hill	Asteraceae	Jonqueres, vores de recs i estanys (Cirsio-Holoschoenetum).	Present fonamentalment a la plana, dins les àrees palustres de l'estany de Sant Pere, Cinclaus, Riuvell i Vila-sacra i, puntualment, en estanys de l'interior (el Far d'Empordà).	E, P, L
Cirsium richterianum Gillot subsp. costae (Sennen & Pau) Talavera & Valdés	Asteraceae	Vores de conreus i de camins sobre sòls poc humits.	Observat únicament en algunes localitats de l'àrea pliocènica del Terraprim, entre Vilacolum (Torroella de Fluvià) i el Far d'Empordà.	E
Cirsium vulgare (Savi) Ten.	Asteraceae	Herbassars nitròfils sobre sòls profunds moderadament humits, vores de conreus i de recs, etc. (Ruderali-Secalietea).	Present pràcticament a tota la plana, fora de la qual s'enrareix notablement i ocupa zones relativament humides de la perifèria (peu de mont de la Serra de Rodes, antics estanys del Terraprim). La seva presència al litoral és puntual.	E, P, L
Cistus albidus L.	Cistaceae	Brolles, garrigues (Cistion mediomediterraneum, Rosmarino-Ericion, Quercetum cocciferae).	L'àrea de distribució inclou l'extrem nord-oriental (peu de mont de la Serra de Rodes principalment) i el meridional (afloraments calcaris de l'Escala, peu de mont de la Serra de Valldavià i terrasses al.luvials del Fluvià).	E, P
Cistus crispus L.	Cistaceae	Brolles (Calicotomo-Cistetum crispi).	Manté poblacions reduïdes al Terraprim i als afloraments pliocènics situats entre Palau-saverdera i Roses.	E
Cistus monspeliensis L.	Cistaceae	Brolles (Cistion mediomediterraeum).	Àmpliament distribuït per tot el peu de mont de la Serra de Rodes i als Aspres, reapareixent més al sud a les àrees pliocèniques i terrasses fluvials del quadrant sud-occidental.	E, P
Cistus salviifolius L.	Cistaceae	Brolles (Cistion mediomediterraeum, Rosmarino-Ericion).	Dins el territori sembla restringit a l'àrea sud-occidental del Terraprim i peu de mont de Valldavià i a alguns punts de les terrasses fluvials del Fluvià.	E, P
Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. & Nakai	Cucurbitaceae	Sorrals dels rius.	Observada fora de cultiu als sorrals de la Muga entre Castelló d'Empúries i Vilanova de la Muga.	P
Cladanthus mixtus (L.) Chevall.	Asteraceae	Conreus, arenys dels rius (Ruderali-Secalietea).	Present sobretot en zones agrícoles i vores de cursos fluvials de la meitat septentrional del territori.	E, P, L
Cladium mariscus (L.) Pohl	Cyperaceae	Canyissars (Phragmition australis).	Observat en dues àrees al territori, la principal entorn del Riuvell i Cinclaus (als termes de l'Armentera i de l'Escala) i l'altra, molt més local, a les Roquetes (Riumors).	L, P
Cleistogenes serotina (L.) Keng	Poaceae	Prats secs, brolles (Thero-Salicornion).	L'hem observada a Baseia, prop del mas Pireta (el Far d'Empordà) i a Ventalló.	E
Clematis flammula L.	Ranunculaceae	Alzinars, bardisses (Quercion ilicis, Pruno-Rubion ulmifolii).	Estesa per tot el territori, especialment als sectors perifèrics. Defuig els sòls salins o les àrees amb un nivell freàtic proper a la superfície.	E, P, L
Clematis vitalba L.	Ranunculaceae	Bardisses, bosc de ribera (Querco-Fagetea).	Fora de la plana recent, on apareix freqüentment, a les àrees perifèriques es restringeix als ambients més humits (cursos d'aigua, estanys, etc.).	E, P
Clinopodium nepeta (L.) Kuntze	Lamiaceae	Vores de camins, talussos, fenassars, prats secs, etc. (Inulo-Oryzopsietum, Brachypodietum phoenicoidis, Thero-Brachypodion, etc.).	Present a tot el sector perifèric però també a nombroses localitats de la plana, en especial a les motes i terrasses dels cursos fluvials, i al litoral.	E, P, L
Clinopodium vulgare L.	Lamiaceae	Fenassars (Brachypodietum phoenicoidis).	Observada en una única localitat, a Baseia.	E
Conium maculatum L.	Apiaceae	Herbassars humits en sòls eutròfics profunds (Silybo-Urticion).	Coneixem algunes localitats d'aquest tàxon dins l'àrea compresa entre l'Arbre Sec (Ventalló), Montiró i el Riuvell (l'Armentera).	P
Convolvulus althaeoides L.	Convolvulaceae	Prats d'albellatge, talussos secs i assolellats, fenassars (Hyparrhenietum hirto-pubescentis, Salvio-Plantaginetum albicantis, Brachypodietum phoenicoidis).	L'àrea de distribució principal al territori comprèn els Aspres i el peu de mont de la Serra de Rodes. També apareix puntualment a Torroella de Fluvià i Sant Pere Pescador.	E, P, L
Convolvulus arvensis L.	Convolvulaceae	Conreus, horts, fenassars, comunitats moderadament ruderals (Ruderali-Secalietea, Thero-Brachypodietea).	Àmpliament distribuït a tots els sectors del territori, del litoral a la perifèria.	E, P, L
Convolvulus cantabrica L.	Convolvulaceae	Llistonars, fenassars, indrets pedregosos (Thero-Brachypodietea).	Present principalment als relleus de la perifèria (peu de mont de la Serra de Rodes, Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià, turons de l'Escala) i puntualment al litoral (Roses).	E, L
Convolvulus sepium L.	Convolvulaceae	Canyissars, vores dels cursos d'aigua, canyars humits (Convolvulion sepium, Phragmition australis).	Àmpliament distribuïda per tota la plana i el litoral. Arriba encara a les àrees humides, recs i estanys de la perifèria.	E, P, L
Convolvulus soldanella L.	Convolvulaceae	Dunes (Ammophiletum arundinaceae).	Restringida al litoral sorrenc, entre Empúries i la desembocadura de la Muga, pel que hem pogut anotar.	L
Coriaria myrtifolia L.	Coriariaceae	Bardisses, vores de camps, talussos humits (Rubo-Coriarietum).	Present principalment a la zona al.luvial de la plana, reapareix a ponent lligada a ambients humits dels antics estanys del Terraprim.	E, P, L
Coris monspeliensis L. subsp. monspeliensis	Primulaceae	Brolles sobre sòls eutròfics (Rosmarino-Ericion).	Present a les àrees de ponent i del sud del territori (Terraprim, Valldavià i turons de l'Escala) on apareixen sòls carbonatats.	E
Cormus domestica (L.) Spach	Rosaceae	Vores de camps i dels camins.	Observat en algunes localitats a Palau-saverdera i Roses on manté alguns peus aïllats entre olivets.	E
Cornus sanguinea L. subsp. sanguinea	Cornaceae	Bardisses, bosc de ribera (Rubo-Coriarietum, Populion albae).	Àmpliament distribuiït per tota la plana, fora de la qual penetra fins el límit de ponent ocupant ambients humits dels cursos d'aigua i antics estanys del Terraprim.	E, P
Coronilla scorpioides (L.) W. D. J. Koch	Fabaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Apareix principalment a l'àrea occidental (Terraprim, Aspres) i més rarament en punts localitzats de la plana.	E, L
Coronilla valentina L. subsp. glauca (L.) Batt.	Fabaceae	Arenys dels rius, talussos remoguts, etc.	Observada únicament en ambients ruderalitzats propers a les poblacions.	E, L
Corrigiola telephiifolia Pourr.	Caryophyllaceae	Pradells terofítics, vinyes sense llaurar, sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati, Eragrostio-Chenopodietum).	Present només al peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Cortaderia selloana (Schult. & Schult. fil.) Asch. & Graebn.	Poaceae	Vores de camins, prats, solars abandonats, sorrals de rereduna, etc.	Present a bona part del territori, encara que és especialment abundant dins el quadrant nord-oriental.	E, P, L
Corylus avellana L.	Betulaceae	Bosc de ribera (Populion albae).	L'hem vist fora de cultiu en escassos punts de la riba de la Muga i del Fluvià.	P
Corynephorus divaricatus (Pourr.) Breistr.	Poaceae	Pradells sobre sòls arenosos.	Observada en una única localitat, en dipòsits eòlics sorrencs sobre els turons mesozoics de l'Escala.	E
Cota altissima (L.) J. Gay	Asteraceae	Vores de camps i camins.	Observada únicament en algunes localitats a la zona de ponent, entorn de Baseia.	E
Cotula australis (Spreng.) Hook. f.	Asteraceae	Pradells terofítics, i comunitats ruderals terofítiques sobre sòls oligotròfics.	Restringida a l'extrem nord-oriental del territori, a Roses.	E
Crassula campestris (Eckl. & Zeyh.) Endl.	Crassulaceae	Petits replans sobre granodiorites amb sòl esquelètic (Sedetum caespitoso- andegavense).	Dins el territori estudiat n'hem vist només petites poblacions als afloraments granítics de Santa Maria del Penardell (Pau).	E
Crassula tillaea Lest.-Garl.	Crassulaceae	Pradells terofítics sobre sòls prims i sorrencs (Helianthemion guttati).	Es distribueix de manera regular per tot el peu de mont i afloraments granítics de la Serra de Rodes. Fora d'aquesta àrea reapareix en punts molt localitzats del pliocè continental (Sant Tomàs de Fluvià, Vilamacolum) i als acúmuls sorrencs sobre els turons de les Corts i el mas Vilanera (l'Escala).	E, L
Crataegus monogyna Jacq.	Rosaceae	Bosc de ribera, bardisses, alzinars (Populion albae, Pruno-Rubion ulmifolii, Quercetum ilicis).		E, P, L
Crepis bursifolia L.	Asteraceae	Vores de camins, solars abandonats, gespes, etc. (Hordeion leporini).	Esparsament distribuïda pel territori, majoritàriament al Terraprim i al peu de mont de la Serra de Valldavià.	E, P, L
Crepis capillaris (L.) Wallr.	Asteraceae	Vores de camins i conreus, talussos, prats, etc. (Ruderali-Secalietea, Thero-Brachypodietea).	Present esparsament sobretot a la plana (Castelló d'Empúries, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Pere Pescador).	E, P
Crepis sancta (L.) Bornm.	Asteraceae	Vinyes, camps d'userda, fruiterars, vores de camins, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda per tot el territori, a excepció d'algunes àrees palustres centrals i litorals, on es torna més rara.	E, P, L
Crepis setosa Haller fil. subsp. setosa	Asteraceae	Vores de camins, regalls de carretera, fruiterars, etc. (Ruderali-Secalietea).	L'àrea de distribució principal aplega les terres agrícoles de la zona al.luvial d'ambdues bandes del riu Fluvià. Esparsament, però, apareix en molts altres punts de la plana.	P
Crepis taraxacifolia Thuill.	Asteraceae	Vores de conreus i camins, fenassars, prats, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda per tot el territori, a excepció del litoral, on arriba més puntualment.	E, P, L
Crithmum maritimum L.	Apiaceae	Penya-segats, platges (Crithmo-Limonion, Ammophilion arundinaceae).	La seva distribució al territori es restringeix a les àrees de penya-segats de l'Escala i Roses i a punts molt concrets del litoral sorrenc entre Sant Pere Pescador i Roses on manté només petites poblacions molt localitzades.	L
Crucianella angustifolia L.	Rubiaceae	Pradells terofítics de sòls eutròfics (Thero-Brachypodion).	Localitzada en punts esparsos dels relleus de la perifèria, a Roses, Palau-saverdera, el Far d'Empordà, Torroella de Fluvià i l'Escala.	E
Crucianella maritima L.	Rubiaceae	Sorrals de rereduna, més rarament a les dunes mòbils (Crucianelletum maritimae, Ammophiletum arundinaceae).	Restringida als sorrals del litoral, entre l'Escala i la Gola del Fluvià (Sant Pere Pescador) i a la Rubina (Castelló d'Empúries.	L
Cruciata laevipes Opiz	Rubiaceae	Vorada del bosc de ribera.	Restringida, ateent les nostres observacions, a algunes localitats properes al Fluvià, a l'Arbre Sec (Ventalló) i al bosc de can Còdol (Torroella de Fluvià).	P
Cuscuta campestris Yunck.	Convolvulaceae	Herbassars d'indrets humits a la riba dels rius, sorrals humits de rereduna, etc. (Bidention tripartitae, Salsolo-Cakiletum, etc.).	Present sobretot al litoral sorrenc i a les zones fluvials o palustres de la plana.	E, P, L
Cuscuta epithymum (L.) L.	Convolvulaceae	Brolles, prats secs, especialment sobre Thymus vulgaris.	Observada sobretot als sectors perifèrics del Terraprim i peu de mont de la Serra de Valldavià. Puntualment també a Vilaüt (Palau-saverdera).	E
Cutandia maritima (L.) Benth.	Poaceae	Sorrals dunars (Ammophilion arundinaceae).	Restringida al litoral: n'existeixen diverses poblacions a les platges d'Empúries (l'Escala) i de les Llaunes (Castelló d'Empúries).	L
Cymbalaria muralis G. Gaertn., B. Mey. & Scherb. subsp. muralis	Plantaginaceae	Escletxes de murs (Parietarietum muralis).	Només l'hem vista a dues localitats, una als murs de l'església de Sant Sadurní de Montiró (Ventalló) i l'altra a les parets sobre el rec del Molí a Castelló d'Empúries.	E, P
Cymodocea nodosa (Ucria) Asch.	Cymodoceaceae	Fons marins.	Tàxon que només hem observat dipositat a les platges cap a on és arrossegat pels temporals de llevant provinent dels fons marins de la badia de Roses. No el coneixem, però, de cap de les llacunes litorals del territori.	L
Cynanchum acutum L. subsp. acutum	Apocynaceae	Sorrals del litoral, vores de recs sobre sòls humits i salins.	Present sobretot a la façana litoral, des d'on penetra alguns quilòmetres vers l'interior a banda i banda del Fluvià.	P, L
Cynara cardunculus L.	Asteraceae	Talussos, vores de conreus, sobre sòls profuns i humits (Silybo-Urticion).	Observada en localitats esparses, a Peralada, al Far d'Empordà, a Riumors, a Castelló d'Empúries, etc.	E, P
Cynodon dactylon (L.) Pers.	Poaceae	Prats, conreus, vores de camins, fruiterars irrigats, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda per tot el territori.	E, P, L
Cynoglossum creticum Mill.	Boraginaceae	Herbassars humits, vores de camins, sobre sòls profunds (Silybo-Urticion).	Present a bona part del territori, encara que de forma només puntual al litoral.	E, P, L
Cynosurus echinatus L.	Poaceae	Fenassars, prats secs, talussos, etc.	Observat sobretot al peu de mont de la Serra de Rodes i als Aspres, encara que reapareix vers el sud resseguint les terrasses del Fluvià.	E, P
Cyperus capitatus Vand.	Cyperaceae	Sorrals litorals (Ammophilion arundinaceae).	Distribuït de forma discontínua en l'àrea de sorrals litorals, a les platges de l'Escala, Empúries, Sant Pere Pescador, i la Rubina (Castelló d'Empúries).	L
Cyperus difformis L.	Cyperaceae	Arrossars (Oryzo-Echinochloetum cruris-galli).	Restringit a les zones arrosseres actuals (la Gallinera, les Pastelles, Riumors) i als antics arrossars del mas Matà.	P
Cyperus eragrostis Lam.	Cyperaceae	Vores dels cursos d'aigua i estanys, basses de regar, regalls de carretera, etc.	Àmpliament distribuït dins les àrees palustres, tant de la plana com de l'interior, resseguint els rius i recs de tot el territori.	E, P, L
Cyperus fuscus L.	Cyperaceae	Sòls humits, sovint sorrencs, temporalment inundats, a la riba dels cursos d'aigua i estanys.	Localitzada principalment al llarg dels cursos d'aigua i estanys de la plana i en algunes zones humides del Terraprim.	E, P, L
Cyperus longus L.	Cyperaceae	Vores dels cursos d'aigua, conreus de regadiu, regalls de carretera, etc. (Phragmition australis, Panico-Setarion).	Àmpliament difós per tota la plana, fora de la qual apareix restringit a les zones humides dels relleus de la perifèria.	E, P
Cyperus rotundus L.	Cyperaceae	Conreus de regadiu, regalls de carretera (Panico-Setarion).	Observat en algunes àrees agrícoles de la plana al.luvial, a Fortià i a Sant Pere Pescador.	P
Cytisus spinosus (L.) Lam.	Fabaceae	Brolles (Cisto-Sarothamnetum catalaunici).	Àmpliament distribuïda en tota l'àrea septentrional (peu de mont de la Serra de Rodes i Aspres) i més localment a les àrees de pliocè continental del Terraprim.	E
Dactylis glomerata L.	Poaceae	Prats, vores de camins i de conreus, sobre sòls relativament humits i profunds.	Distribuïda principalment dins la plana, fora de la qual reapareix en zones humides de la perifèrics (estanys de Siurana, del Far d'Empordà, de Vilaüt, etc.) i localment al litoral.	E, P, L
Dactylis glomerata L.	Poaceae	Fenassars, prats, talussos, vores de camins i de camps, etc. (Thero-Brachypodietea).	Àmpliament distribuïda per tot el territori.	E, P, L
Daphne gnidium L.	Thymelaeaceae	Brolles (Cisto-Sarothamnetum catalaunici).	Bàsicament distribuïda dins l'extrem septentrional, tant al peu de mont de la Serra de Rodes com als Aspres. Reapareix localment a la terrassa del Fluvià, prop de Torroella de Fluvià, on manté una població d'uns pocs individus.	E
Datura stramonium L.	Solanaceae	Herbassars ruderals dels arenys dels rius, sorrals litorals ruderalitzats, solars, camps abandonats, etc. (Chenopodietum muralis).	Present sobretot a la plana on ressegueix els sorrals i codolars dels rius i les zones habitades. Arriba als sorrals ruderalitzats del litoral i en alguns punts del sector perifèric.	E, P, L
Daucus carota L. subsp. carota	Apiaceae	Fenassars, vores de camins, solars abandonats, prats, etc. (Brachypodion phoenicoidis, Bromo-Oryzopsion, etc.).		E, P, L
Daucus carota L. subsp. hispanicus (Gouan) Thell.	Apiaceae	Penya-segats (Crithmo-Limonion).	El coneixem només dels penya-segats de l'Escala i Empúries.	L
Delphinium verdunense Balb.	Ranunculaceae	Rostolls i sembrats (Secalion mediterraneum).	Apareix de forma dispersa a les àrees pliocèniques-quaternàries occidentals i sud-occidentals i només ocasionalment a la plana.	E, P
Dianthus pyrenaicus Pourr. subsp. attenuatus (Sm.) Bernal, M. Laínz & Muñoz-Garm.	Caryophyllaceae	Prats secs, indrets rocosos.	Present a totes les àrees perifèriques, al defora dels materials d'ompliment recent de la plana.	E
Dianthus seguieri Vill. subsp. requienii (Godr.) Bernal, M. Laínz & Muñoz-Garm.	Caryophyllaceae	Vorades forestals.	Localitzat en una única localitat, prop de Vila-robau (Ventalló), a l'extrem sud-occidental de l'àrea d'estudi.	E
Digitaria sanguinalis (L.) Scop.	Poaceae	Conreus de regadiu, fruiterars, vinyes, horts, regalls de carretera, etc. (Polygono-Chenopodietalia).	Àmpliament distribuïda per totes les àrees agrícoles del peu de mont de la Serra de Rodes i de Valldavià i també a la plana al.luvial.	E, P
Dipcadi serotinum (L.) Medik. subsp. serotinum	Asparagaceae	Prats secs, sòls prims, sòls pedregosos (Thero-Brachypodion).	Localitzat principalment a l'arc de materials pliocènics i quaternaris entre el Far d'Empordà i els turons de l'Escala. Reapareix més rarament en algunes localitats de l'extrem septentrional i a Empuriabrava.	E, L
Diplotaxis erucoides (L.) DC. subsp. erucoides	Brassicaceae	Camps, horts, vinyes, olivets, etc.	Present a totes les àrees del territori.	E, P, L
Diplotaxis muralis (L.) DC. subsp. muralis	Brassicaceae	Camps de regadiu, horts (Panico-Setarion).	Localitzat només en algunes àrees agrícoles d'antigues zones palustres.	P
Diplotaxis tenuifolia (L.) DC.	Brassicaceae	Talussos, vores de camins, sòls sorrencs (Inulo-Oryzopsietum).	Present a diversos punts del territori, encara que és especialment freqüent a les terrasses al.luvials i motes del Fluvià i la Muga.	E, P, L
Dipsacus fullonum L.	Dipsacaceae	Herbassars ruderals de sòls profunds i humits (Silybo-Urticion).	Comú pràcticament a tota la plana, fora de la qual s'instal.la en àrees de sòls profunds i humits dels relleus de la perifèria i més puntualment del litoral.	E, P, L
Dittrichia graveolens (L.) Greuter	Asteraceae	Rostolls, olivets (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Present aïlladament a Palau-saverdera, el Far d'Empordà, Siurana, Torroella de Fluvià, Vilamacolum, etc. Puntualment al litoral (les Llaunes, a Castelló d'Empúries).	E, L
Dittrichia viscosa (L.) Greuter subsp. viscosa	Asteraceae	Vores de camins, talussos, fenassars, conreus abandonats, solars, etc. (Inulo-Oryzopsietum miliaceae, Brachypodietum phoenicoidis).	Difosa pràcticament per tot el territori per bé que es torna menys freqüent dins les àrees palustres i al.luvials de la plana.	E, P, L
Draba verna (L.) DC.	Brassicaceae	Pradells terofítics (Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion).		E, P
Dysphania ambrosioides (L.) Mosyakin & Clemants	Amaranthaceae	Herbassars a la riba dels rius i d'altres indrets rics en aports orgànics (Bidention tripartitae, Chenopodion muralis, etc.).	Distribuït principalment per la plana al.luvial, encara que de forma més esparsa apareix també en àrees palustres i zones humides del peu de mont de la Serra de Rodes i el Terraprim.	E, P, L
Dysphania botrys (L.) Mosyakin & Clemants	Amaranthaceae	Arenys i codolars dels rius (Andryaletalia ragusinae).	Ocupa alguns punts dels cursos principals de la plana al.luvial, sobre els sorrals i codolars de les lleres i terrasses de la Muga i del Fluvià.	P
Dysphania pumilio (R. Br.) Mosyakin & Clemants	Amaranthaceae	Vinyes, rostolls, sobre sòls sorrencs.	Segons les nostres observacions, dins el territori que estudiem, aquest tàxon es restringeix a algunes àrees de conreus de vinya de l'extrem septentrional (Pau, Palau-saverdera).	E
Ecballium elaterium (L.) A. Rich.	Cucurbitaceae	Vores dels masos, talussos de carretera, solars abandonats i altres comunitats fortament nitròfiles (Chenopodietum muralis).	Esparsament distribuït pel territori, de preferència entorn de les zones humanitzades i dels sorrals dels rius.	E, P, L
Echinochloa colona (L.) Link	Poaceae	Conreus de blat de moro, fruiterars irrigats, horts (Panico-Setarion).	Present principalment a les àreees agrícoles de regadiu de la zona central del territori, encara que apareix localmet en alguns punts de la perifèria (Siurana).	E, P
Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv.	Poaceae	Conreus de regadiu, fruiterars, horts, arenys dels rius, arrossars, zones embassades, etc. (Panico-Setarion, etc.).	Àmpliament distribuïda per tota la plana i punts dispersos de les àrees perifèriques.	E, P
Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv.	Poaceae	Arrossars (Oryzo-Echinochloetum cruris-galli).	Aquest tàxon és present a tota la zona arrossera de Riumors, la Gallinera i les Pastelles.	P
Echinophora spinosa L.	Apiaceae	Dunes (Ammophiletum arundinaceae).	Present a tot el litoral sorrenc des d'Empúries (l'Escala) fins a Santa Margarida (Roses).	L
Echinops ritro L. subsp. ritro	Asteraceae	Fenassars, llistonars, talussos de sòl profund, etc. (Thero-Brachypodietea).	Present sobretot en àrees relativament seques de la plana (motes i terrasses al.luvials, talussos) i sobretot a les àrees perifèriques sobre materials pliocènics (Peralada, Marzà, Castelló d'Empúries, Baseia, Vilacolum, etc.), al peu de mont de la Serra de Valldavià i als turons mesozoics de l'Escala.	E, P
Echium asperrimum L.	Boraginaceae	Llistonars, vores de camins (Thero-Barchypodion, Hordeion leporini).	Esparsaement distribuït pel sector perifèric i només puntualment dins la plana (les Llaunes, Sant Pere Pescador).	E, P
Echium italicum L. subsp. italicum	Boraginaceae	Llistonars, vores de camins (Thero-Barchypodion, Hordeion leporini).	Vist a Marzà i a Palau-saverdera.	E
Echium plantagineum L.	Boraginaceae	Vores de camins, solars abandonats, talussos més o menys ruderalitzats, etc. (Hordeion leporini).	Distribuït principalment dins el sector de la perifèria i en àrees de la plana properes. Arriba als sorrals del litoral en alguns punts.	E, P, L
Echium vulgare L. subsp. pustulatum (Sm.) Bonnier & Layens	Boraginaceae	Fenassars, talussos secs (Brachypodietum phoenicoidis).	Esparsament distribuït per la plana i per les àrees perifèriques.	E, P
Egeria densa Planch.	Hydrocharitaceae	Basses.	Observada únicament en una bassa a les Garrigues (Palau-saverdera), on s'ha estès ràpidament els darrers anys.	E
Elatine gussonei (Sommier) Brullo, Lanfr., Pavone & Ronsisv.	Elatinaceae	Sòls argilosos temporalment inundats.	L'hem poguda observar en una sola localitat, a l'estany de Vilaüt, on manté una població important que es desenvolupa just després d'iniciar-se l'eixugó.	P
Eleocharis palustris (L.) Roem. & Schult. subsp. palustris	Cyperaceae	Aiguamolls d'aigües temporals poc profundes, sobre sòls sempre humits i de vegades salins (Acrocladio-Eleocharietum palustris).	Present fonamentalment en àrees palustres, als antics estanys de Castelló i de Sant Pere, a la zona distal dels Aspres, estanys interiors (la Bomba, Palol), etc.	E, P, L
Eleocharis uniglumis (Link) Schult.	Cyperaceae	Aiguamolls d'aigües poc profundes.	Observat entre les Torroelles i Vilaüt tot i que no podem descartar que també aparegui en d'altres punts del territori.	P
Eleusine indica (L.) Gaertn.	Poaceae	Vores de carretera.	L'hem observada únicament a Sant Pere Pescador per bé que la planta ha estat també citada de Castelló d'Empúries.	P
Eleusine tristachya (Lam.) Lam.	Poaceae	Roderes de camins, prats pasturats, sòls calcigats (Polygonion avicularis, Trifolio-Cynodontion).	Present a bona part del territori, en especial dins la meitat septentrional.	E, P, L
Elymus athericus (Link) Kerguélen	Poaceae	Prats i jonqueres halòfils, fenassars sobre sòls lleugerament salins (Junco-Iridetum spuriae, Brachypodietum phoenicoidis).	Present a bona part del sector litoral i terres salabroses dels antics estanys de Castelló i Sant Pere.	P, L
Elymus campestris (Gren. & Godr.) Kerguélen	Poaceae	Fenassars, marges de camins i de camps, talussos (Brachypodietala phoenicoidis).	Àmpliament distribuït per tot el territori.	E, P, L
Elymus farctus (Viv.) Melderis subsp. farctus	Poaceae	Sorrals a primera línia del litoral (Agropyretum mediterraneum).	Restringit al litoral sorrenc entre l'Escala i Roses.	L
Elymus repens (L.) Gould subsp. repens	Poaceae	Herbassars humits, vorades de bosc, vores de camins, etc.	Present principalment a la plana al.luvial, encara que penetra tant al litoral com a ponent. Sembla absent al peu de mont de la Serra de Rodes.	E, P, L
Elytrigia elongata (Host) Nevski]	Poaceae	Salicornars (Arthrocnemetum fruticosi).	Present a les àrees de maresma de Cinclaus (l'Escala), Gola del Fluvià (Sant Pere Pescador), les Llaunes i la Rubina (Castelló d'Empúries). En forma de localitats extremes arriba fins a Sant Joan Sescloses (Peralada) i a l'estany Púdol (potser actualment desaparegut d'aquesta darrera localitat).	E, P, L
Ephedra distachya L. subsp. distachya	Ephedraceae	Sorrals de rereduna (Crucianelletum maritimae).	L'hem pogut observar a la rereduna de la platja de can Comes i a la de la Rubina (Castelló d'Empúries), on manté poblacions molt afectades per la freqüentació turística.	L
Epilobium hirsutum L.	Onagraceae	Jonqueres, arenys dels rius, recs, estanys, etc.	Espècie àmpliament distribuïda per multitud de localitats de la plana i zones humides perifèriques.	E, P, L
Epilobium parviflorum Schreb.	Onagraceae	Marges de recs (Cypero-Caricetum otrubae).	Localitzat només prop del Riuvell (l'Armentera) i a l'estany de la Mina.	P
Epilobium tetragonum L. subsp. tetragonum	Onagraceae	Sòls humits a la riba dels rius, estanys i recs.		E, P, L
Epipactis helleborine (L.) Crantz subsp. helleborine	Orchidaceae	Alzinars (Quercetum ilicis).	Localitzada únicament a l'extrem occidental del Terraprim, prop de Sant Tomàs de Fluvià.	E
Epipactis microphylla (Ehrh.) Sw.	Orchidaceae	Alzinars (Quercetum ilicis).	Localitzada únicament a l'extrem occidental del Terraprim, prop de Sant Tomàs de Fluvià.	E
Equisetum arvense L.	Equisetaceae	Bosc de ribera, marges de recs, conreus de regadiu (Populion albae).	Bàsicament present a la plana al.luvial, reapareix entorn dels estanys interiors de l'extrem occidental del territori.	E, P
Equisetum palustre L.	Equisetaceae	Riba d'estanys.	Present en algunes zones humides de la plana.	P
Equisetum ramosissimum Desf. subsp. ramosissimum	Equisetaceae	Camps, marges de camins i de recs, codolars, etc.	Tàxon amb una notable amplitud ecològica, comú a bona part del territori i en especial a la plana. Manca o és rar sobre sòls llargament inundats o salats.	E, P, L
Equisetum telmateia Ehrh.	Equisetaceae	Bosc de ribera, marges de recs, plantacions de pollancres, conreus de regadiu, etc. (Populion albae).	Ocupa una gran amplitud d'ambients a tota la plana. Fora d'aquesta, però, la seva distibució es restringeix als ambients més humits (cursos d'aigua, estanys, etc).	E, P, L
Eragrostis barrelieri Daveau	Poaceae	Vinyes, vores de camins, sorrals, etc.	Present principalment a les àrees perifèriques (peu de mont de la Serra de Rodes i de Valldavià, Terraprim) i en alguns punts de la plana (sorrals de la Muga, les Llaunes, la Rubina).	E, P, L
Eragrostis cilianensis (All.) Janch.	Poaceae	Vores de camins, marges de camp.	Present a diversos punts al peu de mont de la Serra de Rodes i a Vilacolum.	E
Eragrostis curvula (Schrad.) Nees	Poaceae	Prats de pastura, vores de carretera.	Apareix en algunes localitats prop de les Torroelles (Palau-saverdera) i del Far d'Empordà.	E
Eragrostis minor Host	Poaceae	Sorrals.	Observada en un sorral de la Muga a Peralada.	P
Eragrostis pilosa (L.) P. Beauv. subsp. pilosa	Poaceae	Pradells terofítics.	Trobada únicament a les Garrigues (Palau-saverdera).	E
Erica arborea L.	Ericaceae	Brolles, vinyes i olivets abandonats, sobre sòls oligotròfics (Cisto-Sarothamnetum catalaunici).	Present a tot el peu de mont de la Serra de Rodes i els Aspres. Fora d'aquestes àrees apareix de manera local sobre els materials pliocènics continentals de Sant Tomàs de Fluvià i Vilamacolum, i a la terrassa al.luvial del Fluvià.	E
Erica scoparia L. subsp. scoparia	Ericaceae	Brolles sobre sòls oligotròfics (Cisto-Sarothamnetum catalaunici).	Només l'hem vist en punts concrets del peu de mont de la Serra de Rodes, al terme de Palau-saverdera.	E
Erigeron bonariensis L.	Asteraceae	Herbassars ruderals terofítics, conreus, vores de camins, solars abandonats, etc. (Ruderali-Secalietea).	Present principalment dins les àrees agrícoles de la plana litoral, per bé que arriba a diversos punts tant del litoral com dels relleus de la perifèria.	E, P, L
Erigeron canadensis L.	Asteraceae	Herbassars ruderals terofítics de sòls humits, conreus de regadiu, vores de camins i de recs, etc. (Ruderali-Secalietea).	Esparsament distribuïda dins les àrees agrícoles.	E, P, L
Erigeron sumatrensis Retz.	Asteraceae	Herbassars ruderals terofítics, conreus, vores de camins, solars abandonats, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda per tots els sectors del territori, del litoral als relleus de la perifèria.	E, P, L
Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.	Rosaceae	Cultivat i rarament subespontani.	Observat subesponani a les dunes fixades d'Empúries.	L
Erodium chium (L.) Willd.	Geraniaceae	Vores de camins, talussos (Hordeion leporini).	Només l'hem reconegut en dues localitats litorals, una a l'Escala i l'altra a Roses.	L
Erodium ciconium (L.) L'Hér.	Geraniaceae	Vores de camins, solars, sorrals (Hordeion leporini).	Present a diversos punts de la plana i al límit del Terraprim amb aquesta.	E, P, L
Erodium cicutarium (L.) L'Hér.	Geraniaceae	Pradells terofítics, sorrals (Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion).	La seva distribució ateny bàsicament totes les àrees de relleus perifèrics, penetrant més rarament en punts concrets de la plana (sorrals de la Muga, rereduna de la Rubina).	E, P, L
Erodium malacoides (L.) L'Hér.	Geraniaceae	Vores de camins, conreus, solars abandonats, talussos, etc. (Hordeion leporini, Solano-Polygonetalia, etc.).	Fora de les àrees perifèriques, on es troba àmpliament distribuït, la seva presència a la plana es relaciona amb indrets relativament secs (terrasses, motes, sorrals, etc.).	E, P, L
Erodium moschatum (L.) L'Hér.	Geraniaceae	Vores de camins i conreus, solars abandonats (Hordeion leporini).	Àmpliament distribuït en tot el sector perifèric, des del peu de mont de la Serra de Rodes als turons de l'Escala. Present encara a nombroses localitats de la plana i del litoral.	E, P, L
Ervilia hirsuta (L.) Opiz	Fabaceae	Vores de camins i de camps.	Present al l'àrea septentrional, tant al peu de mont de la Serra de Rodes com en punts propers de la plana.	E
Ervum gracile DC.	Fabaceae	Fenassars, prats secs, camps (Thero-Brachypodietalia, Ruderali-Secalietea).	Esparsament distribuïda al territori.	E, P, L
Eryngium campestre L.	Apiaceae	Prats secs, fenassars (Thero-Brachypodietea).	Ocupa tota la franja perifèrica del territori i penetra vers el litoral a través de les terrasses fluvials i motes de la Muga i a la zona compresa entre Roses i la Rubina (Castelló d'Empúries).	E, P, L
Eryngium maritimum L.	Apiaceae	Dunes, sorrals litorals (Ammophiletum arundinacea).	Present a tot el litoral sorrenc des de l'Escala a Roses.	L
Erysimum ruscinonense Jord.	Brassicaceae	Codolars.	Només l'hem vist en una localitat, als codolars d'un antic meandre del Fluvià, prop de Torroella de Fluvià.	P
Eschscholzia californica Cham.	Papaveraceae	Marges de camins.	Observada en una única localitat fora de cultiu, a Sant Pere Pescador.	P
Euonymus europaeus L.	Celastraceae	Bosc de ribera (Populion albae).	En coneixem només petites poblacions localitzades a les formacions de ribera del Fluvià i en altres bosquetons humits (a Peralada, Riumors, etc).	E, P
Euonymus japonicus Thunb.	Celastraceae	Cultivat i subespontani.		L
Eupatorium cannabinum L. subsp. cannabinum	Asteraceae	Jonqueres i herbassars ruderals a les vores dels cursos d'aigua.	En coneixem només unes poques poblacions a la riba de la Mugueta (Castelló d'Empúries) i a les Roquetes (Riumors).	P
Euphorbia amygdaloides L. subsp. amygdaloides	Euphorbiaceae	Bosc de ribera (Populion albae).	Localitzada principalment en formacions boscoses dels cursos principals (Fluvià, Muga, Mugueta).	P
Euphorbia biumbellata Poir.	Euphorbiaceae	Brolles, llistonars (Cistion mediomediterraneum, Thero-Brachypodion).	Localitzada només dins l'àrea d'afloraments granítics del peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Euphorbia chamaesyce L. subsp. chamaesyce	Euphorbiaceae	Camps, vinyes (Secalion mediterraneum, Eragrostio-Chenopodietum).	Anotada a Pedret, Siurana, Torroella de Fluvià, etc.	E
Euphorbia characias L. subsp. characias	Euphorbiaceae	Brolles, vores de camins i de camps.	Present a tot el peu de mont de la Serra de Rodes i de forma més esparsa en d'altres punts del territori, als Aspres, Terraprim, terrasses del Fluvià, etc.	E, P, L
Euphorbia cyparissias L.	Euphorbiaceae	Prats, marges de recs, de camins i de camps, etc.	Distribuïda principalment dins la plana al.luvial i en algunes altres localitats disperses.	E, P
Euphorbia exigua L. subsp. exigua	Euphorbiaceae	Pradells terofítics (Thero-Brachypodion, Helianthemetum guttati).	Esparsament distribuïda al sector perifèric i només puntualment anotada a la plana (les Llaunes, a Castelló d'Empúries).	E, P
Euphorbia falcata L. subsp. falcata	Euphorbiaceae	Rostolls, sembrats (Secalion mediterraneum).	La seva distribució afecta principalment l'àrea agrícola de secà del Terraprim i del peu de mont de la Serra de Valldavià, encara que l'espècie tambe és present en alguns punts relativament secs de la plana al.luvial.	E, P
Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma	Euphorbiaceae	Garrigues (Quercetum cocciferae).	N'hem vist un població al marge de l'estany de la Bomba (Torroella de Fluvià).	E
Euphorbia helioscopia L. subsp. helioscopia	Euphorbiaceae	Conreus de regadiu, vinyes, olivets, herbassars terofítics nitròfils, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda per tot el territori, tant dins la plana com als relleus perifèrics.	E, P, L
Euphorbia hirsuta L.	Euphorbiaceae	Vores de recs i estanys, jonqueres, prats humits, etc. (Cypero-Caricetum otrubae, Molinio-Holoschoenion, etc.).	Àmpliament distribuïda per tota la plana i més esparsament als relleus del peu de mont de la Serra de Rodes i del Terraprim, en indrets més o menys humits.	E, P, L
Euphorbia lathyris L.	Euphorbiaceae	Herbassars a les vores dels rius.	Només tenim coneixement d'aquesta espècie en àrees properes a Vilanova de la Muga i al tram del riu Fluvià comprès entre Torroella de Fluvià i Sant Pere Pescador	P
Euphorbia maculata L.	Euphorbiaceae	Pradells calcigats sobre sòls sorrencs humits (Polygonion avicularis).	És present a diversos punts de la llera i terrasses del Fluvià, entre Torroella de Fluvià i Sant Pere Pescador.	P
Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis	Euphorbiaceae	Brolles, llistonars, sobre sòls més o menys carbonatats (Rosmarino-Ericion, Thero-Brachypodion).	L'àrea de distribució afecta l'arc perifèric comprès entre el Far d'Empordà i l'Escala on apareixen materials carbonatats (Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià, turons mesozoics de l'Escala).	E, P
Euphorbia nutans Lag.	Euphorbiaceae	Codolars i arenys fluvials.	Només la coneixem d'alguns codolars i sorrals a les lleres del Fluvià i de la Muga.	P
Euphorbia palustris L.	Euphorbiaceae	Vores de recs en sòls argilosos, profunds i sempre humits (Cypero-Caricetum otrubae).	El nucli més important d'aquesta espècie al nostre territori queda comprès entre Cinclaus, Viladamat i Pelacalç on n'apareixen poblacions formades sempre per un nombre reduït d'individus. Les altres dues localitats, molt aïllades, es troben una prop dels arrossars de Riumors (on manté una petita població) i l'altra entre el mas Matà i la carretera de Sant Pere Pescador (un únic peu observat).	P
Euphorbia paralias L.	Euphorbiaceae	Dunes (Ammophiletum arundinaceae).	Present a tot el litoral sorrenc entre l'Escala i Roses.	L
Euphorbia peplis L.	Euphorbiaceae	Platges (Agropyretum mediterraneum).	Present en punts concrets del litoral sorrenc entre Empúries i Roses, sempre en forma de petites poblacions fragmentades.	L
Euphorbia peplus L.	Euphorbiaceae	Conreus, horts, vores de camins, etc. (Ruderali-Secalietea).	Comuna arreu de les àrees perifèriques i en moltes zones de la plana.	E, P, L
Euphorbia platyphyllos L.	Euphorbiaceae	Herbassars humits, marges de recs, vorades de bosc, etc.	Present en àrees palustres i fluvials de la plana, (estanys de Palau, antic estany de Sant Pere, Cinclaus, etc.).	P
Euphorbia prostrata Aiton	Euphorbiaceae	Sòls calcigats humits, roderes de camins, empedrats (Polygonion avicularis).	Estesa per tot el territori, en especial dins la plana.	E, P, L
Euphorbia segetalis L.	Euphorbiaceae	Viyes, olivets, vores de camins, talussos, etc. (Diplotaxion, Thero-Brachypodion).	Àmpliament difosa per totes les àrees perifèriques i de la plana.	E, P, L
Euphorbia seguieriana Neck. subsp. seguieriana	Euphorbiaceae	Codolars i arenys fluvials (Andryaletalia ragusinae).	La coneixem només dels codolars de la terrassa al.luvial del Fluvià, a Valveralla i Torroella de Fluvià i d'alguna localitat prop de Vilanova de la Muga (Peralada).	P
Euphorbia serpens Kunth	Euphorbiaceae	Sòls humits.	Només l'hem observada a Castelló d'Empúries.	P
Euphorbia serrata L.	Euphorbiaceae	Fenassars, llistonars, prats d'albellatge, etc. (Thero-Brachypodietea).	Àmpliament distribuïda en tota l'àrea septentrional (peu de mont de la Serra de Rodes i Aspres) i al Terraprim, fora dels quals apareix només ocasionalment en alguns punts de la plana.	E, P
Euphorbia terracina L.	Euphorbiaceae	Platges, sorrals, vores de camins, solars, etc., generalment sobre sòls sorrencs (Ammophilion, Bromo-Oyzopsion, Hordeion leporini, etc.).	Àmpliament distribuïda pel sector litoral i a la plana, on ocupa principalment ambients al.luvials i motes i terrasses fluvials. Arriba més localment als relleus de la perifèria.	E, P, L
Euphorbia villosa Willd.	Euphorbiaceae	Vores de recs (Cypero-Caricetum otrubae).	Només l'hem poguda observar a les Roquetes (Riumors) i prop del Riuvell (l'Armentera).	P
Fallopia convolvulus (L.) A. Löve	Polygonaceae	Rostolls, vinyes, olivets (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Apareix de forma puntual en moltes localitats agrícoles de la zona perifèrica i més rarament a la plana.	E, P
Festuca ovina [aggr.]	Poaceae	Prats secs, brolles, talussos secs.	Observada en diverses localitats dels turons de l'Escala, al peu de mont de la Serra de Valldavià (Ventalló) i, localment, a Peralada i Pau.	E, P
Ficaria ambigua Boreau	Ranunculaceae	Bosc de ribera (Populion albae).	Ressegueix els cursos d'aigua principals i àrees palustres de la plana, reapareixent en alguns estanys interiors al Terraprim.	E, P
Ficus carica L.	Moraceae	Indrets humits, roques, murs, etc.	Distribuïda per totes les zones de la plana i la perifèria, manca o es torna rara a les àrees de sòls inundats o salins.	E, P, L
Filago germanica (L.) Huds.	Asteraceae	Pradells i prats secs, camps de cereals (Helianthemetum guttati, Thero- Brachypodion, Secalion medieterraneum).		E, P
Filago pygmaea L.	Asteraceae	Pradells terofítics sobre sòls carbonatats (Thero-Brachypodion).	Només l'hem pogut observar als turons mesozoics de l'Escala.	E
Filago pyramidata L.	Asteraceae	Pradells i prats secs, camps de cereals (Helianthemetum guttati, Thero- Brachypodion, Secalion medieterraneum).	Ambdues subespècies es troben distribuïdes principalment als relleus de la perifèria i a punts dispersos a la plana, principalment sobre antigues terrasses al.luvials.	E, P
Filago pyramidata L.	Asteraceae	Pradells i prats secs, camps de cereals (Helianthemetum guttati, Thero- Brachypodion, Secalion medieterraneum).		E, P
Foeniculum vulgare Mill.	Apiaceae	Fenassars, prats d'albellatge, vores de camins, talussos (Brachypodietum phoenicoidis, Hyparrhenietum hirto-pubescentis, etc.).	Àmpliament distribuït per tot el territori on només manca o es torna rar en àrees de sòls molt salabrosos o inundats.	E, P, L
Frankenia hirsuta L.	Frankeniaceae	Pradells sobre replans de penya-segats (Crithmo-Limonion).	L'hem trobada únicament als penya-segats de la cala del Rec (l'Escala).	L
Frankenia pulverulenta L. subsp. pulverulenta	Frankeniaceae	Pradells sobre sòls argilosos, salins.	Hem localitzat aquest tàxon dins les àrees de sòls salabrosos del mas Barrera i Sant Joan Sescloses (Peralada) i a la maresma de les Llaunes (Castelló d'Empúries), sempre formant petites poblacions amb un nombre reduït d'individus.	P, L
Fraxinus angustifolia Vahl	Oleaceae	Bosc de ribera, vores de recs i estanys, arbredes entre closes, etc. (Populion albae).		E, P, L
Fraxinus angustifolia Vahl	Oleaceae	Bosc de ribera, vores de recs i estanys, arbredes entre closes, etc. (Populion albae).		E, P, L
Fumana ericifolia Wallr.	Cistaceae	Brolles, prats secs (Rosmarino-Ericion, Thero-Brachypodion).	Present a les àrees perifèriques des de Sant Tomàs de Fluvià fins l'Escala.	E
Fumana thymifolia (L.) Webb	Cistaceae	Brolles, prats secs, talussos assolellats (Rosmarino-Ericion, Thero-Brachypodion, Saturejo-Hyparrhenion).	Apareix dins les àrees perifèriques occidentals i meridionals (Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià, l'Escala), fora de les quals només hem pogut observar-la en una localitat als Aspres, prop de Marzà.	E
Fumaria bastardii Boreau	Papaveraceae	Camps, marges de camins, herbassars ruderals, etc. (Ruderali-Secalietea).	Present en algunes àrees agrícoles de Palau-saverdera, Fortià, Sant Pere Pescador, etc.	E, P
Fumaria capreolata L.	Papaveraceae	Camps, marges de camins, herbassars ruderals, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda per tota l'àrea.	E, P, L
Fumaria densiflora DC.	Papaveraceae	Camps.	N'hem localitzat unes poques poblacions a la plana.	P
Fumaria gaillardotii Boiss.	Papaveraceae	Olivets, vinyes, camps, marges de camí, etc. (Ruderali-Secalietea).	Esparsament distribuïda per les àrees agrícoles del territori, principalment dins la plana.	E, P, L
Fumaria officinalis L.	Papaveraceae	Camps, marges de camins, herbassars ruderals, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda per tot el territori.	E, P, L
Fumaria parviflora Lam.	Papaveraceae	Camps de cereals, olivets, vinyes (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Distribuïda principalment per l'àrea perifèrica i més rarament en alguns punts de la plana.	E, P
Gagea villosa (M. Bieb.) Sweet	Liliaceae	Pradells terofítics de sòls sorrencs.	La coneixem únicament de dues localitats, una als afloraments de granodiorites de Santa Maria del Penardell (Pau) i l'altra, a l'extrem oposat del territori, sobre el turó del mas Vilanera (l'Escala).	E
Galactites tomentosus Moench	Asteraceae	Vores de camins, camps abandonats, solars, talussos, pastures, terres remogudes, etc. (Echio-Galactition i Ruderali-Secalietea en general).	Àmpliament distribuïda per tots els sectors del territori, des del litoral a les àrees perifèriques.	E, P, L
Galatella sedifolia (L.) Greuter	Asteraceae	Brolles (Cisto-Sarothamnetum catalaunici).	Observat únicament al turó de les Garrigues (Palau-saverdera).	E
Galeopsis angustifolia Hoffm.	Lamiaceae	Codolars fluvials.	Restringit als codolars del Fluvià, entre Ventalló i Sant Pere Pescador.	P
Galium aparine L.	Rubiaceae	Herbassars ruderals de sòls profunds i humits, conreus, vores de recs, etc. (Ailybo-Urticion i Ruderali-Secalietea en general).	Àmpliament distribuït en tots els sectors del territori, d'una manera especial dins la plana.	E, P, L
Galium debile Desv.	Rubiaceae	Vores de recs i d'estanys, sobre sòls argilosos molt humits (Cypero-Caricetum otrubae).		P
Galium elongatum C. Presl	Rubiaceae	Vores de recs i d'estanys, aiguamolls temporalment inundats (Cypero-Caricetum otrubae).	Associat principalment a les àrees palustres de la plana i als cursos d'aigua. Present també en zones especialment humides de la perifèria i al litoral.	E, P, L
Galium lucidum All. subsp. lucidum	Rubiaceae	Fenassars (Brachypodietum phoenicoidis).	Observat en algunes localitats, a Palau-saverdera i a Baseia (Siurana).	E
Galium maritimum L.	Rubiaceae	Vorades i clarianes de l'alzinar, bardisses d'indrets secs, murs entre conreus de secà, fenassars (Quercion ilicis, Pyro-Paliuretum, Brachypodietum phoenicoidis).	Àmpliament present a totes les àrees perifèriques, des del peu de mont de la Serra de Rodes als turons mesozoics de l'Escala. A la plana, en canvi, és molt restringit (terrasses al.luvials i ambients forestals relativament secs).	E, P
Galium murale (L.) All.	Rubiaceae	Pradells terofítics sobre sòls arenosos.	Planta que només hem trobat als turons de l'Escala (municipi on ja havia estat indicada per Blanché et al., 1984) i a Palau-saverdera.	E
Galium palustre L.	Rubiaceae	Vores de recs i d'estanys, sobre sòls argilosos molt humits (Cypero-Caricetum otrubae).	Observat en àrees palustres de la plana (Vilanova de la Muga, Sant Pere Pescador, Manol) i estanys interiors.	I, P
Galium papillosum Lapeyr. subsp. papillosum	Rubiaceae	Prats, vores de bosc i de camins.	Esparsament distribuít a la meitat occidental del territori.	E, P
Galium parisiense L.	Rubiaceae	Pradells terofítics sobre sòls més o menys eutròfics, arenys fluvials (Thero-Brachypodion, Andryaletalia ragusinae).	Present, esparsament, al peu de mont de la Serra de Rodes, al Terraprim i als sorrals i codolars del Fluvià.	E, P
Galium tricornutum Dandy	Rubiaceae	Camps de cereals, ocasionalment en altres conreus (Secalion mediterraneum).	Observat en àrees agrícoles, a Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, Riumors, etc.	E, P, L
Galium verrucosum Huds. subsp. verrucosum	Rubiaceae	Camps de cereals, vinyes, olivets, peus de murs, etc. (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Present, fonamentalment, a les àrees agrícoles dels relleus de la perifèria, en especial al peu de mont de la Serra de Rodes, Terraprim i peu de mont de la Serra de Valldavià. Puntualment també al litoral (Roses).	E, L
Galium verum L. subsp. verum	Rubiaceae	Fenassars, prats (Brachypodietum phoenicoidis, Molinio-Arrhenatheretea).	Àmpliament distribuït a tot el territori, en especial dins les àrees de la plana.	E, P, L
Gaudinia fragilis (L.) P. Beauv.	Poaceae	Prats, pastures, vores de camins, regalls de carretera, etc.	Àmpliament distribuïda per tota la plana i al litoral, penetrant també en zones humides dels Aspres, peu de mont de la Serra de Rodes i Terraprim.	E, P, L
Gazania rigens (L.) Gaertn.	Asteraceae	Ambients alterats propers a les urbanitzacions i pobles del litoral.	Observada fora de cultiu prop d'algunes zones habitades del litoral a la Rubina (Castelló d'Empúries), Sant Pere Pescador i l'Escala.	P, L
Genista monspessulana (L.) L. A. S. Johnson	Fabaceae	Brolles (Cisto-Sarothamnetum catalaunici).	Apareix en alguns punts concrets de l'àrea granítica del peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Genista scorpius (L.) DC.	Fabaceae	Brolles, pastures seques sobre sòls carbonatats (Rosmarino-Ericion, Thero-Brachypodietalia).	Apareix dins les àrees del Terraprim i del peu de mont de la Serra de Valldavià.	E
Genista tinctoria L.	Fabaceae	Jonqueres sobre sòl profund i humit (Cirsio-Holoschoenetum).	Només n'hem localitzat una població constituïda per uns pocs peus a les Roquetes (Riumors), encara que havia estat citada també d'Empúries.	P
Geranium dissectum L.	Geraniaceae	Prats humits, vores de recs, herbassars humits (Molinio-Arrhenatheretea).	Profusament distribuït per tota la plana, fora de la qual pot trobar-se en indrets de la perifèria amb humitat edàfica important (estanys i zones palustres interiors) i només ocasionalment al litoral.	E, P, L
Geranium molle L.	Geraniaceae	Conreus, vores de camins, vegetació ruderal (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament difós pel territori, tant dins la plana com als relleus perifèrics i el litoral.	E, P, L
Geranium purpureum Vill.	Geraniaceae	Alzinars, arbredes entre closes.	La seva distribució principal afecta les àrees del peu de mont de la Serra de Rodes, els Aspres i el Terraprim. Fora d'aquestes, s'instal.la en les formacions de ribera i dins les zones arbrades entre closes de pastura.	E, P
Geranium robertianum L.	Geraniaceae	Bosc de ribera (Populion albae).	Només l'hem observat en una localitat, a la riba de la Muga, prop del Puig Barutell (Peralada).	P
Geranium rotundifolium L.	Geraniaceae	Prats, vores de camins, sorrals humits.	Localitzat a Vilanova de la Muga, Torroella de Fluvià, l'Escala.	E, P
Geum urbanum L.	Rosaceae	Alberedes (Populetum albae).	El coneixem només d'algunes localitats a la riba de a Muga i del Fluvià.	P
Gladiolus communis L.	Iridaceae	Fenassars.		P
Gladiolus italicus Mill.	Iridaceae	Camps de cereals, olivets (Secalion mediterraneum, Diplotaxion erucoides).	Present a les àrees pliocèniques del Terraprim i els Aspres i en alguns punts localitzats de la plana.	E, P
Glaucium flavum Crantz	Papaveraceae	Arenys dels rius, sorrals litorals remoguts, extraccions d'àrids (Glaucio-Cakilion, Andryaletalia ragusinae).	Present a bona part del litoral i al llarg dels cursos d'aigua principals (Muga, Manol i Fluvià).	E, P, L
Glebionis coronaria (L.) Spach	Asteraceae	Vores de camins (Hordeion leporini).	Només l'hem observat a l'extrem sud-oriental del territori, als turons de l'Escala.	E
Glebionis segetum (L.) Fourr.	Asteraceae	Vinyes, olivets, camps de cereals, principalment sobre sòls oligotròfics (Eragrostio-Chenopodietum, Diplotaxietum erucoidis, Secalion mediterraneum).	Àmpliament distribuït a tot el peu de mont de la Serra de Rodes i de forma puntual en afloraments pliocènics continentals (el Far d'Empordà, Sant Tomàs de Fluvià, Vilamacolum).	E
Gleditsia triacanthos L.	Fabaceae	Vores de recs i camins en indrets humits.	Apareix esparsament en diferents punts del territori, principalment a la plana (estanys de Palau, Castelló, Riumors, Sant Miquel de Fluvià, etc.).	E, P
Globularia bisnagarica L.	Plantaginaceae	Brolles sobre sòl carbonatat (Rosmarino-Ericion).	Observada en uns pocs punts del territori, entorn del puig d'Estragués (Ventalló).	E
Glyceria fluitans (L.) R. Br.	Poaceae	Cursos d'aigua de corrent feble (Glycerio-Sparganion).		P
Glyceria notata Chevall.	Poaceae	Cursos d'aigua de corrent feble (Glycerio-Sparganion).		E
Gomphocarpus fruticosus (L.) W. T. Aiton	Apocynaceae	Arenys dels rius (Andryaletalia ragusinae).	El coneixem només d'alguns punts del curs del riu Muga, entre Castelló d'Empúries i Vilanova de la Muga.	P
Groenlandia densa (L.) Fourr.	Potamogetonaceae	Canals i basses de regar (Potamogetonion eurosibiricum).	Restringit al terç septentrional del territori, on apareix associat a les basses i canals de regar.	E, P
Hedera helix L.	Araliaceae	Bosc de ribera, alzinars, plantacions arbòries, etc. (Populion albae, Quercion ilicis).	Molt difosa per tot el territori, només manca o es torna rara al litoral i en àrees de sòls salabrosos.	E, P, L
Hedypnois rhagadioloides (L.) F. W. Schmidt subsp. rhagadioloides	Asteraceae	Llistonars, fenassars, talussos, etc. (Thero-Brachypodietea).	Present a tot el sector elevat perifèric i a molts punts de la plana i del litoral, en zones poc humides.	E, P, L
Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. apenninum	Cistaceae	Prats secs, brolles (Thero-Brachypodion, Rosmarino-Ericion).	Restringit a les àrees perifèriques del sector més meridional (Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià i turona mesozoics de l'Escala).	E, P
Helianthemum hirtum (L.) Mill.	Cistaceae	Brolles, prats secs, talussos, etc.	Present a les àrees més perifèriques del territori, al Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià i afloraments de l'Escala. Fora d'aquestes zones només l'hem vist als sorrals de la Rubina (Castelló d'Empúries).	E, L
Helianthemum ledifolium (L.) Mill.	Cistaceae	Erms i pradells terofítics sobre sòls carbonatats (Thero-Brachypodion).	L'hem localitzat únicament als turons mesozoics del mas Vilanera i les Corts (l'Escala).	E
Helianthemum oelandicum (L.) Dum. Cours. subsp. italicum (L.) Ces.	Cistaceae	Prats secs, brolles (Thero-Brachypodion, Rosmarino-Ericion).	Present a les àrees de sòls carbonatats del Terraprim i als afloraments calcaris de l'Escala.	E
Helianthemum salicifolium (L.) Mill.	Cistaceae	Erms i pradells terofítics sobre sòls carbonatats (Thero-Brachypodion).	Només en coneixem dues localitats, una als turons del mas les Corts (l'Escala) i l'altra prop de Sant Tomàs de Fluvià.	E
Helianthemum violaceum (Cav.) Pers.	Cistaceae	Prats secs, llistonars.	Observat únicament als turons de l'Escala	E
Helianthus annuus L.	Asteraceae	Marges dels camps, cursos fluvials, herbassars humits.	Fora de conreu l'hem vist a Sant Pere Pescador, l'illa de Caramany, Riumors, etc.	P
Helianthus tuberosus L.	Asteraceae	Herbassars nitròfils dels sòls humits i profunds, vores dels cursos d'aigua, etc.	Lligat pricipalment a les ribes dels cursos d'aigua importants (Muga, Fluvià), recs i zones humides de la plana.	E, P
Helichrysum stoechas (L.) Moench	Asteraceae	Brolles, prats secs, codolars fluvials, sorres de rereduna, prats d'albellatge, indrets rocallosos, (Rosmarino-Ericion, Andryaletalia ragusinae, Crucianelletum maritimae, Hyparrhenietum hirto-pubescentis).	Àmpliament distribuït per tot el litoral sorrenc i per bona part dels relleus de la perifèria. A la plana és molt més restringit.	E, P, L
Helictochloa bromoides (Gouan) Romero Zarco subsp. bromoides	Poaceae	Brolles sobre sòls carbonatats (Rosmarino-Ericion).	Observada únicament en àrees de sòls carbonatats dels turons mesozoics de l'Escala i al peu de mont de la serrra de Valldavià (Ventalló).	E
Heliotropium europaeum L.	Heliotropiaceae	Vinyes, olivets, rostolls, comunitats ruderals clares de sòls poc humits (Diplotaxion, Secalion mediterraneum, etc.).	Àmpliament distribuït per bona part dels relleus de la perifèria, arriba a nombrosos punts de la plana i del litoral.	E, P, L
Helleborus foetidus L.	Ranunculaceae	Alberedes (Populetum albae).	Les localitats que en coneixem es restringeixen a unes poques poblacions a la Muga i la Mugueta.	P
Helminthotheca echioides (L.) Holub	Asteraceae	Vores de camins i de camps, terres remogudes, herbassars ruderals dels sòls profunds i humits (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït per tota la plana i pel litoral i més restringit als relleus perifèrics on ocupa les zones més humides.	E, P, L
Helosciadium nodiflorum (L.) W. D. J. Koch	Apiaceae	Cursos d'aigua més o menys eutròfica de poca profunditat (Apietum nodiflori).	Present pràcticament a tot el territori resseguint els diferents cursos d'aigua i zones estanyades.	E, P, L
Herniaria cinerea DC.	Caryophyllaceae	Pradells terofítics.		E, P
Herniaria glabra L.	Caryophyllaceae	Roderes de camí, sorrals fluvials no inundats, pradells terofítics (Polygonion avicularis, Helianthemetum guttati).	Apareix principalment en àrees sorrenques del peu de mont de la Serra de Rodes i del curs de la Muga.	E, P
Herniaria hirsuta L. subsp. hirsuta	Caryophyllaceae	Conreus, pradells terofítics (Secalion mediterraneum, Diplotaxion, Helianthemetum guttati).		E, P
Himantoglossum robertianum (Loisel.) P. Delforge	Orchidaceae	Vorades de bosc, bosc de ribera, pinedes, sorrals fixats, etc.	Àmpliament distribuïda per tot el territori, tant a les àrees elevades perifèriques com a la plana al.luvial.	E, P, L
Hippocrepis ciliata Willd.	Fabaceae	Brolles, prats secs (Rosmarino-Ericion, Thero-Brachypodion).	Apareix en diferents localitats dels relleus pliocènics dels Aspres i Terraprim i els del peu de mont de la Serra de Valldavià.	E
Hippocrepis scorpioides Benth.	Fabaceae	Brolles, prats secs sobre sòls carbonatats (Rosmarino-Ericion, Thero- Brachypodion).	Restringit a les àrees de sòls carbonatats (turons de l'Escala, peu de mont de la Serra de Valldavià i Terraprim).	E
Hirschfeldia incana (L.) Lagr.-Foss.	Brassicaceae	Vores de camins, talussos assolellats, solars abandonats, sorrals (Hordeion leporini).	Àmpliament distribuïda per tota la plana i zones perifèriques.	E, P, L
Holcus lanatus L. subsp. lanatus	Poaceae	Prats humits, jonqueres, vorades de bosc, herbassars de sòls humits.	Present bàsicament als ambients palustres i al.luvials de la plana tot i que penetra cap a l'interior resseguint els cursos fluvials i les zones embassades.	E, P
Hordeum marinum Huds.	Poaceae	Prats i pastures sobre sòls lleugerament salins (Plantagini-Hordeetum maritimi).	Present en àrees de maresma litoral i sòls salabrosos dels antics estanys de Castelló i Sant Pere. Les àrees més interiors corresponen a les zones palustres de Peralada i a l'estany de Siurana.	P, L
Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.	Poaceae	Vores de camins, solars, marges de conreus, herbassars ruderals terofítics d'indrets poc humits (Hordeion leporini).	Tàxon àmpliament distribuït per totes les àrees del territori, enrarint-se només als indrets salabrosos.	E, P, L
Hordeum secalinum Schreb.	Poaceae	Prats de dall (Gaudinio-Arrhenatheretum).	Restringit a les àrees palustres de l'antic estany de Castelló, a les closes de la Gallinera (Sant Pere Pescador) i als estanys interiors del Terraprim (la Bomba, Siurana, estany de la Mina).	E, P
Hordeum vulgare L.	Poaceae	Plantat i rarament residual.	Residualment fora dels conreus en punts dispersos del territori.	E, P
Hornungia petraea (L.) Rchb. subsp. petraea	Brassicaceae	Pradells terofítics sobre sòls eutròfics (Thero-Brachypodion).	L'hem localitzada únicament entre Vilacolum i Sant Tomàs de Fluvià.	E
Hornungia procumbens (L.) Hayek	Brassicaceae	Pradells terofítics sobre sòls salins, principalment sorrencs.	El coneixem dels prats sobre sòl salabrós de l'estany d'en Túries (Castelló d'Empúries), de diverses motes entre la maresma de les Llaunes i dels sorrals de la Rubina.	P, L
Humulus lupulus L.	Cannabaceae	Bosc de ribera, vores de cursos d'aigua, bardisses humides (Rubo-Coriarietum, Populion albae).	Fora del litoral, la seva àrea de distribució cobreix bona part de la plana, enllà de la qual es torna una espècie molt més rara. Penetra cap a ponent a través dels cursos d'aigua i de les àrees palustres dels estanys de Siurana i la Bomba	E, P, L
Hydrocharis morsus-ranae L.	Hydrocharitaceae	Recs amb aigües permanents (Potamogetonion eurosibiricum).	Només la coneixem d'una localitat, en un rec secundari al marge d'un arrossar a la Closa Major (Riumors). Hem pogut confirmar la seva desaparició en alguna de les localitats on es mantenia pocs anys enrera, prop del mas Tec. És possible que hagi desaparegut també del Riuvell, que en els darrers anys ha sofert importants modificacions i alteracions en la qualitat de les seves aigües.	P
Hyoscyamus albus L.	Solanaceae	Herbassars ruderals de sòls molt rics en matèria orgànica (Silybo-Urticion).	L'hem anotat en punts dispersos del territori, a Roses, Castelló d'Empúries, Vila-sacra, Viladamat, l'Escala, etc.	P, L
Hyparrhenia hirta (L.) Stapf	Poaceae	Prats d'albellatge, talussos, vores de carretera (Hyparrhenietum hirto-pubescentis).	Distribuïda principalment dins l'extrem nord-oriental del territori i més puntualment a les motes de la Muga i el Fluvià.	E, P
Hyparrhenia sinaica (Delile) G. López	Poaceae	Prats d'albellatge, talussos, vores de carretera (Hyparrhenietum hirto-pubescentis).	Present a bona part de les àrees perifèriques (peu de mont de la Serra de Rodes, Terraprim, turons de l'Escala, etc.).	E
Hypecoum imberbe Sm.	Papaveraceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Obervat en àrees agrícoles del sector perifèric i de la plana. Més localitzat al litoral (les Llaunes, la Rubina).	E, P, L
Hypericum perforatum L.	Hypericaceae	Fenassars, prats secs, vores de camins (Brachypodietalia phoenicoidis).	Àmpliament distribuït en totes les àrees perifèriques, fora de les quals es troba principalment lligat a les àrees de terrasses al.luvials.	E, P
Hypericum tetrapterum Fr.	Hypericaceae	Prats humits, vores de cursos d'aigua (Molinio-Arrhenatheretea).	Apareix molt localment a la riba del Manol i la Muga i en algunes àrees palustres dels antics estanys de Sant Pere i de Siurana.	E, P
Hypochaeris glabra L.	Asteraceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	L'àrea de distribució principal abraça el peu de mont de la Serra de Rodes. Fora d'aquí apareix de forma molt local, al nord de Sant Tomàs de Fluvià, a Vilacolum (pliocè continental en ambdós casos), als dipòsits sorrencs eòlics dels turos de l'Escala, etc.	E, P
Hypochaeris radicata L. subsp. radicata	Asteraceae	Prats, fenassars, herbeis i pradells sobre sòls més o menys profunds i humits, etc.	Àmpliament distribuïda dins de les àrees perifèriques, també és present a molts punts del litoral i de la plana.	E, P, L
Imperata cylindrica (L.) Raeusch.	Poaceae	Sorrals de rereduna, replans sobre penya-segats.	Només l'hem observada en antics cordons de dunes de la maresma de les Llaunes i en sorrals sobre els penya-segats d'Empúries, on manté grups de pocs individus.	L
Ipomoea indica (Burm.) Merr.	Convolvulaceae	Tanques dels horts, talussos humits, torrents (Ipomoeo-Lycietum europaei).	Subespontània en punts dispersos del territori, en general propers a les zones habitades (Pau, Empuriabrava, Sant Pere Pescador, l'Escala, etc.).	E, P, L
Ipomoea purpurea (L.) Roth	Convolvulaceae	Tanques dels horts, talussos humits, canyars, sempre prop de les poblacions (Ipomoeo-Lycietum europaei).	Subespontània en àrees pròximes a les zones habitades a Pau, Palau-saverdera, Sant Pere Pescador, l'Armentera, l'Escala, etc.	E, P
Iris ×germanica L.	Iridaceae	Indrets rocallosos, sòls secs, principalment prop dels masos o dels pobles.	Subespontani a diferents punts del territori, principalment a les proximitats dels masos o de les poblacions (l'Escala, Torroella de Fluvià, Roses, etc.).	E
Iris lutescens Lam.	Iridaceae	Llistonars, brolles, sobre sòls secs, pedregosos, carbonatats (Thero-Brachypodion).	Observat únicament en algunes localitats properes a la carretera de Sant Miquel de Fluvià.	E
Isoetes durieui Bory	Isoetaceae	Sòls prims oligotròfics sobre granodiorites, temporalment inundats o molt humits (Isoetetum duriei).	Tàxon que coneixem de dues localitats del peu de mont de la Serra de Rodes. Hi ocupa petites superfícies, d'uns pocs decímetres quadrats, sobre sòls saulonosos on s'entolla l'aigua o en indrets especialment humits entremig de la brolla.	E
Jacobaea erratica (Bertol.) Fourr.	Asteraceae	Vores de recs.	Només n'hem observat una localitat al marge d'un rec entre el Madral i la Mugueta (Castelló d'Empúries).	P
Jacobaea maritima (L.) Pelser & Meijden subsp. maritima	Asteraceae	Sorrals ruderalitzats del litoral.	Present en una reduïda àrea que aplega la maresma de la Rubina i zones properes. Probablement subespontani en moltes (si no en la totalitat) de les seves localitats.	P, L
Jacobaea vulgaris Gaertn. subsp. vulgaris	Asteraceae	Prats, fenassars, talussos amb sòl profund.	Observat en unes poques localitats, al Manol (Vilanova de la Muga) i prop de Sant Pere Pescador.	P
Jasione montana L.	Campanulaceae	Brolles, pradells terofítics, vinyes abandonades, sobre sòls oligotròfics (Cisto-Sarothamnetum catalaunici, Helianthemetum guttati).	L'àrea de distribució principal abraça el peu de mont de la Serra de Rodes. Fora d'aquí només reapareix de forma puntual prop del mas Barrera (Peralada) i sobre dipòsits eòlics de sorres al turó del mas Corts (l'Escala).	E
Juglans regia L.	Juglandaceae	Bosc de ribera i indrets ombrívols humits.		E, P
Juncus acutus L. subsp. acutus	Juncaceae	Jonqueres halòfiles sobre sòls argilosos, més o menys salins, humits o temporalment inundats (Spartino-Juncetum maritimi).	L'àrea de distribució comprèn la maresma litoral, des de Cinclaus fins a Roses i les zones palustres de sòls salabrosos de Castelló d'Empúries, Palau-saverdera, Vilanova de la Muga, Vila-sacra, etc. Els punts més orientals corresponen als estanys de Siurana i Púdol, al Terraprim.	E, P, L
Juncus articulatus L. subsp. articulatus	Juncaceae	Jonqueres, aiguamolls, vores de recs, arrossars.	Present principalment en àrees palustres i fluvials de la Plana i del relleus immediats.	E, P
Juncus bufonius [aggr.]	Juncaceae	Pradells de sòls temporalment humits o inundats.	Àmpliament distribuït dins el terç septentrional del territori i de manera més dispersa a la resta de la plana izones humides de la perifèria.	E, P, L
Juncus capitatus Weigel	Juncaceae	Pradells de sòls temporalment humits o inundats, oligotròfics.	Observat únicament a Palau-saverdera.	E
Juncus gerardi Loisel.	Juncaceae	Jonqueres i prats halòfils de sòls temporalment inundats o molt humits (Junco-Triglochinetum maritimae).	L'àrea de distribució comprèn principalment les àrees palustres de Vilanova de la Muga, antics estanys de Castelló, Sant Pere i Cinclaus i alguns dels estanys interiors al Terraprim.	E, P, L
Juncus inflexus L. subsp. inflexus	Juncaceae	Jonqueres, vores de recs i rius, sobre sòls argilosos temporalment inundats o molt humits (Molinio-Holoschoenion).	Àmpliament distribuït a la plana, preferentment en àrees dels antics estanys o resseguint els cursos fluvials. Penetra fins algunes localitats interiors on ocupa ambients humits.	E, P
Juncus maritimus Lam.	Juncaceae	Jonqueres halòfiles sobre sòls argilosos, salins i temporalment inundats (Spartino-Juncetum maritimi, Junco-Iridetum spuriae).	Present a les àrees de maresma litoral, des de Roses a Santa Margarida, penetrant alguns quilòmetres vers l'interior a Palau i a les Llaunes. Molt més a l'interior l'hem observat a l'estany Púdol (Siurana) on no podem assegurar la seva persistència a causa de la recent roturació d'aquest espai.	E, P, L
Juncus subnodulosus Schrank	Juncaceae	Estanys, vores de recs, jonqueres.	Observat únicament en algunes localitats del Terraprim (estany Robert i de la Mina), i a la plana (les Roquetes, a Riumors).	E, P
Juncus subulatus Forssk.	Juncaceae	Salicornars, jonqueres, sobre sòls salins argilosos i temporalment inundats (Arthrocnemion fruticosi, Juncion maritimi).	Restringit a les àrees de maresmes de Cinclaus, les Llaunes, la Rubina i zones amb sòls salabrosos entre els estanys del Tec i de Mornau.	P, L
Juniperus communis L.	Cupressaceae	Alzinars aclarits.	El coneixem en escasses localitats del sector pliocènic occidental, on manté poblacions formades per uns pocs individus.	E
Kickxia commutata (Rchb.) Fritsch subsp. commutata	Plantaginaceae	Prats humits.	En coneixem només la localitat d'on la recol.lectà recentment J. Font (in HGI), als prats de l'antic estany del Penardell.	E
Kickxia elatine (L.) Dumort. subsp. crinita (Mabille) Greuter	Plantaginaceae	Rostolls, terres més o menys humides.	Únicament observada al Penardell (Pau) i a la platja de l'Escala.	E, L
Kickxia elatine (L.) Dumort. subsp. elatine	Plantaginaceae	Sòls humits.	Observada únicament a l'antic estany Siurana i a les ribes de la Muga a Vilanova de la Muga.	E
Kickxia spuria (L.) Dumort. subsp. integrifolia (Brot.) R. Fern.	Plantaginaceae	Rostolls, camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Distribuïda en tots els sectors del territori, des del litoral a la perifèria.	E, P, L
Koeleria pyramidata (Lam.) P. Beauv. subsp. pyramidata	Poaceae	Brolles.	Localitzada únicament a l'extrem sud-occidental del territori, prop de Sant Miquel de Fluvià.	E
Koeleria vallesiana (Honck.) Gaudin subsp. vallesiana	Poaceae	Prats secs, brolles, sobre sòls carbonatats (Thero-Brachypodion, Rosmarino- Ericion).	Present únicament en àrees de sòls carbonatats del Terraprim (el Far d'Empordà, Torroella de Fluvià), peu de mont de la serra de Valldavià (Ventalló) i turons mesozoics de l'Escala.	E, P
Lactuca perennis L. subsp. perennis	Asteraceae	Sòls pedregosos.	Observada a les proximitats del Riutort (Pau) i alguns centenars de metres enllà del límit del nostre territori, al Puig Rom de Roses (Gesti in HGI).	E
Lactuca saligna L.	Asteraceae	Vores de camins, prats.	Observat únicament en dues localitats, una prop de Santa Maria del Penardell (Pau) i l'altra a l'estany del Far d'Empordà.	E
Lactuca serriola L.	Asteraceae	Vores de camins, regalls de carretera, herbassars ruderals de sòls profunds (Silybo-Urticion).	Àmpliament distribuïda per tot el territori.	E, P, L
Lactuca viminea (L.) J. Presl & C. Presl subsp. chondrilliflora (Boreau) St.-Lag.	Asteraceae	Prats secs, en indrets pedregosos.	Present en algunes localitats del peu de mont de la Serra de Rodes, a Pau i a Palau-saverdera.	E
Lactuca virosa L.	Asteraceae	Arbredes, vorades del bosc de ribera (Silybo-Urticion).	Present a diversos punts del curs de la Muga i més localment al Fluvià i a l'estany de Siurana.	E, P
Lagurus ovatus L. subsp. ovatus	Poaceae	Sòls sorrencs, principalment del litoral, i ocasionalment a les terrasses fluvials (Ammophilion arundiaceae).	L'àrea de distribució comprèn bàsicament el litoral sorrenc entre l'Escala i Roses, encara que penetra notablement vers l'interior a través dels sorrals de la Muga (Castelló d'Empúries) i del Fluvià (Sant Pere Pescador). És present també en àrees de dipòsits eòlics de sorres sobre els turons mesozoics de l'Escala.	E, P, L
Lamarckia aurea (L.) Moench	Poaceae	Vores de camins, pastures (Hordeion leporini, Plantago-Trifolietum cherlerii).	Localitzada únicament a Roses i al Penardell (Pau).	E
Lamium amplexicaule L.	Lamiaceae	Vinyes, olivets, conreus de regadiu, etc. (Diplotaxion, Panico-Setarion).	Àmpliament distribuït per tots els sectors del territori, des del litoral a les àrees perifèriques.	E, P, L
Lamium flexuosum Ten.	Lamiaceae	Bosc de ribera i vorades (Populion albae).	Restringit, atenent a les nostres observacions, a les formacions de ribera de la Muga i de la Mugueta.	P
Lamium hybridum Vill.	Lamiaceae	Vinyes, olivets, conreus de regadiu, etc. (Diplotaxion, Panico-Setarion).	Present a les àrees agrícoles del territori, tant a la plana com als relleus de l'interior i localment al litoral.	E, P, L
Lapsana communis L.	Asteraceae	Vorada i clarianes del bosc de ribera.	Observada únicament en alguns punts dels rius Muga (Vilanova de la Muga), Manol (Vila-sacra) i Fluvià (illa de Caramany, Sant Miquel de Fluvià).	P
Lathyrus annuus L.	Fabaceae	Fenassars, talussos (Brachypodietum phoenicoidis).	Molt localitzat, apareix en alguns punts del peu de mont de la Serra de Rodes i Aspres i més rarament a la plana al.luvial.	E, P
Lathyrus aphaca L.	Fabaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Apareix de forma puntual en algunes àrees de la zona septentrional i a les closes de l'antic estany de Sant Pere.	E, P
Lathyrus cicera L.	Fabaceae	Prats secs, sembrats (Thero-Brachypodietalia, Secalion mediterraneum).	Present, principalment, al terç septentrional del territori. Fora d'aquest, trobat encara a Baseia.	E, P
Lathyrus clymenum L.	Fabaceae	Prats secs, talussos (Thero-Brachypodietea).	Àmpliament distribuït dins l'àrea nord-oriental, encara que reapareix en altres punts del territori, prop de Vilanova de la Muga, l'Escala, etc.	E
Lathyrus hirsutus L.	Fabaceae	Prats humits, herbassars (Gaudinio-Arrhenatheretum).	Àmpliament present dins la meitat oriental del territori, en especial sobre les antigues àrees palustres on resten encara prats de dall. Arriba, no obstant, fins l'extrem de ponent associat als antics estanys enclavats al Terraprim.	E, P, L
Lathyrus latifolius L.	Fabaceae	Fenassars, bardisses, marges de bosc, etc.	Distribuït principalment entorn de les àrees pliocèniques dels Aspres i del Terraprim, encara que apareix també en punts de la plana al.luvial.	E, P
Lathyrus nissolia L.	Fabaceae	Prats.	Només l'hem vist en una localitat, prop de Vilanova de la Muga.	P
Lathyrus ochrus (L.) DC.	Fabaceae	Sembrats, marges de camps (Secalion mediterraneum).	Present a nombroses localitats dels Aspres (Marzà, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries) i més localment en d'altres punts del territori (a la Rubina, a Roses, a Baseia).	E, P
Lathyrus oleraceus Lam. subsp. oleraceus	Fabaceae	Cultivat i rarament subespontani en indrets humits, olivets llaurats, etc.		E
Lathyrus pratensis L.	Fabaceae	Prats humits, marges de recs.	L'hem observat en poques ocasions a la plana al.luvial i prop dels estanys interiors.	E, P
Lathyrus sphaericus Retz.	Fabaceae	Prats secs.	Anotat en una única localitat a l'extrem nord-occidental (Peralada).	E
Laurus nobilis L.	Lauraceae	Bosc de ribera, alzinars humits (Populion albae, Quercetum ilicis).	Dispers per la plana i algunes àrees pliocèniques, resseguint els cursos d'aigua.	E, P
Lavandula latifolia Medik.	Lamiaceae	Brolles, prats secs sobre sòls carbonatats (Rosmarino-Ericion, Thero-Brachypodion)	Restringida a l'arc occidental i meridional del sector perifèric on apareixen sòls carbonatats (des del Far d'Empordà a l'Escala).	E
Lavandula stoechas L. subsp. stoechas	Lamiaceae	Brolles sobre sòls oligotròfics (Cistion).	Fora del peu de mont de la Serra de Rodes i dels Aspres, on el tàxon es distribueix àmpliament, apareix també en àrees de pliocè continental a Sant Tomàs de Fluvià i a Vilamacolum.	E
Leersia oryzoides (L.) Sw.	Poaceae	Vores de rius, en contacte directe amb l'aigua (Phragmition australis).	Localitzada als sorrals de la Muga, entre Peralada i Castelló d'Empúries, i al Fluvià a Torroella de Fluvià (Font et al., 1998a).	P
Legousia hybrida (L.) Delarbre	Campanulaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Observada aïlladament en conreus de secà de Palau-saverdera, el Far d'Empordà i Vilamacolum.	E
Lemna gibba L.	Araceae	Aigües eutròfiques, quietes o lentes, recs, basses de regar, arrossars (Lemnion minoris).	Present sobretot a les àrees agrícoles de la plana al.luvial i litoral.	P, L
Lemna minor L.	Araceae	Aigües quietes o lentes, recs, canals, basses de regar, arrossars (Lemnion minoris).	Present a molts punts de la plana al.luvial i àrees palustres, sovint associat a les basses i canals de regar de les àrees agrícoles, arrossars, estanys eutrofitzats, etc.	E, P, L
Leopoldia comosa (L.) Parl.	Asparagaceae	Vinyes, olivets, prats secs, vores de conreus, etc. (Diplotaxion, Thero-Brachypodion).	Present tant en zones al.luvials de la plana com sobre els relleus de la perifèria.	E, P
Lepidium coronopus (L.) Al-Shehbaz	Brassicaceae	Sòls argilosos, calcigats i lleugerament salins (Polygonion avicularis).	Present només en algunes àrees palustres dels antics estanys de Castelló d'Empúries, Sant Pere i Cinclaus.	P, L
Lepidium didymum L.	Brassicaceae	Sòls argilosos, humits i calcigats (Polygonion avicularis).	Present en alguns punts de la plana.	P
Lepidium draba L. subsp. draba	Brassicaceae	Camps, vores de camins, etc.		E, P, L
Lepidium graminifolium L.	Brassicaceae	Talussos, vores de camí, solars.	Present sobretot als relleus de la perifèria (peu de mont de la Serra de Rodes, Aspres, Terraprim, turons de l'Escala) i dins l'extrem septentrional de la plana.	E, P, L
Lepidium latifolium L.	Brassicaceae	Vorades de closes, sobre sòls profunds humits.	Només l'hem observat en una localitat dins l'antiga àrea palustre de l'estany de Sant Pere Pescador.	P
Lepidium ruderale L.	Brassicaceae	Sòls argilosos calcigats, humits i lleugerament salins.	Només l'hem observat a la Closa de les Paques (Castelló d'Empúries), dins l'antiga àrea palustre de l'estany de Sant Pere.	P
Lepidium virginicum L. subsp. virginicum	Brassicaceae	Arenys del rius.	Només l'hem vist creixent en sorrals de la riba del Fluvià, prop de Saldet, formant petites poblacions.	P
Leucanthemum ageratifolium Pau	Asteraceae	Herbassars ruderals de sòls humits.	Observat en algunes localitats entorn del riu Manol i als Gorgs de Valveralla (Torroella de Fluvià).	P
Leuzea conifera (L.) DC.	Asteraceae	Garrigues, alzinars clars, sobre sòls carbonatats.	Observada únicament al Puig d'Estragués (Ventalló) i sobre l'antiga terrassa del Fluvià a la carretera de Sant Miquel.	E
Ligustrum vulgare L.	Oleaceae	Bardisses, bosc de ribera, alzinars humits (Rubo-Coriarietum, Populion albae, Quercion ilicis).	Present sobretot en formacions forestals, als boscos que acompanyen els cursos principals d'aigua, als alzinars humits de les àrees pliocèniques o bé a les zones boscoses entre closes de pastura dels antics estanys.	E, P
Limbarda crithmoides (L.) Dumort.	Asteraceae	Salicornars i altres formacions dels sòls salins argilosos, penya-segats (Arthrocnemetum fruticosi, Crithmo-Limonion).	Present a totes les zones de maresma litoral, penetrant alguns quilòmetres cap a l'interior sobre terrenys palustres de sòls salabrosos corresponents als antics estanys de Sant Pere i de Castelló. Presenta encara algunes localitats interiors extremes a Mornau i Sant Joan Sescloses (Peralada) i a l'estany Púdol (Siurana).	E, P, L
Limniris pseudacorus (L.) Fuss	Iridaceae	Vores de recs i d'estanys, aiguamolls, sobre sòls molt humits o temporalment inundats (Cypero-Caricetum otrubae).	Àmpliament distribuït per tota la plana, especialment en les àrees palustres i fluvials i alguns punts del litoral. Dins els relleus perifèrics apareix als estanys i recs (estanys de Vilaüt, la Bomba, Siurana, el Far d'empordà, etc.).	E, P, L
Limodorum abortivum (L.) Sw.	Orchidaceae	Alzinars (Quercetum ilicis).	Tàxon que hem observat a l'àrea més interior, prop de Sant Tomàs de Fluvià i de Marzà.	E
Limonium echioides (L.) Mill.	Plumbaginaceae	Pradells terofítics sobre sòls sorrencs de rereduna o en antics cordons dunars (Saginion maritimae, Crucianelletum maritimae).	Present únicament al litoral, entre Sant Pere Pescador i la Rubina (Castelló d'Empúries).	L
Limonium girardianum (Guss.) Fourr.	Plumbaginaceae	Sòls salins curtament inundats o no inundats (Artemisio-Limonietum virgati).	Només l'hem observat a les maresmes de les Llaunes i la Rubina (Castelló d'Empúries).	L
Limonium narbonense Mill.	Plumbaginaceae	Salicornars, jonqueres i prats halòfils, sobre sòls argilosos, salins (Puccinellio-Salicornietea).	Apareix en les àrees de maresma litoral (des de Cinclaus a Roses) i zones palustres amb sòls salabrosos (estanys de Palau, Sant Joan Sescloses, Sant Pere). Cap a ponent té el límit als Massots (Vilanova de la Muga).	P, L
Limonium virgatum (Willd.) Fourr.	Plumbaginaceae	Sòls salins amb fracció sorrenca important, penya-segats litorals (Artemisio-Limonietum virgati, Crithmo-Limonion).	Present tant en les àrees de maresma litoral, entre l'Escala i Roses, com als penya-segats de l'Escala.	L
Linaria angustissima (Loisel.) Borbás	Plantaginaceae	Parets entre camps, marges de vinyes i olivets.	Restringida al peu de mont de la Serra de Rodes, entre Roses, Palau-saverdera i Castelló d'Empúries.	E
Linaria arvensis (L.) Desf.	Plantaginaceae	Pradells terofítics, prats secs, sembrats, etc. (Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion, Secalion mediterraneum).	Present a tot el peu de mont de la Serra de Rodes i punts ja més localitzats del Terraprim (el Far d'Empordà, Vilamacolum, Torroella de Fluvià, etc.) i del peu de mont de la Serra de Valldavià (Ventalló). Puntualment al litoral (la Rubina, a Castelló d'Empúries).	E, L
Linaria pelisseriana (L.) Mill.	Plantaginaceae	Pradells terofítics (Helianthemetum guttati).	Present en algunes àrees del peu de mont de la Serra de Rodes (Pau, Palau-saverdera) i localment als Aspres (Peralada).	E
Linaria repens (L.) Mill.	Plantaginaceae	Talussos, indrets pedregosos.	Observada únicament a les motes de la Muga (Castelló d'Empúries) a Ventalló i a Torroella de Fluvià.	E, P
Lindernia dubia (L.) Pennell	Linderniaceae	Arrossars (Oryzo-Echinochloetum cruris-galli).	Restringida a les zones arrosseres actuals (la Gallinera, les Pastelles i Riumors) i als arrossars abandonats del mas Matà.	P
Linum bienne Mill.	Linaceae	Prats humits, jonqueres, regalls de carretera (Molinio-Arrhenatheretea).	Ocupa principalment les àrees palustres i al.luvials de la plana, així com les zones palustres interiors (Vilanova de la Muga, estany del Far d'Empordà). Arriba només ocasionalment fins el litoral.	E, P, L
Linum maritimum L.	Linaceae	Jonqueres i prats sobre sòls salins (Juncion maritimi).	Hem vist aquest tàxon en algunes localitats del litoral, a la platja de Sant Pere Pescador i de la Rubina (Castelló d'Empúries) i en una única localitat interior a l'estany del Far d'Empordà.	E, L
Linum strictum L. subsp. strictum	Linaceae	Pradells terofítics de sòls eutròfics, prats secs (Thero-Brachypodion).	Present principalment a les àrees perifèriques, fora de les quals apareix en ambients comparativament secs de la plana (terrasses i sorrals de la Muga i el Fluvià) i àrees litorals.	E, P, L
Linum trigynum L.	Linaceae	Pradells terofítics, prats secs (Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion).	Apareix en diversos punts de l'extrem septentrional, entre el peu de mont de la Serra de Rodes i els Aspres, i també al Terraprim, prop del Far d'Empordà.	E
Linum usitatissimum L.	Linaceae	Cultivat i residual.		E
Lipandra polysperma (L.) S. Fuentes, Uotila & Borsch	Amaranthaceae	Arenys fluvials inundats temporalment (Bidention tripartitae).	Només la coneixem de la Muga al seu pas per Castelló d'Empúries.	P
Lithospermum officinale L.	Boraginaceae	Vorada del bosc de ribera.	Associat a formacions forestals de la riba dels rius (Muga, Mugueta, Fluvià, Riuvell) i dels recs i closes de les àrees palustres tant de la plana (la Gallinera, les Pastelles, Cinclaus) com del Terraprim (estanys de la Bomba i de Siurana).	E, P
Lobularia maritima (L.) Desv.	Brassicaceae	Vores de camins, talussos, erms, solars abandonats, sorrals marítims i fluvials, etc. (Bromo-Oryzopsion, Hordeion leporini, etc.).	Tàxon àmpliament distribuït per tot el territori, per bé que dins la plana evita les àrees palustres o inundables.	E, P, L
Logfia gallica (L.) Coss. & Germ.	Asteraceae	Pradells terofítics, prats secs (Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion).	Distribuït sobretot al peu de mont de la Serra de Rodes i en punts aïllats del pliocè continental a Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries, Sant Tomàs de Fluvià, Vilamacolum, etc.	E, P
Lolium multiflorum Lam.	Poaceae	Sembrats i vores dels camps (Ruderali-Secalietea).	Dispersa a les àrees agrícoles del territori.	E, P, L
Lolium perenne L.	Poaceae	Prats humits, vores de camins, sòls calcigats, fruiterars irrigats.	Àmpliament distribuïda per tot el territori, especialment dins la plana. S'enrareix a les àrees perifèriques de sòls més secs.	E, P, L
Lolium rigidum Gaudin	Poaceae	Sembrats i altres conreus, vores dels camps (Ruderali-Secalietea).	Present principalment en àrees agrícoles de la meitat septentrional.	E, P
Loncomelos narbonense (L.) Raf.	Asparagaceae	Fenassars, vores de camps (Brachypodietum phoenicoidis).	Observat en unes poques localitats properes, entre Siurana i Vilamacolum.	E
Lonicera etrusca Santi	Caprifoliaceae	Zones boscoses humides, bardisses (Quercion ilicis, Populion albae, Pruno-Rubion ulmifolii).	Associada a les àrees forestals, bé del sector perifèric, bé de la plana (bosc de ribera, línies arbrades entre closes).	E, P
Lonicera implexa Aiton	Caprifoliaceae	Alzinars, garrigues (Quercion ilicis).	Restringida al sector perifèric on es distribueix esparsament des del peu de mont de la Serra de Rodes fins al peu de mont de la Serra de Valldavià.	E
Lonicera japonica Thunb.	Caprifoliaceae	Bardisses, bosc de ribera (Pruno-Rubion ulmifolii, Populion albae).	Observada subespontània a Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, Empúries, etc., sempre prop de les àrees habitades.	E, P, L
Lotus angustissimus L.	Fabaceae	Pradells terofítics.	Restrigit al sector nord-oriental (peu de mont de la Serra de Rodes).	E
Lotus corniculatus L.	Fabaceae	Prats, herbeis humits, terres calcigades, jonqueres, conreus de regadiu, etc.	Tàxon àmpliament distribuït per tota la plana i a nombroses zones perifèriques.	E, P, L
Lotus corniculatus L.	Fabaceae	Prats, terres calcigades i jonqueres sobre sòls lleugerament salins (Trifolio-Cynodontion, Schoeno-Plantaginetum, Juncion maritimi).	Present a tota l'àrea litoral i a diversos punts de la plana bàsicament lligat a àrees on apareixen sòls més o menys salins.	P, L
Lotus dorycnium L.	Fabaceae	Brolles, garrigues, fenassars, etc.	Dispers dins les àrees perifèriques i en punts localitzats de la plana.	E, P
Lotus herbaceus (Vill.) Jauzein subsp. gracilis (Jord.) Jauzein	Fabaceae	Prats i jonqueres sobre sòls salins poc inundats (Junco-Iridetum spuriae, Juncetum maritimae).	Només l'hem localitzat a les àrees de maresma properes al litoral compreses entre l'Escala i Empuriabrava.	P, L
Lotus hirsutus L.	Fabaceae	Brolles, garrigues, fenassars (Quercetum cocciferae, Rosmarino-Ericion, Brachypodietum phoenicoidis).	Apareix sobre els materials perifèrics de la meitat meridional, tant al Terraprim com al peu de mont de la Serra de Valldavià i entorns de l'Escala. Ocasionalment a la plana.	E, L
Lotus maritimus L.	Fabaceae	Prats i jonqueres, sòls lleugerament salins (Jucion maritimi, Arrhenatherion, Molinio-Holoschoenion).	Localitzat bàsicament a les àrees palustres tant de la plana (antics estanys de Castelló i de Sant Pere) com dels relleus adjacents (estanys de la Bomba, Siurana, el Far, etc.).	E, P, L
Lotus rectus L.	Fabaceae	Marges de recs, rius i estanys, jonqueres (Molinio-Holoschoenion).	Localitzat principalment dins les àrees palustres tant litorals com interiors i resseguint els cursos d'aigua.	E, P, L
Ludwigia peploides (Kunth) P. H. Raven subsp. montevidensis (Spreng.) P. H. Raven	Onagraceae	Basses d'aigües oligotròfiques (Potamogetonion).	En coneixem una única localitat en una bassa excavada sobre materials granodiorítics a Palau-saverdera, on forma denses masses.	E
Lunaria annua L. subsp. annua	Brassicaceae	Vores dels cursos d'aigua, clarianes del bosc de ribera.	Coneixem aquest tàxon només d'unes poques localitats, als marges dels cursos d'aigua principals del territori.	P
Lupinus angustifolius L.	Fabaceae	Brolles, olivets i pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Cistion mediomediterraneum, Eragrostio-Chenopodietum, Helianthemetum guttati).	Restringit al peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Lycium europaeum L.	Solanaceae	Marges entre camps, vores de camins, tanques (Ipomoeo-Lycietum europaei).	Esparsament distribuït pels diferents sectors del territori, des de la perifèria al litoral.	E, P, L
Lycopus europaeus L.	Lamiaceae	Vores de cursos d'aigua i d'estanys, herbassars humits temporalment inundats, canyissars (Cypero-Caricetum otrubae, Bidention tripartitae, Phragmition australis).	Àmpliament distribuït per tota la plana, fora de la qual queda restringit a les zones especialment humides del sector perifèric (estanys del Terraprim, recs) i del litoral.	E, P, L
Lysimachia arvensis (L.) U. Manns & Anderb.	Primulaceae	Conreus, vegetació ruderal terofítica (Ruderali-Secalietea).		E, P, L
Lysimachia foemina (Mill.) U. Manns & Anderb.	Primulaceae	Conreus, vegetació ruderal terofítica (Ruderali-Secalietea).		E, P
Lysimachia linum-stellatum L.	Primulaceae	Pradells terofítics (Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion).	Present només en àrees perifèriques fora de l'ompliment recent de la plana.	E
Lysimachia vulgaris L.	Primulaceae	Canyissars i formacions de les vores de recs, canals i estanys (Phragmition australis, Cypero-Caricetum otrubae).	Present a la plana al.luvial i àrees palustres, tant de la plana com interiors (estany de Vilaüt, la Bomba, Siurana, etc.).	E, P, L
Lythrum hyssopifolia L.	Lythraceae	Pradells terofítics de sòls argilosos humits.	Apareix esparsament en nombrosos punts de la plana i més rarament a les àrees perifèriques.	E, P
Lythrum junceum Banks & Sol.	Lythraceae	Sòls argilosos molt humits, marge de recs i estanys.		E, P
Lythrum salicaria L.	Lythraceae	Marges de recs i estanys, riba dels rius i herbassars dels sòls temporalment inundats (Cypero-Caricetum otrubae, Phragmition australis, Bidention).	Àmpliament present a tota la plana, fora de la qual es troba associada a àrees d'antics estanys, zones palustres i cursos fluvials.	E, P, L
Lythrum tribracteatum Spreng.	Lythraceae	Pradells terofítics a la riba d'estanys.	Únicament trobada a l'estany de Palol (Sant Miquel de Fluvià).	E
Malus domestica (Borkh.) Borkh.	Rosaceae	Bardisses (Pruno-Rubion ulmifolii).		P
Malva arborea (L.) Webb & Berthel.	Malvaceae	Replans sobre penya-segats.	Coneixem aquesta planta dels replans superiors dels penya-segats d'Empúries on manté colònies esparses d'uns pocs individus en ambients fortament ruderalitzats. Apareix també, esporàdicament, a les dunes fixades d'Empúries (on podria haver estat plantada) i als penya-segats de Roses, uns centenars de metres al defora de l'àrea d'estudi (Gesti in HGI).	E, L
Malva multiflora (Cav.) Soldano, Banfi & Galasso	Malvaceae	Marges de camins, talussos, sorrals, etc.	L'hem localitzada esparsament en diverses àrees del territori, principalment prop del litoral.	E, P, L
Malva olbia (L.) Alef.	Malvaceae	Torrents, vores de recs i rieres (Vinco-Viticetum agni-casti).	La seva distribució ateny principalment el quadrant nord-oriental (peu de mont de la Serra de Rodes). Fora d'aquesta zona només l'hem observat en unes poques localitats, prop de la Muga i el Fluvià.	E, P
Malva parviflora L.	Malvaceae	Camps abandonats.	N'hem observat algunes poblacions prop de Roses.	L
Malva sylvestris L.	Malvaceae	Marges de camins i de conreus, talussos, solars abandonats, etc. (Hordeion leporini).	Àmpliament distribuïda per totes les regions del territori.	E, P, L
Marrubium vulgare L.	Lamiaceae	Herbassars dels sòls humits, profunds i molt nitròfils, sovint prop dels masos o dels passos del bestiar (Chenopodion muralis).	Distribuït principalment dins el sector de la perifèria. Arriba, però, a nombrosos punts de la plana i al litoral.	E, P, L
Matricaria chamomilla L.	Asteraceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Observada principalment a l'extrem septentrional del territori, entre Vila-sacra i Roses, encara que també n'existeixen poblacions més al sud (Baseia, Torroella de Fluvià).	E, P
Matthiola incana (L.) W. T. Aiton subsp. incana	Brassicaceae	Murs, penya-segats.	Dins el territori l'hem localitzada als penya-segats de la cala del Rec, encara que la planta apareix també a Roses, uns centenars de metres enllà del límit de la nostra àrea (Gesti in HGI).	L
Matthiola sinuata (L.) W. T. Aiton	Brassicaceae	Platges (Ammophilion arundinaceae).	Present a tot el litoral entre l'Escala i Roses.	L
Medicago ×varia Martyn	Fabaceae	Fenassars (Brachypodietum phoenicoidis).	Només hem observat aquest híbrid en una localitat, a Baseia (Siurana).	E
Medicago arabica (L.) Huds.	Fabaceae	Vores de camins i de camps, regalls de carretera, etc.	Present principalment al terç septentrional encara que l'hem observat també en diverses localitats de la plana poc allunyades del litoral.	E, P, L
Medicago doliata Carmign.	Fabaceae	Prats secs.	Trobat únicament a les Batllies (Fortià).	E
Medicago littoralis Loisel.	Fabaceae	Sorrals litorals, prats secs (Ammophilion, Thero-Brachypodietalia).	L'espècie es distribueix àmpliament per tota la façana litoral penetrant alguns quilòmetres cap a ponent.	P, L
Medicago lupulina L.	Fabaceae	Prats humits, jonqueres, etc.	Àmpliament distribuït per tot el territori.	E, P, L
Medicago marina L.	Fabaceae	Dunes (Ammophiletum arundinaceae).	Restringit al litoral sorrenc, on manté una distribució que ateny tota la badia.	L
Medicago minima (L.) L.	Fabaceae	Pradells terofítics, prats secs, marges de camins, talussos, sòls sorrencs.	Distribuït esparsament pel territori, principalment dins els sectors de la perifèria.	E, P, L
Medicago orbicularis (L.) Bartal.	Fabaceae	Fenassars, prats secs (Thero-Brachypodietea).	El coneixem de l'àrea més septentrional, al peu de mont de la Serra de Rodes i als Aspres.	E
Medicago polymorpha L.	Fabaceae	Herbassars.		E, P
Medicago polymorpha L.	Fabaceae	Herbassars.		E, P, L
Medicago rigidula (L.) All.	Fabaceae	Prats secs.	Observat únicament a Pau, a Roses i a l'Escala.	E
Medicago sativa L. subsp. sativa	Fabaceae	Fenassars, marges de camp i de camins, talussos, conreus, etc. (Brachypodietum phoenicoidis, Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït per tot el territori, només manca o es torna rar en àrees de sòls molt salins o amb un nivell freàtic molt superficial.	E, P, L
Medicago scutellata (L.) Mill.	Fabaceae	Fenassars (Brachypodietum phoenicoidis).	Només hem pogut observar aquest tàxon en dues localitats, una prop del mas Barrera (Peralada) i l'altra a la ciutadella de Roses.	E
Medicago truncatula Gaertn.	Fabaceae	Prats secs, talussos (Thero-Brachypodietalia).	Distribuït sobretot a les àrees perifèriques (peu de mont de la Serra de Rodes, Aspres, Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià) i més localment a la plana (Torroella de Fluvià, Roses).	E, P
Melica ciliata L. subsp. ciliata	Poaceae	Talussos, prats secs, murs, indrets pedregosos.		P
Melica ciliata L. subsp. magnolii (Gren. & Godr.) K. Richt.	Poaceae	Talussos, prats secs, murs, indrets pedregosos.		E, P
Melica minuta L. subsp. latifolia (Coss.) Valdes & Mateos	Poaceae	Brolles, talussos, vores de camins.	Localitzada només en alguns punts entre Pau i Palau-saverdera.	E
Melilotus albus Medik.	Fabaceae	Sòls temporalment humits dels sorrals dels rius, regalls de camins, etc.	Localitzat principalment al llarg dels cursos fluvials principals i més esparsament en diferents punts del territori.	E, P, L
Melilotus indicus (L.) All.	Fabaceae	Prats humits, jonqueres, sovint sobre sòls més o meys salins (Juncion maritimi, Molinio-Holoschoenion).	Distribuït esparsament per la plana, bàsicament dins les antigues àrees palustres.	P
Melilotus officinalis (L.) Pall.	Fabaceae	Regalls de camins.	Herboritzat en una única localitat entre camps de pomeres a Montiró (Ventalló).	P
Melilotus siculus (Turra) B. D. Jacks.	Fabaceae	Sòls fangosos lleugerament salabrosos.	L'hem trobat únicament a la Closa Tancada (Sant Pere Pescador), en un camp de melca sobre sòl salabrós.	L
Melilotus sulcatus Desf.	Fabaceae	Vores de camins i de camps.	Principalment distribuït dins la meitat septentrional, principalment a les àrees palustres corresponents als antics estanys.	P
Mentha aquatica L.	Lamiaceae	Vores dels cursos d'aigua i dels estanys (Cypero-Caricetum otrubae).	Principalment distribuïda a les àrees fluvials, en especial al Fluvià, la Muga i el Manol. També en d'altres recs i estanys de la plana i més rarament al litoral i la perifèria.	E, P, L
Mentha cervina L.	Lamiaceae	Sorrals fluvials.	Observada únicament als sorrals de la Muga, prop de Castelló d'Empúries.	P
Mentha pulegium L.	Lamiaceae	Vores d'estanys i cursos d'aigua amb inundació temporal del sòl.	Present en estanys i basses del peu de mont de la Serra de Rodes, a la Muga, estany del Terraprim, etc.	E, P
Mentha suaveolens Ehrh.	Lamiaceae	Jonqueres, vores dels cursos d'aigua i dels estanys (Molinio-Holoschoenion, Cypero-Caricetum otrubae).	Àmpliament distribuïda per tot el territori, en especial dins la plana i el peu de mont de la Serra de Rodes.	E, P, L
Mercurialis annua L.	Euphorbiaceae	Camps, horts, herbassars humits, solars, etc. (Ruderali-Secalietea).	Present pràcticament arreu del territori, encara que s'enrareix a les àrees amb sòls salabrosos o inundats.	E, P, L
Mercurialis tomentosa L.	Euphorbiaceae	Codolars, erms, talussos, etc., sobre sòls carbonatats.	Present a la part occidental i meridional del territori (Terraprim, Fluvià, turons de l'Escala, etc.).	E, P
Mesembryanthemum cordifolium L. fil.	Aizoaceae	Talussos, vores de camins, murs, etc.	Fora de cultiu en diferents punts del territori, especialment en zones properes als pobles (Roses, Palau-saverdera, Pau, Pedret, Castelló d'Empúries, l'Escala, etc.).	E, P, L
Mibora minima (L.) Desv. subsp. minima	Poaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	Restringida a l'àrea d'afloraments granodiorítics del peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Micromeria graeca (L.) Benth. subsp. graeca	Lamiaceae	Talussos, prats secs, sobre sòls pedregosos assolellats (Saturejo-Hyparrhenion hirtae).	Apareix de manera dispersa al sector sud-occidental del territori, a Torroella de Fluvià i a Ventalló.	E, P
Micropyrum tenellum (L.) Link	Poaceae	Pradells terofítics, brolles clares (Helianthemetum guttati).	N'hem obsevat algunes localitats a Palau-saverdera, a l'àrea d'afloraments granítics del peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Microthlaspi perfoliatum (L.) F. K. Mey.	Brassicaceae	Pradells i prats secs sobre sòls eutròfics (Thero-Brachypodion).	Observat en alguns punts esparsos del Terraprim.	E
Mirabilis jalapa L.	Nyctaginaceae	Solars, vores de camins i masos, sòls remoguts, etc.	Apareix fora de cultiu en nombrosos punts del territori, en general prop dels pobles o dels masos, on és plantada freqüentment, però també en ambients alterats, àrees humides, etc.	E, P, L
Misopates orontium (L.) Raf.	Plantaginaceae	Olivets, vinyes, pradells terofítics, sorrals (Diplotaxion, Helianthemetum guttati).	Àmpliament distribuït per tot el sector de la perifèria, des del peu de mont de la Serra de Rodes als turons de l'Escala i també en algunes àrees de la plana.	E, P, L
Molinia caerulea (L.) Moench	Poaceae	Jonqueres (Cirsio-Holoschoenetum).	Observada en una única localitat, a les Roquetes (Riumors).	P
Morus alba L.	Moraceae	Cultivada i residual a diversos punts de la plana.		P
Muscari neglectum Ten.	Asparagaceae	Vinyes, olivets, prats secs, etc. (Diplotaxion, Thero-Brachypodion).	Present a totes les àrees perifèriques encara que penetra en molts punts fins la plana, especialment resseguint les terrasses i motes dels rius.	E, P, L
Myosotis arvensis (L.) Hill. subsp. arvensis	Boraginaceae	Prats, vores de camps.	Observada únicament en algunes poblacions esparses, a Vilamacolum, Torroella de Fluvià, Vila-sacra, Vilanova de la Muga, etc.	E, P
Myosotis hervei Sennen	Boraginaceae	Vores d'estanys i recs (Apietum nodiflori).	Únicament localitzada als estanys del Tec i de Palau (Castelló d'Empúries, Palau-saverdera) i a Fortià.	P
Myosotis ramosissima Rochel in Schult. subsp. ramosissima	Boraginaceae	Pradells terofítics (Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion).	Observada en zones disperses del territori, a Roses, Palau-saverdera, Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, l'Armentera, Siurana, Torroella de Fluvià, Ventalló, etc.	E, P, L
Myosoton aquaticum (L.) Moench	Caryophyllaceae	Herbassars de la riba dels rius (Bidention tripartitae).	Present al llarg del curs dels rius principals de la plana al.luvial (la Muga, la Mugueta, el Fluvià).	P
Myriolimon ferulaceum (L.) Lledó, Erben & M. B. Crespo	Plumbaginaceae	Sòls salins amb una fracció sorrenca important, curtament inundats o no inundats al llarg de l'any (Artemisio-Limonietum virgati).	Limitat al sector litoral, dins les zones de maresma entre Sant Pere Pescador i la Rubina.	L
Myriophyllum spicatum L.	Haloragaceae	Cursos permanents d'aigua amb un cert corrent (Potamogetonetum denso-nodosi).	Apareix en diversos cursos d'aigua de la plana al.luvial i més rarament en zones estanyades al peu de mont de la Serra de Rodes.	E, P, L
Myriophyllum verticillatum L.	Haloragaceae	Antics meandres fluvials amb aigües quietes, profundes i permanents (Myriophyllo- Nupharetum).	Coneixem aquest hidròfit només dels antics meandres del Fluvià de Sant Pere i de l'Armentera.	P
Myrtus communis L.	Myrtaceae	Torrents entre materials granodiorítics.	Tàxon que apareix esporàdicament a la zona septentrional.	E
Najas gracillima (Engelm.) Magnus	Hydrocharitaceae	Arrossars i canals associats.		P
Najas minor All.	Hydrocharitaceae	Arrossars i canals associats.	Restringida a la zona arrossera de Riumors, la Gallinera i les Pastelles.	P
Narcissus miniatus Donn.-Morg., Koop. & Zonn.	Amaryllidaceae	Marges.	Observat en una única localitat, entre Pedret i Pau.	E
Narcissus tazetta L. subsp. tazetta	Amaryllidaceae	Vores de recs, plantacions de pollancres, prats humits.	Apareix naturalitzat en àrees properes a Castelló d'Empúries.	P
Nasturtium officinale R. Br.	Brassicaceae	Rius, rieres, torrents, recs (Apietum nodiflori).	Apareix a bona part dels cursos d'aigua i estanys de la plana.	P
Neatostema apulum (L.) I. M. Johnst.	Boraginaceae	Pradells terofítics sobre sòls eutròfics (Thero-Brachyppodion).	El coneixem de diverses poblacions dels relleus perifèrics occidentals, al Far d'Empordà, Siurana, Torroella de Fluvià, Ventalló, etc.	E
Neotinea tridentata (Scop.) R. M. Bateman, Pridgeon & M. W. Chase subsp. conica (Willd.) R. M. Bateman, Pridgeon & M. W. Chase	Orchidaceae	Brolles, llistonars, alzinars clars.	Coneixem aquesta orquídia de la zona de les Torroelles (Palau-saverdera) i de la zona pliocènica de Vilamacolum.	E
Nepeta cataria L.	Lamiaceae	Vores de camins.	L'hem observada només vora el Riuvell (l'Armentera), prop dels masos on potser hauria estat cultivada en altre temps.	P
Nigella damascena L.	Ranunculaceae	Rostolls i sembrats de sòls carbonatats (Secalion mediterraneum).	Molt localitzada en algunes àrees distals del Terraprim i al peu de mont de la Serra de Valldavià.	E
Nigella gallica Jord.	Ranunculaceae	Rostolls i sembrats de sòls carbonatats (Secalion mediterraneum).	Localitzada molt dispersament a les àrees pliocèniques occidentals i ocasionalment a la plana; havia estat citada també de l'extrem sud-oriental.	E, P
Nonea echioides (L.) Roem. & Schult.	Boraginaceae	Vores de camins, talussos, sobre sòls lleugerament nitròfils (Inulo-Oryzopsietum miliaceae).	Anotada en dues localitats, una al marge esquerre del Fluvià i l'altra a les Gavarres (ambdues al terme municipal de Torroella de Fluvià).	E, P
Nymphaea alba L.	Nymphaeaceae	Estanys amb aigües permanents (antics meandres fluvials) (Potamogetonion eurosibiricum).	Malgrat que havia estat indicada en diversos punts de la plana, nosaltres només l'hem vista en dues localitats, als antics meandres fluvials de Sant Pere Pescador i l'Armentera.	P
Odontites luteus (L.) Clairv. subsp. luteus	Orobanchaceae	Brolles sobre sòls carbonatats (Rosmarino-Ericion).	El coneixem únicament del peu de mont de la Serra de Valldavià, entre Vila-robau (Ventalló) i Viladamat.	E
Odontites viscosus (L.) Clairv. subsp. viscosus	Orobanchaceae	Brolles sobre sòls eutròfics (Rosmarino-Ericion).	Observat únicament entorn del Puig de l'Estany, a Torroella de Fluvià.	E
Oenanthe fistulosa L.	Apiaceae	Vores de recs i estanys, prats humits (Cypero-Caricetum otrubae, Molinio- Arrhenatheretea).	Restringit a les àrees palustres de l'estany de Castelló, Vilanova de la Muga i de Sant Pere Pescador.	P
Oenanthe lachenalii C. C. Gmel.	Apiaceae	Jonqueres i prats humits sobre sòls lleugerament salins (Juncion maritimi, Molinio-Arrhenatheretea).	Ocupa principalment les zones palustres, tant de la plana (estanys de Castelló i Sant Pere, Cinclaus, Vilanova de la Muga, etc.) com de l'interior (Siurana).	E, P, L
Oenanthe pimpinelloides L.	Apiaceae	Jonqueres i prats humits (Molinio-Arrhenatheretea).	Distribuït per les zones palustres dels estanys de Castelló, Sant Pere, Vilanova de la Muga i Siurana.	E, P
Oenothera biennis L.	Onagraceae	Arenys dels rius, herbassars humits.	Localitzada únicament en algunes àrees del curs del Fluvià.	P, L
Oenothera glazioviana Micheli	Onagraceae	Sorrals litorals i arenys dels rius.	Apareix en diferents punts del litoral, on és freqüent en sorrals de rereduna més o menys remoguts o alterats per l'activitat humana.	L
Oenothera rosea Aiton	Onagraceae	Marges dels cursos d'aigua, sòls humits.	Presenta una distribució associada als principals cursos fluvials, especialment al Fluvià.	P
Oeosporangium pteridioides (Reichard) Fraser-Jenk. & Pariyar	Pteridaceae	Fissures dels murs de pedra seca (granits, esquists) (Phagnalo-Cheilanthion).	L'hem herboritzada en unes poques localitats a l'extrem septentrional on manté sempre poblacions de pocs individus i escàs recobriment.	E
Oeosporangium tinaei (Tod.) Fraser-Jenk.	Pteridaceae	Fissures dels murs de pedra seca (granits, esquists) (Phagnalo-Cheilanthion).		E
Olea europaea L. subsp. europaea	Oleaceae	Matollars.	Fora dels relleus externs a l'ompliment recent de la plana, on es troba molt estesa, hem vist l'espècie a la plana, prop de Castelló d'Empúries i en sorrals de rereduna del litoral.	E, P, L
Oloptum miliaceum (L.) Röser & Hamasha	Poaceae	Talussos, motes, vores de camins i de camps, sorrals secs lleugerament nitròfils, etc. (Inulo-Oryzopsietum).	Àmpliament distribuïda per tot el territori on només manca o rareja a les àrees de sòls salabrosos o inundats llargament.	E, P, L
Oloptum thomasii (Duby) Banfi & Galasso	Poaceae	Vores de torrents, herbassars propers a cursos d'aigua.	Restringida al peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Onobrychis caput-galli (L.) Lam.	Fabaceae	Prats secs, pradells terofítics sobre sòls eutròfics (Thero-Brachypodion).	Distribuït esparsament pels relleus de l'àrea occidental i en algun punt de la plana.	E, P
Onobrychis viciifolia Scop.	Fabaceae	Camps, vores de camins.		E, P
Ononis minutissima L.	Fabaceae	Brolles, garrigues, prats secs, sobre sòls carbonatats (Rosmarino-Ericion, Quercetum cocciferae, Thero-Brachypodion).	Restringida a les àrees amb sòls carbonatats del Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià i turons mesozoics de l'Escala.	E
Ononis natrix L. subsp. natrix	Fabaceae	Codolars, prats secs en sòls pedregosos.	L'hem vista en unes poques localitats a l'extrem sud-occidental del territori, en punts concrets de les terrasses fluvials del Fluvià i a les rodalies de Sant Tomàs de Fluvià.	E
Ononis ramosissima Desf.	Fabaceae	Sorrals de rereduna (Crucianelletum maritimae).	Restringida a la rereduna litoral entre les Llaunes i la Rubina (Castelló d'Empúries) penetrant, en aquesta darrera localitat, uns centenars de metres cap a l'interior sobre sòls arenosos.	L
Ononis spinosa L.	Fabaceae	Fenassars (Brachypodietum phoenicoidis).	Àmpliament distribuïda a totes les àrees externes a l'ompliment recent de la plana. Hi ocupa ambients comparativament més elevats i secs, defugint les àrees de nivell freàtic superficial.	E, P
Onopordum acanthium L. subsp. acanthium	Asteraceae	Vores de camins i de conreus, comunitats ruderals d'ambients pasturats, solars (Ruderali-Secalietea).	Distribuït esparsament a la meitat occidental del territori (Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries, Baseia, Torroella de Fluvià, turons de l'Escala, etc.).	E, P
Onopordum illyricum L. subsp. illyricum	Asteraceae	Cardassars i comunitats ruderals d'ambients fortament pasturats, vores de camins, solars (Ruderali-Secalietea).	Principalment present als relleus de la zona perifèrica per bé que arriba a diversos punts de la plana, especialment resseguint les motes i zones pròximes als cursos de la Muga i el Manol.	E, P, L
Ophioglossum lusitanicum L.	Ophioglossaceae	Pradells sobre sòls prims oligotròfics, temporalment humits (Helianthemetum guttati).	Localitzat únicament entre afloraments de granodiorites a les Torroelles, al peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Ophioglossum vulgatum L.	Ophioglossaceae	Prats de sega i herbeis molt humits (Arrhenatherion).	Coneixem algunes localitats d'aquest pteridòfit a la plana i als estanys interiors.	E, P
Ophrys apifera Huds.	Orchidaceae	Prats humits.	Present en algunes localitats properes al litoral, a l'Armentera, Sant Pere Pescador i Castelló d'Empúries.	P, L
Ophrys fusca Link	Orchidaceae	Dunes fixades amb pins, prats secs.	Localitzada a l'extrem meridional, a Ventalló i sobretot a les dunes fixades d'Empúries.	E, L
Ophrys passionis Sennen	Orchidaceae	Prats.		E
Ophrys scolopax Cav.	Orchidaceae	Llistonars.	Localitzada en una única ocasió, al Puig de l'Estany (Siurana).	E
Ophrys tenthredinifera Willd.	Orchidaceae	Pradells i prats secs, sorrals fixats.	La coneixem de punts dispersos del territori, als turons de l'Escala, a Palau i a la Rubina (Castelló d'Empúries).	E, L
Opuntia ficus-indica (L.) Mill.	Cactaceae	Talussos, parets seques i sòls rocallosos, en indrets secs i assolellats.	Apareix en diversos indrets del territori, principalment fora de la plana, al peu de mont de la Serra de Rodes, Aspres, Terraprim, turons de l'Escala, etc.	E, P, L
Origanum vulgare L.	Lamiaceae	Fenassars, vores de camins, regalls de carretera (Brachypodietum phoenicoidis).	Restringit a l'extrem sud-occidental del territori, entre Baseia i Viladamat.	E, P
Orlaya platycarpos W. D. J. Koch	Apiaceae	Olivets.	L'única localitat que coneixem d'aquest tàxon al territori que estudiem és la donada per J. Font (in HGI) del Far d'Empordà.	E
Ornithogalum divergens Boreau	Asparagaceae	Prats, plantacions de pollancres, vorades i clarianes del bosc de ribera.	Associat principalment als cursos fluvials o a les àrees palustres de la meitat septentrional de la plana. Al sud l'hem observat només en l'àrea d'influència més directa del Fluvià.	E, P, L
Ornithopus compressus L.	Fabaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics, vinyes, olivets (Helianthemetum guttati, Eragrostio-Chenopodietum).	Restringit a l'àrea de peu de mont de la Serra de Rodes, a l'extrem nord-oriental del territori.	E
Ornithopus pinnatus (Mill.) Druce	Fabaceae	Pradells terofítics.		L
Orobanche amethystea Thuill.	Orobanchaceae	Vores de camins i de camps.	Observat en localitats aïllades, a Roses, Palau-saverdera, la Rubina, Peralada, Vila-sacra, Riumors, Ventalló, etc.	E, P, L
Orobanche cernua L.	Orobanchaceae	Sobre Artemisia gallica, en comunitats psammohalòfiles i penya-segats litorals.	L'hem vist a les maresmes de la Rubina i de la Gola del Fluvià, i sobre els penya-segats de la platja del Rec (l'Escala).	L
Orobanche crenata Forssk.	Orobanchaceae	Sobre papilionàcies, en conreus i prats.	Observat únicament en algunes àrees palustres de Castelló d'Empúries, Palau-saverdera i Sant Pere Pescador.	P, L
Orobanche hederae Duby	Orobanchaceae	Sobre Hedera helix, principalment al bosc de ribera o indrets ombrívols (Populion albae).	Associat principalment als cursos fluvials principals (Fluvià, Muga, Mugueta, Manol) i a les formacions forestals de les àrees palustres, tant de la plana com de la perifèria.	E, P
Orobanche minor Sm.	Orobanchaceae	Vores de camins i de camps.	Anotat principalment al peu de mont de la Serra de Rodes i en alguns punts de les antigues terrasses del Fluvià.	E, P
Osyris alba L.	Santalaceae	Vorades i clarianes del bosc de ribera i alzinars humits, fenassars sobre sòls profunds i humits (Quercion ilicis, Populion albae, Brachypodietum phoenicoidis).	Present principalment en les àrees al.luvials resseguint àmpliament el traçat de la Muga i del Fluvià. A l'interior apareix en indrets forestals o més o menys humits dins l'àrea centreoccidental.	E, P, L
Oxalis articulata Savigny	Oxalidaceae	Vores de camins i camps.	Anotada en diverses localitats de Torroella de Fluvià i a Pau.	E, P
Oxalis corniculata L.	Oxalidaceae	Horts, conreus de regadiu, vegetació ruderal (Ruderali-Secalietea).	Present a bona part del territori, especialment en les àrees agrícoles.	E, P, L
Oxalis debilis Kunth	Oxalidaceae	Vores de camins i conreus, sobre sòls humits (Silybo-Urticion).	Distribuïda esparsaament per la plana, encara que arriba a algun dels relleus perifèrics en punts amb humitat edàfica important (per exemple estanys dels Far d'Empordà i de la Bomba).	E, P
Oxalis pes-caprae L.	Oxalidaceae	Vores de camins i solars, sobre sòls humits.	N'hem vist algunes poblacions al peu de la carretera de Castelló a Roses, prop d'Empuriabrava. També l'hem poguda observar en diversos solars de Roses, ja al defora de la nostra àrea (Gesti in HGI).	P
Oxybasis chenopodioides (L.) S. Fuentes, Uotila & Borsch	Amaranthaceae	Comunitats terofítiques de sòls salins temporalment inundats i rics en materia orgànica (Thero-Suaedion).	El nucli de distribució de la planta al territori es situa a la maresma de les Llaunes (entre les desembocadures de la Muga i el Fluvià). Fora d'aquesta zona reapareix molt localment als estanys de Palau i en una ocasió l'hem vist al llit del Fluvià.	P, L
Oxybasis glauca (L.) S. Fuentes, Uotila & Borsch	Amaranthaceae	Sòls humits ruderalitzats.	Només l'hem pogut observar en una localitat, a la platja de la Rubina, vers el grau de Santa Margarida.	L
Paliurus spina-christi Mill.	Rhamnaceae	Bardisses sobre sòls secs, garrigues (Pyro-Paliuretum, Quercetum cocciferae).	Distribuït al llarg dins l'arc perifèric del territori, des del peu de mont de la Serra de Rodes fins els relleus mesozoics de l'Escala. A la plana ocupa únicament les àrees més seques (zones interiors i terrasses al.luvials).	E, P
Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa	Asteraceae	Fenassars, prats secs, talussos, etc. (Brachypodietum phoenicoidis, Thero- Brachypodion, Hyparrhenietum hirto-pubescentis).	Àmpliament distribuïda en tot el territori, especialment dins els relleus de la perifèria i sòls comparativament secs de la plana.	E, P, L
Pancratium maritimum L.	Amaryllidaceae	Sorrals de rereduna, replans sobre els penya-segats (Crucianelletum maritimae).	Restringit als sorrals de la línia litoral, entre Empúries i Santa Margarida.	L
Panicum dichotomiflorum Michx.	Poaceae	Arenys fluvials.	Observat als sorrals fluvials.	P
Papaver dubium L. subsp. dubium	Papaveraceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	L'hem vist únicament al peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Papaver rhoeas L.	Papaveraceae	Sembrats, olivets, camps, marges de camí, etc. (Secalion mediterraneum).	Present pràcticament arreu del territori, només es torna rar o desapareix a les àrees amb continguts importants de sals o a les zones inundades.	E, P, L
Papaver somniferum L. subsp. setigerum (DC.) Arcang.	Papaveraceae	Sembrats, olivets, marges de camí, vegetació ruderal, etc. (Secalion mediterraneum, Diplotaxion, etc.).	Es distribueix de forma dispersa per la meitat septentrional del territori.	E, P, L
Papaver somniferum L. subsp. somniferum	Papaveraceae	Herbassars ruderals.		P
Parapholis cylindrica (Willd.) Romero Zarco	Poaceae	Roderes de camí, sòls calcigats humits o temporalment inundats (Polygonion avicularis).	Present a punts esparsos de la plana, principalment associada als accessos de les àrees agrícoles.	P
Parapholis filiformis (Roth) C. E. Hubb.	Poaceae	Sorrals litorals de rereduna (Saginion maritimae, Limonietalia).	Present al sector litoral (des de l'Escala a Roses) i localment en zones palustres amb sòls salabrosos de l'interior (Sant Joan Sescloses, Peralada).	P, L
Parapholis incurva (L.) C. E. Hubb. subsp. incurva	Poaceae	Vores de camps amb sòls salins, pradells halòfils.	Present en diverses àrees palustres amb sòls lleugerament salabrosos a Vilanova de la Muga, Sant Joan Sescloses, Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, etc.	E, P
Parentucellia latifolia (L.) Caruel	Orobanchaceae	Prats secs.	Observada únicament a l'antiga pedrera de traquites de Vilacolum (Torroella de Fluvià).	E
Parietaria judaica L.	Urticaceae	Murs, roques, vores de camins, etc. (Parietarietum muralis, Ruderali-Secalietea).	Distribuïda arreu del territori.	E, P, L
Paronychia argentea Lam.	Caryophyllaceae	Pradells terofítics, indrets sorrencs o pedregosos, rereduna litoral (Thero-Brachypodion, Helianthemetum guttati, Crucianelletum maritimae).	Present a bona part de les àrees perifèriques (peu de mont de la Serra de Rodes, Aspres, Terraprim, turons de l'Escala, etc.). Fora d'aquestes zones, apareix associada a les zones arenoses de les terrasses al.luvials i als sorrals de rereduna de les platges.	E, P, L
Paronychia capitata (L.) Lam. subsp. capitata	Caryophyllaceae	Prats secs, talussos, sòls pedregosos (Thero-Barchypodion).	Present a diverses localitats al Terraprim, al peu de mont de la Serra de Valldavià i als turons de l'Escala.	E, P
Parthenocissus quinquefolia (L.) Planch.	Vitaceae	Bosc de ribera, proximitats de les àrees habitades.	Ocasionalment apareix fora de cultiu, al Fluvià i a Empúries.	P
Paspalum dilatatum Poir.	Poaceae	Regalls de carretera, vores de recs i de camps de regadiu, prats humits.	Present a diverses localitats de la plana agrícola i zones properes, des de Palau-saverdera a l'Escala.	E, P
Paspalum distichum L.	Poaceae	Vores de cursos d'aigua i d'estanys, arrossars, fruiterars irrigats, horts, sempre en sòls embassts o molt humits (Paspalo-Polypogonion, Panico-Setarion).	Àmpliament distribuïda en multitud de localitats de la plana. Fora d'aquesta zona reapareix al litoral i a les àrees perifèriques resseguint els cursos d'aigua, els estanys de l'interior i els conreus irrigats.	E, P, L
Paspalum notatum Flüggé	Poaceae	Gespes i vores de camins, sempre prop de les àrees habitades.	Subespontània a Castelló d'Empúries, a la Rubina i a Viladamat	P
Pastinaca sativa L. subsp. sylvestris (Mill.) Rouy & E. G. Camus	Apiaceae	Herbassars humits sobre sòls profunds i eutròfics.	Present bàsicament en àrees palustres dels estanys de Castelló, Sant Pere i Cinclaus.	P, L
Pentanema conyzae (Griess.) D. Gut. Larr., Santos-Vicente, Anderb., E. Rico & M. M. Mart. Ort.	Asteraceae	Herbassars humits.	Únicament observada prop d'Empúries i a Saldet (Ventalló).	P
Pentanema helenioides (DC.) D. Gut. Larr., Santos-Vicente, Anderb., E. Rico & M. M. Mart. Ort.	Asteraceae	Talussos entre conreus.	Només en coneixem una població ubicada al Puig Rodó, a Torroella de Fluvià.	E
Persicaria amphibia (L.) Delarbre	Polygonaceae	Aigües permanents de curs lent (Potamogetonion eurosibiricum).	Tenim constància actual de la presència d'aquest hidròfit a l'estany de Palol (Sant Miquel de Fluvià), en alguns recs de Vilamacolum, Castelló d'Empúries i l'Escala.	P, L
Persicaria hydropiper (L.) Delarbre	Polygonaceae	Arenys i codolars dels rius, temporalment inundats (Bidention tripartitae).	Localitzat principalment a la Muga, el Manol i el Fluvià.	P
Persicaria lapathifolia (L.) Delarbre	Polygonaceae	Arenys i codolars dels rius, temporalment inundats (Bidention tripartitae).	Lligat principalment als cursos principals (Muga i Fluvià) i altres ambients humits de la plana al.luvial.	P, L
Persicaria maculosa Gray	Polygonaceae	Arenys i codolars dels rius, temporalment inundats, terres de regadiu (Bidention tripartitae).	Distribuïda principalment per la plana al.luvial resseguint els cursos d'aigua principals. Penetra, també associat a les zones humides, fins el peu de mont de la Serra de Rodes i el Terraprim.	E, P, L
Persicaria mitis (Schrank) Holub	Polygonaceae	Arenys i vores dels cursos d'aigua, temporalment inundats.	És present al curs dels principals rius que travessen la plana al.luvial.	P
Persicaria orientalis (L.) Spach	Polygonaceae	Cultivat i subespontani.	Trobat fora de cultiu en un rec de Castelló d'Empúries.	P
Petrorhagia nanteuilii (Burnat) P. W. Ball & Heywood	Caryophyllaceae	Prats secs, fenassars, vores de camins, etc. (Thero-Brachypodietea).		E, P
Petrorhagia prolifera (L.) P. W. Ball & Heywood	Caryophyllaceae	Prats secs, fenassars, vores de camins, etc. (Thero-Brachypodietea).	Dispersa en diferents zones del territori.	E, P, L
Petrosedum sediforme (Jacq.) Grulich subsp. sediforme	Crassulaceae	Sòls molt secs, roques, murs, teulats, sorrals de rereduna, etc. (Thero-Brachypodietea, Asplenietea rupestria, Crucianelletum maritimae).	Presenta una distribució que abasta tot el territori, encara que dins la plana ressegueix les terrasses al.luvials i la línia de costa on apareixen sòls sorrencs i secs, desapareixent en les àrees palustres i plana al.luvial.	E, P, L
Phagnalon saxatile (L.) Cass.	Asteraceae	Murs, sòls pedregosos i talussos assolellats (Hyparrhenietum hirto-pubescentis).	Present al peu de mont de la Serra de Rodes (entre Roses i Palau-saverdera) i en d'altres localitats més aïllades a Baseia, Ventalló i l'Escala.	E
Phagnalon sordidum (L.) Rchb.	Asteraceae	Murs assolellats.	Només el coneixem dels murs de la ciutadella de Roses.	E
Phalaris aquatica L.	Poaceae	Vores de camps i de recs, regalls de carretera.	Present a les àrees agrícoles de Riumors, el Far d'Empordà, Vila-sacra, Pau, etc.	P
Phalaris arundinacea L.	Poaceae	Vores de cursos d'aigua i d'estanys (Phragmitetalia).	Àmpliament distribuïda per tota la plana i zones humides de les àrees perifèriques.	E, P, L
Phalaris brachystachys Link	Poaceae	Conreus, vores de camins i de camps, talussos.	Distribuïda principalment a l'àrea central del territori, encara que també apareix en punts dispersos d'altres zones.	E, P
Phalaris canariensis L.	Poaceae	Sorrals fluvials.	Observada en un sorral del riu Manol (Vila-sacra).	P
Phalaris minor Retz.	Poaceae	Vores de camps i de camins.	Present bàsicament a les àrees agrícoles de la plana.	E, P
Phalaris paradoxa L.	Poaceae	Conreus (Panico-Setarion, Secalion mediterraneum).	Observada dins les àrees de conreu de Sant Tomàs de Fluvià, Siurana, Sant Pere Pescador, etc.	E, P
Phelipanche arenaria (Borkh.) Pomel	Orobanchaceae	Sobre Artemisia campestris, en sòls sorrencs i codolars de la terrassa al.luvial.	Només el coneixem de la terrassa fluvial de l'antic meandre del Fluvià de can Còdol (Torroella de Fluvià).	P
Phelipanche ramosa (L.) Pomel	Orobanchaceae	Llistonars.	Observat únicament a les Torroelles.	E
Phillyrea angustifolia L.	Oleaceae	Alzinars, garrigues (Quercion ilicis).	A les àrees perifèriques és present en àrees del peu de mont de la Serra de Rodes, els Aspres i Terraprim. Dins la plana al.luvial apareix de forma puntual en formacions boscoses de les terrasses al.luvials del Fluvià.	E, P
Phillyrea latifolia L.	Oleaceae	Alzinars, garrigues (Quercion ilicis).	Observada en punts dispersos del peu de mont de la Serra de Rodes, sobre els materials pliocènics de ponent i en les terrasses al.luvials de Fluvià.	E, P
Phleum phleoides (L.) H. Karst.	Poaceae	Prats secs.	Observat únicament sobre materials pliocènics a Marzà i a Torroella de Fluvià.	E
Phleum pratense L.	Poaceae	Prats, fenassars, vores de camins (Brachypodietum phoenicoides, Molinio- Arrhenatheretea).	Present a punts dispersos del territori.	E, P, L
Phlomis fruticosa L.	Lamiaceae	Cultivat i subespontani.	N'hem vist una població en un talús a Sant Martí d'Empúries, originada probablement a partir de llavors de plantes cultivades en la zona urbanitzada. Observada també prop de les Garrigues (Palau-saverdera) on podria provenir de plantes portades a un abocador proper.	E, L
Phlomis herba-venti L.	Lamiaceae	Fenassars (Brachypodietum phoenicoidis).	Present principalment sobre materials pliocènics dels Aspres (Castelló d'Empúries, Vilanova de la Muga) i del Terraprim (Siurana, Torroella de Fluvià). També observada a Cinclaus i Vila-sacra.	E, P
Phragmites australis (Cav.) Steud. subsp. altissimus (Benth.) W. D. Clayton	Poaceae	Vores de llacunes litorals (Phragmition australis).	El coneixem de diverses localitats del litoral, a les Llaunes i a la Rubina (Castelló d'Empúries).	L
Phragmites australis (Cav.) Steud. subsp. australis	Poaceae	Vores dels cursos d'aigua i dels estanys i aiguamolls (Phragmition australis).	Àmpliament distribuït dins tota la plana i al litoral. A les àrees perifèriques apareix resseguint les zones humides i cursos d'aigua.	E, P, L
Phyla canescens (Kunth) Greene	Verbenaceae	Sòls argilosos humits compactes, gespes.	Subespontània en alguns punts entorn de Castelló d'Empúires i a les closes de les Pastelles.	P
Phytolacca americana L.	Phytolaccaceae	Arenys i vores dels rius, herbassars d'indrets ombrívols i humits.	Apareix a les formacions de ribera alterades de la Muga i el Fluvià, als estanys de Siurana i altres punts dispersos de la plana.	E, P
Picris hieracioides L.	Asteraceae	Fenassars, talussos, vores de camins (Brachypodietum phoenicoidis).	Present a bona part del territori, del litoral fins als relleus interiors.	E, P, L
Pilosella officinarum Vaill. subsp. saussureoides (Arv.-Touv.) Mateo, Egido & Gómiz	Asteraceae	Prats secs, sobre sòls pedregosos o sorrencs, eutròfics.	Present, esparsament en algunes àrees pliocèniques del Terraprim (Sant Tomàs de Fluvià, Siurana) i dels Aspres (Puig Barutell, Peralada), i al peu de mont de la Serra de Valldavià (Puig d'Estragués, Viladamat).	E, P
Pinus halepensis Mill.	Pinaceae	Alzinars, garrigues, brolles (Quercion ilicis, Cistion, Rosmarino-Ericion).	Estès per bona part de les àrees externes a l'ompliment recent de la plana al.luvial. Reapareix en algunes terrasses fluvials i arenals fixats de rereduna.	E, P, L
Pinus pinaster Aiton	Pinaceae	Dunes fixades, brolles.	Apareix prop de Sant Tomàs i a Sant Martí d'Empúries, on devia començar-se a plantar a ran dels treballs de fixació de les dunes a finals del s. XIX (Ferrer, 1895; Ferrer & Reig, 1905).	E, L
Pinus pinea L.	Pinaceae	Brolles, dunes fixades.	Presenta localitats disperses a les àrees pliocèniques i en sorrals litorals fixats.	E, L
Piptatherum coerulescens (Desf.) P. Beauv.	Poaceae	Herbassars ruderals.	N'hem vist només una població en un sorral ruderalitzat a la cruïlla de les carreteres de Roses i Palau-saverdera.	P
Pistacia lentiscus L.	Anacardiaceae	Alzinars, garrigues (Quercion ilicis).	Fora de les àrees pliocèniques i de peu de mont, on es distribueix preferentment, aquest tàxon reapareix en algunes terrasses fluvials del Fluvià i ocasionalment al litoral.	E, P, L
Plantago afra L.	Plantaginaceae	Pradells i erms terofítics, sobre sòls eutròfics (Thero-Brachypodion).	Distribuït principalment dins les àrees perifèriques del peu de mont de la Serra de Rodes, el Terraprim i del peu de mont de la Serra de Valldavià i en zones concretes de la meitat occidental de la plana (Torroella de Fluvià, Vila-sacra, Roses, etc.).	E, P
Plantago albicans L.	Plantaginaceae	Talussos, erms i pradells secs i molt assolellats (Salvio-Plantaginetum, Hyparrhenietum hirto-pubescentis).	Present sobretot al sector perifèric, des del peu de mont de la Serra de Rodes als turons de l'Escala. Fora d'aquí, és present en àrees més puntuals de la plana i del litoral, sobre sòls comparativament secs (antigues terrasses fluvials, sorrals litorals, talussos, etc.).	E, P, L
Plantago arenaria Waldst. & Kit.	Plantaginaceae	Sorrals ruderalitzats (Glaucio-Cakilion).	Només l'hem vist a la platja de la Gola del Fluvià.	L
Plantago bellardii All.	Plantaginaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	Observat únicament en àrees d'afloraments de granodiorites entre Pau i Palau-saverdera.	E
Plantago cornutii Gouan	Plantaginaceae	Jonqueres halòfiles sobre sòls salins temporalment inundats (Spartino-Juncetum maritimi).	En coneixem una única població, a la maresma de la Rubina (Castelló d'Empúries).	L
Plantago coronopus L.	Plantaginaceae	Sòls calcigats, camins, sorrals, vores de pistes, etc.	Àmpliament distribuït en tots els sectors del territori, des de l'interior al litoral.	E, P, L
Plantago crassifolia Forssk.	Plantaginaceae	Prats i jonqueres halòfils de sòls sorrencs i humits, prats pasturats sobre sòls salins, penya-segats (Schoeno-Plantaginetum, Dauco-Crithmetum maritimi).	Present a tota la zona litoral entre l'Escala i Santa Margarida. Penetra vers l'interior sobre les terres palustres de l'antic estany de Castelló (estanys de Palau, Mornau, Sant Joan Sescloses, etc.).	P, L
Plantago lagopus L.	Plantaginaceae	Pastures, vores de camins, herbassars ruderals terofítics de sòls poc humits (Plantago-Trifolietum cherleri, Hordeion leporini).	Distribuït en tots els sectors el territori, des del litoral afins les zones perifèriques.	E, P, L
Plantago lanceolata L.	Plantaginaceae	Prats, vores de camins i línies entre roderes, fruiterars irrigats, herbassars humits, fenassars, etc. (Molinio-Arrhenatheretea, Ruderali-Secalietea, Brachypodietalia phoenicoidis).	Àmpliament present a la pràctica totalitat del territori, només es torna rar a les àrees de sòls salabrosos.	E, P, L
Plantago major L. subsp. intermedia (Gilib.) Lange	Plantaginaceae	Sòls argilosos temporalment inundats a la riba de cursos d'aigua o estanys.	Observat en algunes localitats a la riba del Fluvià i en un rec de Vila-sacra.	P
Plantago major L. subsp. major	Plantaginaceae	Prats, fruiterars irrigats, sòls calcigats humits, gespes, herbassars ruderals humits, etc.	Àmpliament distribuït per tota la plana i també en diverses zones de sòls més o menys humits de la perifèria i del litoral.	E, P, L
Plantago sempervirens Crantz	Plantaginaceae	Codolars fluvials, afloraments de roques (Andryaletalia ragusinae).	Apareix sobretot als codolars i terrasses de la meitat occidental del curs del riu Fluvià i només de forma local a l'Escala i a Palau-saverdera.	E, P
Platanthera chlorantha (Custer) Rchb.	Orchidaceae	Prats de dall (Arrhenatherion).	L'hem observada únicament als prats de l'antic estany del Far d'Empordà.	E
Platanus orientalis L. var. acerifolia Aiton	Platanaceae	Arbredes i vores dels cursos fluvials.	Fora de cultiu, apareix en diferents punts de la plana, sobretot resseguint els principals cursos fluvials.	P, L
Platycapnos spicata (L.) Bernh.	Papaveraceae	Camps de cerals, olivets, vinyes (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Localitzat principalment al peu de mont de la Serra de Rodes, al Terraprim i al peu de mont de la Serra de Valldavià.	E
Poa annua L. subsp. annua	Poaceae	Conreus, prats, herbassars ruderals, gespes, vores de camins, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda per tots els sectors del territori.	E, P, L
Poa bulbosa L. subsp. bulbosa	Poaceae	Prats secs, brolles, talussos, etc.	Observada localment a la terrassa al.luvial del Fluvià, al peu de mont de la Serra de Valldavià (Ventalló) i al Terraprim (Fortià).	E, P
Poa infirma Kunth	Poaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	Restringida bàsicament al peu de mont de la Serra de Rodes i només puntualment en àrees de sòls descarbonatats als entorns de Sant Tomàs de Fluvià.	E, P
Poa pratensis L. subsp. pratensis	Poaceae	Prats, vores de camins i de conreus, etc.		E, P
Poa pratensis L. subsp. pratensis	Poaceae	Prats.		P
Poa trivialis L. subsp. trivialis	Poaceae	Prats humits, jonqueres, vores de recs, etc. (Molinio-Arrhenatheretea).	L'àrea comprèn principalment les zones palustres de la plana i antics estanys de les àrees interiors (Siurana, Púdol).	E, P, L
Podospermum laciniatum (L.) DC.	Asteraceae	Fenassars i prats sobre sòls argilosos, talussos, ocasionalment sobre sòls lleugerament salins (Thero-Brachypodietea, etc.).	Esparsament distribuïda als Aspres i al Terraprim i localment present al peu de mont de les serres de Roda i de Valldavià i en alguns punts de la plana (Castelló d'Empúries).	E, P
Polycarpon tetraphyllum L. subsp. tetraphyllum	Caryophyllaceae	Camins, conreus, comunitats ruderals terofítiques, sorrals, etc.	Àmpliament distribuït per tots els sectors del territori.	E, P, L
Polycnemum arvense L.	Amaranthaceae	Rostolls (Secalion mediterraneum).	En coneixem algunes localitats en àrees agrícoles de Santa Maria del Penardell (Pau) i prop del Far d'Empordà.	E
Polygonum aviculare L.	Polygonaceae	Sòls calcigats, conreus, fruiterars (Ruderali-Secalietea).	Distribuïda àmpliament per totes les àrees del nostre territori.	E, P, L
Polygonum maritimum L.	Polygonaceae	Platges (Agropyretum mediterraneum).	Present a tota l'àrea del litoral sorrenc entre l'Escala i Roses.	L
Polygonum rurivagum Boreau	Polygonaceae	Sembrats, rostolls.	Present a les àrees agrícoles de secà, com a mínim dins el quadrant nord-occidental.	E, P
Polypodium cambricum L.	Polypodiaceae	Murs i roques ombrejats (Sedo-Polypodietum serrulati).	Apareix abundantment al peu de mont de la Serra de Rodes i a les àrees de pliocè continental nord-occidental i occidental.	E
Polypogon maritimus Willd. subsp. maritimus	Poaceae	Herbassars i pastures sobre sòls lleugerament salins, temporalment inundats o molt humits.	Present principalment a les àrees de maresma de les Llaunes i la Rubina (Castelló d'Empúries), i només ocasionalment en altres punts del territori on apareixen sòls salabrosos.	P, L
Polypogon monspeliensis (L.) Desf.	Poaceae	Herbassars ruderals de sòls humits, conreus abandonats, vores d'arrossars i de regadius, indrets temporalment inundats, etc.	Àmpliament distribuït per tota la plana i el litoral; fora d'aquí es restringeix a les àrees palustres interiors.	E, P, L
Polypogon viridis (Gouan) Breistr.	Poaceae	Vores dels cursos d'aigua, sobre sòls argilosos temporalment inundats (Paspalo-Polypogonetum).	Localitzat principalment en punts dels cursos del Fluvià i de la Muga, zones arrosseres i en alguns estanys de l'interior (Siurana, Vilaüt).	E, P
Populus ×canadensis Moench	Salicaceae	Arenys dels rius, bosc de ribera.	N'apareixen alguns exemplars, fora de cultiu, al Fluvià i a la Muga.	P
Populus alba L.	Salicaceae	Bosc de ribera (Populetum albae).	Àmpliament distribuït per tota la plana resseguint les principals zones humides i cursos d'aigua, ambients que també ocupa en les, ja menys freqüents, localitats de l'interior (estanys de Siurana, la Bomba, Vilaüt, etc.).	E, P, L
Populus deltoides Marshall	Salicaceae	Arenys dels rius, bosc de ribera.		P
Populus nigra L.	Salicaceae	Arenys dels rius, bosc de ribera.	Fonamentalment lligat als cursos importants de la plana.	P
Portulaca grandiflora Hook.	Portulacaceae	Marges.	Observada fora de cultiu en una única ocasió, al marge d'un rec a la sortida de Castelló d'Empúries.	P
Portulaca oleracea L.	Portulacaceae	Vinyes, olivets, conreus de regadiu (Diplotaxion, Panico-Setarion).	Present a totes les àrees del territori, principalment en ambients agrícoles.	E, P, L
Posidonia oceanica (L.) Delile	Posidoniaceae	Fons marins.	N'hem observat restes arrossegades per les onades i els temporals de llevant al llarg de tota la platja, provinents dels fons marins de la badia de Roses.	L
Potamogeton crispus L.	Potamogetonaceae	Aigües de corrent lenta o embassades, eutròfiques (Potamogetonion eurosibiricum).	Observat als canals i sèquies de l'àrea palustre de Sant Pere i puntualment a l'extrem septentrional (bassa de regar a Pau).	E, P
Potamogeton nodosus Poir.	Potamogetonaceae	Aigües de corrent lent o embassades, eutròfiques (Potamogetonion eurosibiricum).	Present a tot el curs del Fluvià i a la meitat occidental del de la Muga i del del Manol. Igualment dins les zones arrosseres i en alguns canal i estanys de ponent.	E, P
Potamogeton pusillus L.	Potamogetonaceae	Recs, basses de regar, canals artificials.	Observat en algunes basses de regar i canals al peu del puig de la Torre del Vent i a la riera de Pedret, a tocar el poble.	E
Potentilla neumanniana Rchb.	Rosaceae	Prats secs, brolles, garrigues (Thero-Brachypodion, Rosmarino-Ericion, Quercetum cocciferae).	Localitzada principalment a les àrees de sòls carbonatats del sector sud-occidental (afloraments calcaris i pliocè marí).	E
Potentilla reptans L.	Rosaceae	Jonqueres, marges de recs i de conreus de regadiu, prats humits, etc.	Àmpliament distribuïda per tot el territori, només manca o es torna rara a les àrees de maresma.	E, P, L
Poterium sanguisorba L. subsp. balearica (Nyman) Stace	Rosaceae	Fenassars, prats secs (Thero-Brachypodietea).		P
Poterium verrucosum Don	Rosaceae	Fenassars, prats secs (Thero-Brachypodietea).		E, P, L
Prospero autumnale (L.) Speta	Asparagaceae	Pradells terofítics (Thero-Brachypodion).	Localitzada esparsament sobre els relleus de la perifèria, tant al les àrees d'afloraments granítics del peu de mont de la Serra de Rodes com sobre materials quaternaris de peu de mont (Terraprim, Valldavià) o als turons de l'Escala.	E
Prunella vulgaris L.	Lamiaceae	Prats humits, jonqueres, vorades de bosc (Molinio-Arrhenatheretea).	Esparsament distribuïda al territori, de preferència dins les zones palustres de la plana i del sector perifèric.	E, P
Prunus avium L.	Rosaceae	Cultivat i subespontani (o residual).	Fora de cultiu en alguns punts de Palau-saverdera, Castelló d'Empúries i Ventalló.	E, P
Prunus domestica L.	Rosaceae		Subespontani.	E
Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb	Rosaceae	Cultivat i residual.	N'apareixen peus dispersos al peu de mont de la Serra de Rodes i a Sant Pere Pescador, possiblement tots ells heretats d'antics conreus.	E, P
Prunus spinosa L.	Rosaceae	Bardisses (Pruno-Rubion ulmifolii).		E, P
Pseudognaphalium luteoalbum (L.) Hilliard & B. L. Burtt	Asteraceae	Vores d'estanys i basses, llargament inundats.	Observat únicament en localitats aïllades, als Gorgs de Valveralla, sorrals de la Muga a Peralada, Vilanova de la Muga, etc.	E, P
Psilurus incurvus (Gouan) Schinz & Thell.	Poaceae	Codolars.	Observat en una única localitat, en una extracció d'àrids prop de Sant Tomàs.	E
Pteridium aquilinum (L.) Kuhn subsp. aquilinum	Dennstaedtiaceae	Vorades de bosc i ambients ombrívols prop dels cursos d'aigua.	Planta amb molt poques localitats conegudes al territori, on l'hem observada al peu de mont de la Serra de Rodes i al marge d'algun rec a Saldet; havia estat indicada també d'Empúries.	E, P
Ptychotis saxifraga (L.) Loret & Barr.	Apiaceae	Codolars fluvials (Andryaletalia ragusinae).	Tàxon que només coneixem dels codolars del Fluvià, on n'hem vist alguns individus dispersos. Probablement provinguin de granes aportades pel riu, procedents de trams superiors d'aquest.	P
Puccinellia fasciculata (Torr.) E. P. Bicknell	Poaceae	Prats i vores de conreus, sobre sòls salins i humits.	Present en àrees de sòls salabrosos dels antics estanys de Castelló (Sant Joan Sescloses, Vilaüt, Mornau, Montmajor, la Rubina, etc.), de Sant Pere i de Cinclaus.	P, L
Puccinellia festuciformis (Host) Parl. subsp. festuciformis	Poaceae	Salicornars i jonqueres halòfiles (Puccinellio-Salicornietea).	Present a les àrees de maresma litoral i en sòls halòfils interiors de l'antic estany de Castelló (fins a Sant Joan Sescloses i Montmajor).	P, L
Pulicaria dysenterica (L.) Bernh. subsp. dysenterica	Asteraceae	Jonqueres, herbassars a les vores dels cursos d'aigua, prats humits (Cirsio-Holoschoenetum, Cypero-Caricetum otrubae).	Distribuïda principalment per les àrees palustres i fluvials de tota la plana i en algunes àrees amb sòls humits de la perifèria (antics estanys de Siurana,la Bomba, Palol, etc.).	E, P, L
Pulicaria sicula (L.) Moris	Asteraceae	Prats i herbeis sobre sòls temporalment humits.	Observada aïlladament a la pedrera de Vilacolum (Torroella de Fluvià), a Pau i a Palau-saverdera.	E
Pulicaria vulgaris Gaertn.	Asteraceae	Herbassars de la riba dels rius (Bidention tripartitae).	Tàxon que només hem vist als sorrals del riu Muga, més avall de Castelló d'Empúries.	P
Punica granatum L.	Lythraceae	Marges de camins, bardisses, línies entre camps.	Present a la pràctica totalitat del sector perifèric i encara a nombroses localitats de la plana al.luvial.	E, P
Pyracantha angustifolia (Franch.) C. K. Schneid.	Rosaceae	Talussos, vores de camps.		P
Pyrus communis L.	Rosaceae	Bardisses (Pruno-Rubion ulmifolii).	Anotat a les Torroelles (Palau-saverdera).	E
Pyrus communis L.	Rosaceae	Bardisses (Pruno-Rubion ulmifolii).		E, P
Quercus coccifera L. subsp. coccifera	Fagaceae	Garrigues (Quercetum cocciferae).	La principal zona on es distribueix comprèn les àrees del Terraprim i del peu de mont de la Serra de Valldavià. Fora d'aquests ambients, també apareix a les àrees pliocèniques de Marzà, als turons mesozoics de l'Escala i en punts aïllats del peu de mont de la Serra de Valldevià.	E
Quercus ilex L. subsp. ilex	Fagaceae	Alzinars (Quercetum ilicis).	El tàxon es distribueix àmpliament per tots els relleus perifèrics mentre que a la plana ocupa només ambients forestals especials relacionats amb les terrasses fluvials o amb les zones arbrades entre antigues closes de pastura.	E, P
Quercus pubescens Willd.	Fagaceae	Alzinars, arbredes entre closes, bosc de ribera, etc.	És present a tot el peu de mont de la Serra de Rodes i els Aspres, com també en bona part del Terraprim. A la plana apareix lligat a les formacions de ribera de la Muga i el Fluvià i a les zones arbrades entre antigues closes de pastura.	E, P
Quercus suber L.	Fagaceae	Brolles, alzinars (Cisto-Sarothamnetum catalaunici, Quercetum ilicis).	Apareix espontàniament a tot el peu de mont de la Serra de Rodes, especialment sobre els afloraments de granodiorites, on és freqüent. Fora d'aquesta àrea reapareix només puntualment al pliocè continental. Als entorns de Sant Miquel de Fluvià i del Far d'Empordà hi ha poblacions que tindrien el seu origen en el cultiu de l'espècie amb finalitats suberícoles i, fora dels exemplars adults plantats, no es veuen gaires plançons ni individus juvenils.	E
Ranunculus acris L. subsp. despectus M. Laínz	Ranunculaceae	Prats humits, marges de recs.	Present en àrees palustres de la plana (Roses, Castelló d'Empúries, Riumors, Vilanova de la Muga) i, puntualment, de la perifèria (estany del Far d'Empordà).	E, P
Ranunculus arvensis L.	Ranunculaceae	Camps de cereals (Secalion medierraneum).	L'hem localitzat en algunes àrees prop del Far d'Empordà, Torroella de Fluvià i Vila-sacra.	E, P
Ranunculus baudotii Godr.	Ranunculaceae	Estanys d'aigües temporals, lleugerament salabroses (Callitricho-Ranunculetum baudotii).	Present dins el sector septentrional (les Torroelles, Vilaüt, Mornau, Sant Joan Sescloses).	E
Ranunculus bulbosus L. subsp. aleae (Willk.) Rouy & Foucaud	Ranunculaceae	Jonqueres, prats humits (Molinio-Holoschoenion).	Àmpliament distribuït per tota la plana i àrees humides del sector perifèric. Puntualment al litoral.	E, P, L
Ranunculus muricatus L.	Ranunculaceae	Terres humides remogudes.	Sembla restringit a les àrees externes a la plana recent, principalment al peu de mont de la Serra de Rodes.	E, P
Ranunculus ophioglossifolius Vill.	Ranunculaceae	Estanys temporals, recs.	Tàxon molt rar, que hem vist només a l'estany del Penardell (Pau) i a l'antic estany del Far d'Empordà. No hem retrobat la planta a Vilaüt.	E
Ranunculus paludosus Poir. subsp. paludosus	Ranunculaceae	Pradells terofítics sobre sòls prims, temporalment humits (Helianthemetum guttati).	Localitzat principalment a l'àrea granítica del peu de mont de la Serra de Rodes. Reapareix a l'antiga pedrera de Vilacolum.	E
Ranunculus peltatus Schrank	Ranunculaceae	Estanys i basses (Potamogetonion eurosibiricum).	Present dins l'extrem septentrional del territori (estanys de Palau, les Torroelles).	E
Ranunculus peltatus Schrank	Ranunculaceae	Estanys i basses (Potamogetonion eurosibiricum).	Present en algunes localitats a l'extrem septentrional del territori.	E
Ranunculus pseudofluitans (Syme) Baker & Foggit	Ranunculaceae	Aigües corrents (Potamogetonion eurosibiricum).	El coneixem únicament d'una localitat de la Muga, prop del pont de la via del ferrocarril, a l'extrem nord-occidental del territori.	P
Ranunculus repens L.	Ranunculaceae	Prats humits, marges de recs (Molinio-Arrhenatheretea).	Localitzada principalment en àrees humides de la plana, encara que penetra més cap a l'interior (estanys de Siurana i de Palol, per exemple).	E, P, L
Ranunculus sardous Crantz	Ranunculaceae	Sòls humits o temporalment inundats, vores d'estanys i de recs.		P
Ranunculus sceleratus L.	Ranunculaceae	Marges d'arrossars, recs i estanys (Spergulario-Ranunculetum scelerati).	Apareix principalment a les àrees palustres de la plana corresponents als antics estanys de Castelló, Sant Pere i zones properes a Vilanova de la Muga.	P
Ranunculus trichophyllus Chaix	Ranunculaceae	Torrents i basses (Potamogetonion eurosibiricum).	Observat al Riutort (Palau-saverdera), a la pedrera de Vilacolum i a Fortià.	E
Ranunculus trilobus Desf.	Ranunculaceae	Sòls humits o temporalment inundats, vores d'estanys i de recs.		P, L
Raphanus raphanistrum L. subsp. landra (DC.) Bonnier & Layens	Brassicaceae	Sorrals litorals, camps de cereals (Glaucio-Cakilion, Secalion mediterraneum)	Localitzada sobretot al litoral i més rarament en alguns punts de la plana.	P, L
Raphanus raphanistrum L. subsp. raphanistrum	Brassicaceae	Camps de cereals, vinyes (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Àmpliament distribuït per tot el territori.	E, P, L
Rapistrum rugosum (L.) All.	Brassicaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).		E, P
Reichardia picroides (L.) Roth	Asteraceae	Erms, fenassars, pastures seques, penya-segats i altres indrets rocallosos (Thero-Brachypodietea, Crithmo-Limonion).	Distribuïda principalment dins les àrees perifèriques, des del peu de mont de la Serra de Rodes als turons mesozoics de l'Escala. Penetra a diversos punts de la plana en terrasses al.luvials elevades o sòls secs i en alguns sorrals de rereduna del litoral.	E, P, L
Reseda lutea L. subsp. lutea	Resedaceae	Sòls pedregosos, extraccions d'àrids, vores de camins, talussos, etc.	Present principalment al Terraprim, al peu de mont de la Serra de Valldavià i als codolars del Fluvià. Puntualment més al nord (Vilanova de la Muga, Palau-saverdera).	E, P, L
Reseda phyteuma L. subsp. phyteuma	Resedaceae	Vinyes, olivets, camps, codolars, sòls pedregosos.	Difosa per tot el territori, en especial dins les àrees perifèriques del peu de mont de les serres de Rodes i Valldavià, Terraprim i Aspres.	E, P, L
Rhagadiolus edulis Gaertn.	Asteraceae	Vores de camins en indrets ombrívols.	Observat en una única localitat, a Mornau (Peralada).	P
Rhagadiolus stellatus (L.) Gaertn.	Asteraceae	Camps de cereals, olivets (Secalion medieterraneum, Diplotaxion).	Observat únicament entorn del Far d'Empordà.	E
Rhamnus alaternus L.	Rhamnaceae	Alzinars, garrigues, omedes (Quercion ilicis, Populion albae).	Àmpliament difós per tots els relleus perifèrics. Dins la plana ocupa ambients forestals de les terrasses fluvials i de les línies entre closes de pastura d'antigues àrees palustres (estanys de Castelló i Sant Pere).	E, P, L
Ricinus communis L.	Euphorbiaceae	Terres remogudes en indrets arrecerats i assolellats.	Observada fora de cultiu a Palau-saverdera.	P
Robinia pseudoacacia L.	Fabaceae	Vores de rius i torrents, talussos.		E, P, L
Roemeria hispida (Lam.) Stace	Papaveraceae	Camps de cereals, olivets, vinyes (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Distribuïda esparsament dins tota l'àrea, en especial a les àrees més perifèriques.	E, P, L
Romulea columnae Sebast. & Mauri subsp. columnae	Iridaceae	Erms terofítics, prats secs, sovint sobre sòls arenosos (Thero-Brachypodietalia, Crucianelletum maritimae).	Present principalment en localitats disperses de les àrees perifèriques i del litoral.	E, P, L
Rorippa sylvestris (L.) Besser	Brassicaceae	Arenys humits dels rius (Paspalo-Polypogonetum, Apietum nodiflori).	Apareix lligada als cursos d'aigua principals, la Muga i el Fluvià.	P
Rosa agrestis Savi	Rosaceae	Bardisses (Pruno-Rubion ulmifolii).	Observada en algunes localitats al Terraprim (el Far d'Empordà, Fortià, Vilamacolum, etc.), a Palau-saverdera i a Pedret i Marzà.	E
Rosa micrantha Sm.	Rosaceae	Bardisses (Pruno-Rubion ulmifolii).	Anotada únicament entre Baseia i Riumors.	E
Rosa pouzinii Tratt.	Rosaceae	Bardisses (Pruno-Rubion ulmifolii).	Únicament anotada a Pau.	E
Rosa sempervirens L.	Rosaceae	Alzinars, bardisses (Quercion ilicis, Pruno-Rubion ulmifolii).	Es distribueix per totes les àrees externes a l'ompliment recent. Fora d'aquestes, penetra a la plana resseguint les formacions boscoses dels rius i arriba a fer-se abundant en les línies arbrades entre closes, dins les antigues àrees palustres.	E, P, L
Rostraria cristata (L.) Tzvelev	Poaceae	Vores de camins i de conreus, solars, indrets pasturats (Hordeion leporini).	Present a bona part del territori, encara que es torna rara o manca a les àrees palustres i al litoral.	E, P, L
Rostraria litorea (All.) Holub	Poaceae	Sorrals del litoral (Ammophilion arundinaceae).	Distribuïda discontínuament al litoral sorrrenc, entre l'Escala i Santa Margarida.	L
Rubia peregrina L.	Rubiaceae	Alzinars, garrigues, escletxes de murs més o menys ombrejats (Quercion ilicis).	Apareix en tot el sector perifèric i en nombroses localitats de la plana, associada a les comunitats forestals. Només ocasionalment al litoral.	E, P, L
Rubia peregrina L.	Rubiaceae	Alzinars i pinedes en àrees properes al mar, dunes fixades, murs (Quercion ilicis).	Present a les dunes fixades d'Empúries i en zones properes als penya-segats de l'Escala.	L
Rubia tinctorum L.	Rubiaceae	Vores de camins, solars abandonats.	N'hem vist només algunes localitats entorn del nucli de població de Sant Pere Pescador, d'on ja era coneguda a les darreries del segle passat.	P
Rubus caesius L.	Rosaceae	Bosc de ribera (Populion albae).	Es distribueix fonamentalment dins la plana al.luvial resseguint les formacions de ribera i apareix dispersament a les àrees palustres.	E, P, L
Rubus ulmifolius Schott	Rosaceae	Bardisses, boscos aclarits, marges de camps, recs i camins, etc. (Pruno-Rubion ulmifolii).	La seva distribució ateny tot el territori i només manca o es torna rara a les àrees de maresma amb sòls salins.	E, P, L
Rumex acetosella L. subsp. angiocarpus (Murb.) Murb.	Polygonaceae	Pradells terofítics, vinyes i olivets, sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati, Eragrostio-Chenopodietum).	Present a molts indrets de l'àrea d'afloraments granítics del peu de mont de la Serra de Rodes i més localitzada en algunes àrees de pliocè continental entre Vilanova de la Muga i Castelló d'Empúries i al nord de Sant Tomàs de Fluvià	E
Rumex bucephalophorus L. subsp. bucephalophorus	Polygonaceae	Vinyes, olivets, pradells terofítics (Eragrostio-Chenopodietum, Helianthemetum guttati).	L'àrea de distribució ateny la totalitat del peu de mont de la Serra de Rodes i un conjunt de localitats molt més disperses sobre materials pliocènics, entre Vilanova de la Muga i Castelló d'Empúries, al Far d'Empordà i a Sant Tomàs de Fluvià. Finalment, apareix de forma ocasional en alguns sorrals de rereduna a la Rubina (Castelló d'Empúries).	E, L
Rumex conglomeratus Murray	Polygonaceae	Vores de recs i estanys, herbassars humits, jonqueres, arenys dels rius (Cypero-Caricetum otrubae, Molinio-Holoschoenion, Bidention tripartitae).	Present a bona part dels ambients al.luvials i palustres de la plana i també en localitats del litoral. A les àrees perifèriques la seva distribució queda més restringida i apareix només lligat a la presència de cursos d'aigua o estanys interiors.	E, P, L
Rumex crispus L.	Polygonaceae	Herbassars humits, fruiterars irrigats, vores de recs, de conreus i de camins, prats, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït per totes les àrees de la plana, del litoral i interiors.	E, P, L
Rumex hydrolapathum Huds.	Polygonaceae	Vores d'estanys i de recs, sempre en indrets de nivell freàtic proper a la supefície (Phragmitetalia).	Només n'hem pogut observar algunes poblacions a la zona de l'estany del Tec (Castelló d'Empúries) i alguns individus aïllats al Riuvell (l'Armentera).	P, L
Rumex obtusifolius L.	Polygonaceae	Herbassars ruderals, fruiterars irrigats.	Només l'hem observat en unes poques localitats, en àrees agrícoles prop de Sant Pere Pescador i de Pau.	P
Rumex palustris Sm.	Polygonaceae	Arenys dels rius, vores de recs, canals i arrossars (Bidention tripartitae).	La seva presència va lligada principalment als cursos de la Muga, el Fluvià i diversos recs i zones arrosseres a l'antic estany de Sant Pere. Apareix, però, en d'altres punts dispersos de la plana i del litoral.	P, L
Rumex pulcher L. subsp. pulcher	Polygonaceae	Vores de camins i conreus, herbassars ruderals, etc.	Àmpliament distribuït per tot el territori, tant dins la plana com en les àrees de relleus perifèrics.	E, P, L
Rumex roseus L.	Polygonaceae	Dunes (Crucianelletumm maritimae, Ammophiletum arundinaceae).	Observat a les dunes fixades de Sant Martí d'Empúries (l'Escala) on manté escasses poblacions alterades per la freqüentació humana.	L
Ruppia maritima L.	Ruppiaceae	Llacunes d'aigües salabroses, embassades i poc profundes, que solen dessecar-se a l'estiu (Chaetomorpho-Ruppietum).	Observada a les llacunes litorals més septentrionals de les Llaunes i a la Rubina.	L
Ruppia spiralis Dumort.	Ruppiaceae	Llacunes d'aigües salabroses, embassades i poc profundes, que solen dessecar-se a l'estiu (Chaetomorpho-Ruppietum).	Present a les llacunes litorals temporals de la meitat septentrional de les Llaunes i en llacunes i canals de la Rubina.	P, L
Ruscus aculeatus L.	Asparagaceae	Formacions forestals i arbustives tancades (alzinar, bosc de ribera, etc.) (Quercion ilicis, Populion albae).	Àmpliament distribuït als relleus perifèrics, arriba també a molts punts de la plana, dins del bosc de ribera i de les línies arbrades entre closes.	E, P
Ruta angustifolia Pers.	Rutaceae	Llistonars, fenassars, prats secs (Thero-Brachypodion, Brachypodietum phoenicoidis).	Apareix en tres àrees diferenciades als extrems nordest (peu de mont de la Serra de Rodes), al sud-oest (Terraprim i peu de mont de la Serra de Valldavià) i sudest (turons mesozoics de l'Escala).	E
Ruta montana (L.) L.	Rutaceae	Prats secs i brolles sobre sòls pedregosos (Thero-Brachypodion).	Coneixem escasses localitats d'aquest tàxon dins del territori, algunes entre Vilamalla i Fortià i una altra a Santa Maria del Penardell (Pau).	E
Sabulina mediterranea (Link) Rchb.	Caryophyllaceae	Sorrals litorals (Crucianelletum maritimae).	Coneixem aquest tàxon d'algunes localitats dels sorrals de rereduna de la platja de la Rubina (Castelló d'Empúries).	L
Sabulina tenuifolia (L.) Rchb. subsp. tenuifolia	Caryophyllaceae	Pradells terofítics, indrets pedregosos, sembrats (Thero-Brachypodion, Secalion mediterraneum).	Localitzada principalment en ambients sorrencs de les lleres dels rius Muga i Fluvià i als dels turons de l'Escala.	E, P
Sagina maritima G. Don	Caryophyllaceae	Poblaments terofítics de sorrals de rereduna (Saginion maritimae).	Present a diverses localitats del litoral sorrenc entre Sant Pere Pescador i Roses.	L
Sagina micropetala Rauschert	Caryophyllaceae	Pradells terofitics, sembrats sobre sòls sorrencs (Thero-Brachypodion, Helianthemetum guttati, Secalion mediterraneum).	Present de manera esparsa en les àrees perifèriques i puntualment a la plana i litoral (sorrals de la Muga, la Rubina, etc.).	E, P, L
Salicornia lagascae (Fuente, Rufo & Sánchez Mata) Piirainen & G. Kadereit	Amaranthaceae	Salicornars sobre sòls argilosos salins, llargament inundats (Arthrocnemetum fruticosi).	Present a totes les àrees de maresma litoral i en les zones palustres amb sòls salins dels estanys de Castelló i Sant Pere.	P, L
Salicornia perennans Willd. subsp. perennans	Amaranthaceae	Comunitats d'haloteròfits de sòls argilosos llargament inundats, depressions entre el salicornar, vores de llacunes litorals (Thero-Salicornion).	Present a les àrees litorals, maresmes i sòls salins de les àrees palustres.	P, L
Salicornia procumbens Sm. subsp. procumbens	Amaranthaceae	Comunitats d'haloteròfits de sòls molt llargament inundats (Thero-Salicornion).	Només l'hem observada al grau de Santa Margarida, en llacunes temporals llargament inundades i amb importants continguts salins al sòl, formant poblacions denses i monospecífiques que es desenvolupen després de l'evaporació de les aigües.	L
Salix alba L.	Salicaceae	Bosc de ribera, salzedes dels rius (Populion albae, Saponario-salicetum purpureae).	Distribuït principalment dins les àrees al.luvials i palustres de la plana, encara que no és rar que penetri en punts dels relleus circumdants, allí on les condicions d'humitat edàfica són pro favorables.	E, P, L
Salix atrocinerea Brot.	Salicaceae	Vores de torrents i recs, bosc de ribera (Populion albae).	Àmpliament representat a tot el territori, tant a la plana com en ambients amb humitat edàfica de les àrees perifèriques.	E, P, L
Salix babylonica L.	Salicaceae	Probablement sempre plantat o provinent de plantes de cultiu.	Present en punts dispersos del territori, prop dels masos o dels pobles.	P
Salix eleagnos Scop.	Salicaceae	Salzedes dels rius (Saponario-salicetum purpureae).	El coneixem només dels codolars del tram occidental del Fluvià, entre l'Arbre Sec (Ventalló) i Sant Pere Pescador.	P
Salix purpurea L.	Salicaceae	Salzedes dels rius (Saponario-salicetum purpureae).	Present als principals rius del territori (Fluvià, Muga, Manol), encara que també apareix en alguns cursos secundaris a les àrees perifèriques.	E, P
Salix triandra L.	Salicaceae	Salzedes dels rius (Saponario-Salicetum purpureae).	Restringit, per les dades que en tenim, al curs de la Muga, on l'hem pogut observar entre Vilanova de la Muga (Peralada) i Castelló d'Empúries.	P
Salsola tragus L.	Amaranthaceae	Sorrals litorals rics en aports orgànics, dunes (Salsolo-Cakiletum, Ammophilion arundinaceae).		L
Salvia rosmarinus Spenn.	Lamiaceae	Brolles (Rosmarino-Ericion, Cistion mediomediterraneum).	Present principalment als turons mesozoics dels entorns de l'Escala, al peu de mont de la Serra de Valldavià i al Terraprim. De manera més local apareix també a les antigues terrasses del Fluvià (Torroella de Fluvià), a Peralada, Marzà, Palau-saverdera, la Rubina, etc.	E, P, L
Salvia verbenaca L.	Lamiaceae	Conreus.	Observada en àrees agrícoles de Palau-saverdera i Castelló d'Empúries.	E, P
Salvia verbenaca L.	Lamiaceae	Talussos inclinats, prats d'albellatge, sobre sòls poc profunds, secs i assolellats (Salvio-Plantaginetum albicantis).	Àmpliament distribuïda dins el sector de la perifèria amb nombroses localitats també a la plana (en ambients secs) i al litoral.	E, P, L
Sambucus ebulus L.	Adoxaceae	Vores de camins i de recs, herbassars ruderals dels sòls profunds i humits (Urtico-Sambucetum ebuli, Inulo-Oryzopsietum miliaceae).	La seva àrea de distribució coincideix bàsicament amb la de les zones al.luvials de la plana, a ambdues bandes de la Muga i del Fluvià.	P
Sambucus nigra L. subsp. nigra	Adoxaceae	Bosc de ribera, vores de recs, bardisses humides (Querco-Fagetea).	Associat a les àrees fluvials i palustres, tant de la plana com dels relleus de la perifèria.	E, P
Samolus valerandi L.	Primulaceae	Sòls humits o temporalment inundats, sovint feblement salins, de la riba dels estanys, llacunes i cursos de corrent lent (Phragmitetea).	Present a les àrees palustres tant de la plana com de les zones interiors i resseguint els cursos principals de la plana al.luvial.	E, P, L
Santolina ericoides Poir.	Asteraceae	Prats secs, brolles (Thero-Brachypodion, Rosmarino-Ericion).	Present només a l'extrem sud-oriental de la nostra àrea d'estudi, sobre els afloraments de calcàries mesozoiques de l'Escala.	E
Saponaria officinalis L.	Caryophyllaceae	Salzedes del llit dels rius, sorrals humits (Saponario-Salicetum purpureae).	Present, principalment, a les àrees de plana al.luvial resseguint els cursos d'aigua (Fluvià, Riuvell, Muga, Manol, Mugueta i cursos secundaris).	P
Scabiosa atropurpurea L.	Dipsacaceae	Fenassars, prats secs, prats d'albellatge, sorrals de rereduna, vores de camins (Brachypodietalia phoenicoidis, Crucianelletum maritimae).	Àmpliament distribuïda per tots els relleus de la perifèria i pel litoral. Dins la plana es torna menys freqüent a les àrees palustres i a la plana al.luvial.	E, P, L
Scabiosa columbaria L. subsp. columbaria	Dipsacaceae	Alzinars ombrívols.	Anotada en una única localitat, al camí de Vilacolum al mas Brava.	E
Scandix pecten-veneris L.	Apiaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Esparsament distribuïda per les àrees agrícoles de tot el territori.	E, P, L
Schedonorus arundinaceus (Schreb.) Dumort. subsp. arundinaceus	Poaceae	Prats humits, jonqueres (Molinio-Arrhenatheretea).		L, P, L
Schenkia spicata (L.) G. Mans.	Gentianaceae	Sòls argilosos, temporalment inundats i lleugerament salins.	En coneixem una única localitat, a la Closa Rodona (Sant Pere Pescador).	L
Schoenoplectiella mucronata (L.) J. Jung & H. K. Choi	Cyperaceae	Arrossars (Oryzo-Echinochloetum cruris-galli).	Restringit a les àrees arrosseres en actiu (la Gallinera, Riumors) i als antics arrossars del mas Matà.	P
Schoenoplectiella supina (L.) Lye	Cyperaceae	Arrossars (Oryzo-Echinochloetum cruris-galli).	El coneixem només de la zona arrossera, a la Gallinera i als arrossars abandonats del mas Matà.	P
Schoenoplectus lacustris (L.) Palla	Cyperaceae	Canyissars en estanys i recs amb aigües permanents o quasi (Phragmition australis).	Present de forma puntual a diverses zones palustres de la plana, principalment als estanys de Palau (Castelló d'Empúries, Palau-saverdera) i en algun estany del Terraprim.	I, P
Schoenoplectus litoralis (Schrad.) Palla	Cyperaceae	Canyissars a la riba de rius i llacunes amb aigües permanents, profundes i lleugerament salabroses (Phragmition australis).	Restringit, pel que hem pogut observar, al tram final del riu Fluvià (meandres de l'Armentera i Sant Pere, Gola del Fluvià) i al sud de la Reserva de les Llaunes (la Massona, antics arrossars del mas Matà).	P, L
Schoenoplectus tabernaemontani (C. C. Gmel.) Palla	Cyperaceae	Canyissars, vores de recs i d'estanys, aiguamolls (Phragmition australis).	Esparsament distribuït tant dins la plana com en ambients humits dels relleus perifèrics.	E, P, L
Schoenus nigricans L.	Cyperaceae	Jonqueres litorals sobre sòls salins, sorrencs, més rarament en sòls carbonatats (Schoeno-Plantaginetum).	Present bàsicament en àrees de maresma litoral, entre Sant Pere Pescador i Santa Margarida, però ocasionalment apareix a l'extrem de ponent sobre sòls salabrosos (estany Púdol) o carbonatats (Sant Tomàs de Fluvià, Torroella de Fluvià).	E, P, L
Scirpoides holoschoenus (L.) Soják	Cyperaceae	Jonqueres, prats humits, vores de recs, prats humits, regalls de carretera, etc. (Molinio-Arrhenatheretea).	Present pràcticament a tota la plana i al litoral i també a moltes de les àrees humides dels relleus de la perifèria.	E, P, L
Scolymus hispanicus L.	Asteraceae	Cardassars i comunitats ruderals, principalment sobre sòls sorrencs del litoral i de la llera dels rius (Glaucio-Cakilion, etc.).	Present principalment a tota la façana litoral, fora de la qual ressegueix el curs dels rius (Muga, Mugueta, Fluvià) i apareix també en algun punt de l'interior (Pedret).	E, P, L
Scolymus maculatus L.	Asteraceae	Vores de camins, talussos, sobre sòls secs i assolellats.	Observat en escasses poblacions entre Torroella de Fluvià i Riumors (Terraprim) i només en una localitat de la plana, prop dels estanys d'en Túries (Castelló d'Empúries).	E, P
Scorpiurus subvillosus L.	Fabaceae	Prats secs, talussos (Saturejo-Hyparrhenion hirtae, Thero-Brachypodion).	Localitzat principalment sobre els relleus pliocènics dels Aspres i del Terraprim encara que arriba a determinades àrees de la plana.	E, P
Scrophularia auriculata L. subsp. valentina (Rouy) Ortega Oliv., Serra, Herrero & Muñoz Garm.	Scrophulariaceae	Sòls temporalment inundats a la riba dels cursos d'aigua, vores de recs (Glycerio-Sparganion, Cypero-Caricetum otrubae).	Principalment en àrees fluvials i en zones palustres tant de la plana com de la perifèria.	E, P
Scrophularia canina L. subsp. canina	Scrophulariaceae	Codolars fluvials (Thlaspietea rotundifolii).	Localitzada principalment als codolars de la meitat occidental del curs del Fluvià i més rarament en indrets pedregosos i extraccions d'àrids propers.	P
Scrophularia nodosa L.	Scrophulariaceae	Vores dels cursos d'aigua.	Observada únicament a la Muga (entre Castelló i Vilanova) i al Fluvià (prop de Saldet).	P
Scrophularia peregrina L.	Scrophulariaceae	Riba dels cursos d'aigua, herbassars ruderals sobre sòls profunds i humits (Silybo-Urticion).	Present sobretot a l'extrem nord-oriental del territori (Pedret, Pau, Palau-saverdera, etc.). Apareix més localment a Montiró, Ventalló, Sant Tomàs de Fluvià, Riumors, etc.	E, P, L
Sedum acre L. subsp. acre	Crassulaceae	Codines, murs, sòls pedregosos, marges de carretera, replans calcaris (Sedetum micrantho-sediformis).		E, P
Sedum album L.	Crassulaceae	Codines, sòls pedregosos i secs sobre conglomerats (Sedetum micrantho-sediformis).	Apareix a la terrassa al.luvial del Fluvià, al peu de mont de la Serra de Valldavià i altres punts dispersos del territori.	E, P
Sedum andegavense (DC.) Desv.	Crassulaceae	Petits replans sobre granodiorites amb sòl esquelètic (Sedetum caespitoso- andegavense).	Manté petites poblacions a les mateixes localitats que S. caespitosum, al qual sòl acompanyar.	E
Sedum caespitosum (Cav.) DC.	Crassulaceae	Petits replans sobre granodiorites amb sòl esquelètic (Sedetum caespitoso-andegavense).	El coneixem només dels afloraments granítics de les Torroelles (Palau-saverdera) i el Penardell (Pau), on pot ser localment abundant, sempre en superfícies molt reduïdes.	E
Sedum dasyphyllum L.	Crassulaceae	Fissures de murs de pedra (Asplenietea rupestria).	Només l'hem vist en una localitat, a les ruïnes d'una construcció als turons del mas Vilanera (l'Escala).	E
Selaginella denticulata (L.) Spring	Selaginellaceae	Talussos argilosos, molt humits i ombrívols (Selaginello-Anogrammetum leptophyllae).	Coneixem una única població d'aquest tàxon al territori, al peu de mont de l'àrea esquistosa de la Serra de Rodes, localitzat en uns pocs metres quadrats al llarg del talús d'un torrent ombrejat.	E
Senecio altissimus Mill.	Asteraceae	Vores de recs, jonqueres (Cypero-Caricetum otrubae, Cirsio-Holoschoenetum).	Nomes en coneixem algunes localitats, a les Roquetes (Riumors), Cinclaus i Sant Pere Pescador.	P, L
Senecio inaequidens DC.	Asteraceae	Vinyes, camps, arenys dels rius, vores de camins, etc.	Difós per tota la plana i les àrees interiors, més rarament al litoral.	E, P, L
Senecio lividus L.	Asteraceae	Herbeis.	Observat a la Rubina (Castelló d'Empúries) i a Palau-saverdera.	E, L
Senecio vulgaris L.	Asteraceae	Conreus, herbassars ruderals, comunitats terofítiques (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït en tot el territori, des de l'interior al litoral.	E, P, L
Serapias lingua L.	Orchidaceae	Brolles, prats de dall.	Distribuïda pel peu de mont de la Serra de Rodes i Aspres, i en localitats esparses al Terraprim.	E
Seseli tortuosum L.	Apiaceae	Llistonars, fenassars (Thero-Brachypodion, Brachypodietum phoenicoidis).	Present únicament a les àrees pliocèniques dels Aspres i del Terraprim, i als turons mesozoics de l'Escala.	E
Setaria italica (L.) P. Beauv.	Poaceae	Conreus de regadiu (Panico-Setarion).	Observada creixent espontàniament al paratge de les Roquetes (Riumors).	P
Setaria pumila (Poir.) Roem. & Schult.	Poaceae	Conreus de regadiu, horts, vores de camps i de recs, etc. (Polygono-Chenopodietalia).	Àmpliament distribudia dins l'àrea, especialment en tota la plana agrícola.	E, P, L
Setaria verticillata (L.) P. Beauv.	Poaceae	Conreus de regadiu, horts, vores de camps, regalls de camins, fruiterars, etc. (Polygono-Chenopodietalia).	Present a tots els sectors del territori, per bé que es mostra clarament més abundant a la plana.	E, P, L
Setaria viridis (L.) P. Beauv.	Poaceae	Conreus, horts, vores de camps, etc. (Polygono-Chenopodietalia).	Present en nombroses localitats arreu del territori.	E, P
Sherardia arvensis L.	Rubiaceae	Camps de cereals, vinyes, olivets, herbassars ruderals i pradells terofítics, etc. (Ruderali-Secalietea, Thero-Brachypodion).	Àmpliament distribuïda en les àrees agrícoles tant de la plana i del litoral com de les àrees de la perifèria.	E, P, L
Sida rhombifolia L.	Malvaceae	Talussos.	En coneixem una única població, entre el mas Bomba i la Guàrdia.	E
Sideritis endressii Willk.	Lamiaceae	Llistonars, brolles, prats secs (Thero-Brachypodion, Rosmarino-Ericion).		E
Sideritis romana L.	Lamiaceae	Pradells terofítics, prats secs.	Observada als turons de l'Escala, al mas Penardell i a Roses.	E, L
Silene baccifera (L.) Roth	Caryophyllaceae	Herbassars de la riba dels rius, bosc de ribera.	Només en coneixem algunes poblacions situades a les formacions de ribera de la Muga i del Fluvià i més rarament en d'altres àrees boscoses.	P
Silene conica L. subsp. conica	Caryophyllaceae	Pradells sorrencs.	L'hem localitzada només a la Rubina (Castelló d'Empúries) i a Sant Martí d'Empúries (l'Escala).	E, L
Silene diversifolia Otth	Caryophyllaceae	Camps de cereals, olivets (Secalion mediterraneum, Diplotaxion).	Tàxon que coneixem de diverses àrees dins el Terraprim, el peu de mont de la Serra de Valldavià. A la plana l'hem vist a la zona de la Rubina i prop de Cinclaus.	E, P, L
Silene flos-cuculi (L.) Clairv. subsp. flos-cuculi	Caryophyllaceae	Prats de dall (Gaudinio-Arrhenatheretum).	Només l'hem observat en alguns prats de dall al límit del peu de mont de la Serra de Rodes amb la plana (Vilaüt, les Torroelles, Santa Maria del Penardell).	P
Silene gallica L.	Caryophyllaceae	Pradells terofítics, vinyes, olivets, sembrats, sòls arenosos, etc. (Helianthemetum guttati, Eragrostio-Chenopodietum, Secalion mediterraneum, etc.).	Àmpliament distribuïda en tot el terç septentrional, fora del qual reapareix encara en diversos punts entorn de les àrees pliocèniques de Vilamacolum i a l'extrem sodoriental.	E, P, L
Silene inaperta L. subsp. inaperta	Caryophyllaceae	Codolars fluvials, extraccions d'àrids (Andryaletalia ragusinae).	Aquest tàxon apareix dins el tram més occidental del curs del Fluvià, coincidint amb les àrees on existeixen codolars fluvials. També és present en antigues extraccions d'àrids a cel obert abandonades.	E, P
Silene latifolia Poir.	Caryophyllaceae	Vores dels cursos d'aigua, herbassars de sòls profunds i humits (Silybo-Urticion).	Present a bona part del territori, en especial dins les àrees de plana al.luvial i en les zones humides dels relleus perifèrics.	E, P, L
Silene niceensis All.	Caryophyllaceae	Platges (Ammophiletum arundinaceae, Crucianelletum maritimae).	Tàxon molt constant a tot el litoral sorrenc entre l'Escala i Roses.	L
Silene nocturna L.	Caryophyllaceae	Prats secs, ocasionalment salins (Thero-Brachypodion).	Present, de forma esparsa, tant a la plana com als relleus circumdants.	E, P, L
Silene sennenii Pau	Caryophyllaceae	Fenassars (Brachypodietum phoenicoidis).	Restringida, dins del nostre territori, a dues àrees, una a Vila-sacra (vores del riu Manol) i l'altra entorn de Baseia (carretera de Baseia, estany de Siurana, estany Púdol).	E, P
Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp. vulgaris	Caryophyllaceae	Fenassars, camps de cereals, vores de camins, etc. (Brachypodietum phoenicoidis, Secalion mediterraneum, etc.).	Àmpliament distribuïda dins les àrees perifèriques, excepte al peu de mont de la Serra de Rodes.	E, P, L
Silybum marianum (L.) Gaertn.	Asteraceae	Comunitats ruderals dels sòls profunds i humits, vores de camins i de conreus, terres remogudes (Silybo-Urticion).	Àmpliament distribuït a tots els sectors del territori, tant a la plana (on és francament abundant) com al litoral i als relleus de la perifèria.	E, P, L
Sinapis alba L. subsp. alba	Brassicaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Apareix de forma molt local a Pedret i Marzà, Siurana, Cinclaus, etc.	E
Sinapis arvensis L. subsp. arvensis	Brassicaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Apareix en unes poques localitats al Terraprim i en alguns punts de la plana, a la Rubina (Castelló d'Empúries), Fortià, Cinclaus (l'Escala), etc.	E, P
Sisymbrium crassifolium Cav.	Brassicaceae	Sembrats.	N'hem observat una única població, en un sembrat del puig de la Mina (Torroella de Fluvià).	E
Sisymbrium irio L.	Brassicaceae	Marges de camins, solars, talussos, etc. (Hordeion leporini, etc.).	Apareix esparsament, tant als relleus de la perifèria com dins la plana al.luvial.	E, P
Sisymbrium officinale (L.) Scop.	Brassicaceae	Vores de camins, solars, camps abandonats, etc. (Hordeion leporini).	Àmpliament distribuït per tot el territori.	E, P, L
Sisymbrium orientale L.	Brassicaceae	Vores de camins, solars.	L'hem observat únicament prop de Roses.	L
Smilax aspera L.	Smilacaceae	Alzinars, garrigues, bardisses seques (Quercion ilicis, Pyro-Paliuretum).	Quasi restringit als relleus prequaternaris (peu de mont de la serra de Rodes, Aspres, Terraprim, peu de mont de la serra de Valldavià). Penetra més rarament a la plana en ambients forestals relacionats amb la presència de línies arbrades a les closes o bosquetons de les terrasses al.luvials del Fluvià.	E, P
Smyrnium olusatrum L.	Apiaceae	Torrents, herbassars de sòls eutròfics i humits (Urtico-Smyrnietum olusatri).	Present a nombroses localitats als torrents del peu de mont de la Serra de Rodes, al riu Manol i a la Muga. Fora d'aquestes àrees només n'hem vist una població entre Cinclaus i l'Escala.	E, P
Soda inermis Fourr.	Amaranthaceae	Comunitats halòfiles terofítiques de sòls argilosos (rarament sorrencs), salins i rics en matèria orgànica, temporalment inundats (Thero-Suaedion).	La coneixem de la zona de l'estany del Tec i de la Rubina (Castelló d'Empúries).	P, L
Solanum chenopodioides Lam.	Solanaceae	Vorades del bosc de ribera, bardisses, vores de camps, sobre sòls profunds i humits (Populion albae, Pruno-Rubion, Silybo-Urticion).	Distribuït preferentment dins el terç septentrional del territori. Fora d'aquesta àrea queda quasi restringit a les vores del Fluvià i del Riuvell.	E, P, L
Solanum dulcamara L.	Solanaceae	Bosc de ribera, vorades de bosc, bardisses, herbassars sobre sòls profunds humits.	La seva àrea de distribució coincideix, en gran mesura, amb la de les àrees palustres corresponents als antics estanys de Castelló, Sant Pere i Cinclaus. També en estanys interiors com els de la Bomba.	E, P
Solanum lycopersicum L.	Solanaceae	Sorrals dels rius, terres remogudes.	Fora de cultiu apareix sobretot als sorrals humits dels rius i en zones properes a les hortes.	P
Solanum nigrum L.	Solanaceae	Horts, conreus de regadiu, olivets, vinyes (Panico-Setarion, Diplotaxion).	Esparsament distribuït per la plana al.luvial i fluvial i per bona part dels relleus de la perifèria.	E, P, L
Solanum rostratum Dunal	Solanaceae	Rostolls.		E
Solidago altissima L. subsp. altissima	Asteraceae	Vores de recs, arbredes.	Només l'hem observat en dues localitats, una al mas Caramany (Sant Pere Pescador) i l'altra a Torroella de Fluvià.	P, L
Sonchus aquatilis Pourr.	Asteraceae	Jonqueres, prats humits, vores de recs (Molinio-Arrhenatheretea).	La seva àrea de distribució ressegueix aproximadament les zones palustres dels antics estanys de Castelló, Sant Pere i Cinclaus. Puntualment apareix més a ponent, a l'estany del Far d'Empordà.	E, P, L
Sonchus asper (L.) Hill subsp. asper	Asteraceae	Vinyes, conreus de regadiu, herbassars de sòls humits (Polygono-Chenopodietalia).	Àmpliament present a tota la plana, arriba de forma més local al litoral i a les zones humides interiors del Terraprim (estanys de Siurana, la Bomba, Palol, etc.).	E, P, L
Sonchus bulbosus (L.) N. Kilian & Greuter	Asteraceae	Dunes i sorrals (Ammophiletum arundinaceae, Crucianelletum maritimae, etc.).	Fonamentalment localitzada als sorrals del litoral, entre l'Escala i Santa Margarida. Fora d'aquí, reapareix localment en antics cordons dunars de la maresma de les Llaunes (Castelló d'Empúries) i als dipòsits eòlics de sorres dels turons de l'Escala.	P, L
Sonchus maritimus L.	Asteraceae	Jonqueres i prats halòfils (Juncion maritimi).	Present principalment al litoral i a les àrees palustres més immediates amb sòls més o menys salabrosos. Penetra alguns quilòmetres vers l'interior als estanys de Palau i a les Llaunes.	P, L
Sonchus oleraceus L.	Asteraceae	Olivets, vinyes, conreus de regadiu, comunitats terofítiques ruderals, etc. (Polygono-Chenopodietalia).	Àmpliament distribuït en tota la nostra àrea d'estudi, només es torna rar en algunes àrees de maresma litoral (les Llaunes, per exemple).	E, P, L
Sonchus tenerrimus L.	Asteraceae	Prats secs, murs, penya-segats i altres indrets rocallosos, prats d'albellatge, etc. (Thero-Brachypodietea, Crithmo-Limonion, Parietarietum muralis).	Tàxon distribuït a tot el territori, tant dins la plana com al litoral i als relleus perifèrics.	E, P, L
Sorghum bicolor (L.) Moench	Poaceae	Cultivada i rarament subespontània en marges de camp.		P
Sorghum halepense (L.) Pers.	Poaceae	Conreus de regadiu, fruiterars, regalls de carretera, vores de recs, etc. (Polygono-Chenopodietalia).	Present pràcticament a tot el territori per bé que és especialment abundant en tota l'àrea agrícola de regadiu de la plana al.luvial.	E, P, L
Sparganium erectum L. subsp. erectum	Typhaceae	Cursos d'aigua poc profunda, estanys, arrossars (Phragmitetalia).		E, P
Sparganium erectum L. subsp. neglectum (Beeby) Schinz & Thell.	Typhaceae	Cursos d'aigua poc profunda, estanys, arrossars (Phragmitetalia).		P
Spartina patens (Aiton) Muhl.	Poaceae	Espartinars sobre sòls salins inundats llargament, més rarament en sorrals litorals amb nivell freàtic alt (Spartino-Juncetum maritimi).	Present a tot el sector de maresmes del litoral comprès entre Empúries i Roses	L
Spartium junceum L.	Fabaceae	Fenassars, brolles (Brachypodietum phoenicoidis, Cisto-Sarothamnetum).	Àmpliament distribuïda pel peu de mont de la Serra de Rodes, els Aspres i les àrees pliocèniques del Terraprim. A la plana al.luvial acostuma a aparèixer associada a les terrasses i motes del rius.	E, P, L
Spergula arvensis L.	Caryophyllaceae	Pradells terofítics, vinyes, sembrats, sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati, Eragrostio-Chenopodietum, Secalion mediterraneum).	L'hem vista al peu de mont de la Serra de Rodes, on es troba àmpliament distribuïda i més rarament en alguna localitat aïllada a Peralada.	E
Spergula pentandra L.	Caryophyllaceae	Pradells terofítics (Helianthemetum guttati).	Només en coneixem una població, a l'àrea de pliocè continental al nord de Sant Tomàs de Fluvià (Torroella de Fluvià).	E
Spergularia bocconei (Scheele) Graebn.	Caryophyllaceae	Vores de camps, camins, sobre sòls moderadament salabrosos.	Present principalment en zones agrícoles de les àrees palustres de Sant Pere, les Llaunes, Sant Joant Sescloses, Castelló d'Empúries, etc.	E, P
Spergularia marina (L.) Besser	Caryophyllaceae	Sòls argilosos salins temporalment inundats o molt humits (Puccinellio-Salicornietea).	Manté poblacions més o menys aïllades dins les àrees palustres amb sòls salins, a Sant Joan Sescloses i al mas Barrera (Peralada), a la Rubina (Castelló d'Empúries) i a les closes de la Gallinera (Sant Pere Pescador).	E, P, L
Spergularia media (L.) C. Presl	Caryophyllaceae	Sòls argilosos salins temporalment inundats (Puccinellio-Salicornietea).	L'àrea de distribució ateny bona part de la maresma litoral i les zones palustres amb sòls salins dels antics estanys de Castelló i de Sant Pere Pescador.	P, L
Spergularia nicaeensis Burnat	Caryophyllaceae	Vores de camins i de camps.	Observada a Castelló d'Empúries i a Palau-Saverdera.	P
Spergularia rubra (L.) J. Presl & C. Presl	Caryophyllaceae	Roderes de camins, marges de camps i camins, etc. (Polygonion avicularis, Hordeion leporini).	Present sobretot a les àrees agrícoles i suburbanes de la plana, encara que apareix també en alguns punts de la perifèria i del litoral.	E, P, L
Sphenopus divaricatus (Gouan) Rchb. subsp. divaricatus	Poaceae	Pradells terofítics sobre sòls salins.	Només n'hem observat algunes poblacions a la maresma de les Llaunes, prop de l'estany d'en Túries (Castelló d'Empúries).	L
Spiranthes spiralis (L.) Chevall.	Orchidaceae	Brolles, pradells sobre sòls prims.	Present a bona part de les àrees perifèriques del peu de mont de la Serra de Rodes, Terraprim, peu de mont de la Serra de Valldavià i turons de l'Escala.	E
Sporobolus aculeatus (L.) P. M. Peterson	Poaceae	Pradells sobre sòls salins rics en matèria orgànica, temporalment inundats.	Present en zones palustres on hi ha sòls salabrosos, tant del litoral (les Llaunes a Castelló d'Empúries, Cinclaus a l'Escala) com de l'interior (estanys de Palau i Sant Joan Sescloses),	P, L
Sporobolus indicus (L.) R. Br.	Poaceae	Prats humits, sòls calcigats, regalls de carretera (Cichorio-Sporoboletum).	Present principalment a les àrees de la plana (al.luvial i palustre) tot i que també apareix en zones humides de la perifèria.	E, P, L
Sporobolus pungens (Schreb.) Kunth	Poaceae	Sorrals de primera línia del litoral (Agropyretum mediterraneum).	Restringit a les platges del sector litoral entre l'Escala i Roses.	L
Sporobolus schoenoides (L.) P. M. Peterson	Poaceae	Pradells sobre sòls rics en matèria orgànica, temporalment inundats i ocasionalment salins.	Localitzada en àrees palustres i maresmes: a les Llaunes (Castelló d'Empúries), a l'antic estany de Sant Pere, a l'estany de la Bomba i al de Palol (Sant Miquel de Fluvià).	E, P, L
Stachys annua L.	Lamiaceae	Camps de cereals en sòls carbonatats (Secalion mediterraneum).	En coneixem algunes poblacions al Terraprim, entre Riumors i Vilacolum.	E
Stachys arvensis (L.) L.	Lamiaceae	Pradells terofítics, vinyes, sobre sòls oligotròfics sovint saulonosos (Helianthemetum guttati, Eragrostio-Chenopodietum).	Restringida als relleus de l'extrem septentrional, principalment al peu de mont de la Serra de Rodes on es troba àmpliament distribuïda.	E
Stachys maritima Gouan	Lamiaceae	Sorrals poc mòbils de rereduna (Crucianelletum maritimae).	Restringida a les platges de Sant Pere, de la Gola del Fluvià i de la Rubina.	L
Stachys palustris L.	Lamiaceae	Canyissars, vores de recs i d'estanys, en sòls molt humits o temporalment inundats (Phragmition australis, Cypero-Caricetum otrubae).	Manté dos nuclis principals de distribució al nostre territori. Un afecta les zones palustres entre Fortià, Riumors i el mas Matà i l'altre ressegueix el traçat del Riuvell i recs propers.	P, L
Staehelina dubia L.	Asteraceae	Matollars.	Observada en una única localitat, sobre materials pliocènics prop del mas Brava (Torroella de Fluvià).	E
Stellaria apetala Ucria	Caryophyllaceae	Pradells terofítics.	Observada en algunes àrees amb sòls oligotròfics a Pau, Palau-saverdera, Sant Tomàs de Fluvià i a les Llaunes.	E, P
Stellaria media (L.) Vill.	Caryophyllaceae	Conreus, herbassars humits, terres remogudes, etc. (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuïda per tot el territori, només manca o es torna rara a les àrees litorals o sobre sòls salabrosos.	E, P, L
Stipa capillata L.	Poaceae	Prats secs, brolles (Thero-Brachypodion).	Observada en algunes localitats del Terraprim, a Siurana i a Torroella de Fluvià.	E
Stipellula capensis (Thunb.) Röser & Hamasha	Poaceae	Erms terofítics, pastures i prats secs.	Restringida als relleus perifèrics on es troba dispersament distribuïda (peu de mont de la Serra de Rodes, Terraprim, turons mesozoics de l'Escala).	E
Stuckenia pectinata (L.) Börner	Potamogetonaceae	Cursos d'aigües lentes i eutròfiques o salabroses, més rarament aigües embassades (Potamogetonion eurosibiricum).	Present dins la zona palustre englobada per l'antic estany de Sant Pere, en canals i sèquies. També resseguint el curs del Fluvià i en alguns recs i llacunes de les Llaunes (Castelló d'Empúries).	L, P
Suaeda spicata (Willd.) Moq.	Amaranthaceae	Comunitats halòfiles terofítiques de sòls argilosos temporalment inundats (Thero-Suaedion).	Present a tot el sector litoral i àrees de maresma, penetrant cap a l'interior en les àrees palustres amb sòls salins (antics estanys de Sant Pere i Castelló) arribant a ponent fins Sant Joan Sescloses i el mas Barrera (Peralada). La localitat més interior correspon a l'antic estany Púdol.	E, P, L
Suaeda splendens (Pourr.) Gren. & Godr.	Amaranthaceae	Comunitats halòfiles terofítiques de sòls argilosos temporalment inundats (Thero-Suaedion).	Localitzada a dues àrees de sòls salins, una a la maresma de les Llaunes, on manté les principals poblacions, i l'altra als estanys de Palau, on apareix sempre en nuclis de pocs individus.	P, L
Symphyotrichum pilosum (Willd.) G. L. Nesom	Asteraceae	Arenys dels rius, herbassars ruderals de sòls profunds i humits.	Associat principalment als cursos importants de la plana, àrees palustres i zones humides interiors.	E, P, L
Symphyotrichum squamatum (Spreng.) G. L. Nesom	Asteraceae	Herbassars ruderals de sòls humits, vores dels cursos d'aigua, conreus de regadiu (Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït per tot el territori, molt especialment dins la plana i al litoral.	E, P, L
Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum	Boraginaceae	Alberedes (Populetum albae).	El coneixem únicament d'algunes formacions de ribera de la Muga (Vilanova de la Muga), del Fluvià (Ventalló, Torroella de Fluvià) i d'un rec de Baseia.	E, P
Tagetes minuta L.	Asteraceae	Vores dels masos, arenys dels rius.	Tàxon que només hem observat, en camins de la població de Torroella de Fluvià i als codolars del riu.	P
Tamarix africana Poir.	Tamaricaceae	Torrents, codolars i arenys fluvials (Tamaricion africanae).	Present a punts localitzats del territori, principalment lligat als cursos d'aigua.	P, L
Tamarix gallica L.	Tamaricaceae	Sòls argilosos, humits i salins.	Àmpliamaent difós per la plana i el litoral.	P, L
Tamarix gallica L.	Tamaricaceae	Sòls argilosos, humits i salins.	Present a diversos punts tant de la plana com del litoral.	P, L
Taraxacum gasparrinii Lojac.	Asteraceae	Prats secs.	El coneixem únicament d'algunes localitats a l'extrem sud-occidental del territori, a Ventalló i a Sant Tomàs de Fluvià.	E
Taraxacum officinale [aggr.]	Asteraceae	Prats, fruiterars irrigats, vores de camins, etc. (Molinio-Arrhenatheretea, Ruderali-Secalietea).	Àmpliament distribuït per tota la plana, arriba al litoral i a les àrees humides dels relleus de la perifèria.	E, P, L
Teesdalia coronopifolia (J. P. Bergeret) Thell.	Brassicaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	Restringit a l'àrea septentrional, principalment al peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Teucrium botrys L.	Lamiaceae	Prats secs, brolles, sobre sòls pedregosos (Thero-Brachypodion).	Observat en unes poques localitats, al Puig de l'Estany (Torroella de Fluvià) i als codolars i terrasses del Fluvià.	E, P
Teucrium chamaedrys L.	Lamiaceae	Garrigues, brolles, sobre sòls eutròfics (Quercetum cocciferae, Rosmarino-Ericion).	Anotat sobretot al Terraprim, entre Siurana, Vilamacolum i Torroella de Fluvià. Apareix, però, també sobre els turons de l'Escala i a Palau-saverdera.	E
Teucrium dunense Sennen	Lamiaceae	Sorrals de rereduna, penya-segats litorals (Crucianelletum maritimae, Crithmo-Limonion).	Restringit als sorrals del litoral, entre Empúries i Roses i als penya-segats de l'Escala.	L
Teucrium polium L. subsp. polium	Lamiaceae	Brolles, prats secs, sobre sòls carbonatats (Rosmarino-Ericion, Thero-Brachypodion).	Present dins l'arc de materials perifèrics comprès entre el Far d'Empordà i l'Escala.	E
Teucrium scordium L.	Lamiaceae	Prats de dall (Gaudinio-Arrhenatheretum).	Observat únicament a l'antic estany del Far d'Empordà.	E
Thalictrum lucidum L.	Ranunculaceae	Marges de recs i estanys, prats humits (Cypero-Caricetum otrubae).	Restringit, bàsicament, a les àrees palustres de la plana corresponents als antics estanys de Castelló, Sant Pere i Cinclaus. Reapareix en algun estany interior (el Far d'Empordà).	E, P, L
Thalictrum minus L. subsp. saxatile Ces.	Ranunculaceae	Alzinars.	Un exemplar en estat estèril recollit a l'àrea pliocènica de Sant Tomàs de Fluvià sembla que correspondria a aquesta espècie.	E
Thalictrum simplex L. subsp. simplex	Ranunculaceae	Marges de recs (Cypero-Caricetum otrubae).	Observat únicament al nord de Castelló d'Empúries.	P
Thesium humifusum DC.	Santalaceae	Brolles (Rosmarino-Ericion).	Només l'hem anotat en una localitat, al nord de Sant Tomàs de Fluvià, sobre materials pliocènics.	E
Thlaspi arvense L.	Brassicaceae	Camps.	N'hem observat una única localitat, a les Encontrelles (Pedret i Marzà).	E
Thrincia hispida Roth	Asteraceae	Llistonars, pradells terofítics, fenassars (Thero-Brachypodietea).	Present sobretot al sector perifèric, tot i que també penetra a la plana.	E, P, L
Thrincia saxatilis (Lam.) Holub & Moravec	Asteraceae	Prats humits (Molinio-Arrhenatheretea).	Restringit en algunes àrees palustres de la plana (estanys de Palau, Mornau, Vilamacolum) i puntualment a l'interior (estany del Far d'Empordà).	E, P
Thrincia tuberosa (L.) DC.	Asteraceae	Llistonars, pradells terofítics sobre sòls eutròfics, fenassars (Thero-Brachypodietea).	Fonamentalment distribuït a les àrees perifèriques, del peu de mont de la Serra de Rodes, als turons de l'Escala, amb una presència puntual a la plana (Torroella de Fluvià, les Llaunes, Manol).	E, P
Thymelaea gussonei Boreau	Thymelaeaceae	Sòls argilosos temporalment humits.	Localitzada només a les àrees pliocèniques de l'àrea oriental, al Terraprim i als Aspres.	E
Thymelaea hirsuta (L.) Endl.	Thymelaeaceae	Sorrals i codolars.	Espècie que hem vist en alguns sorrals prop de Roses i a les extraccions d'àrids de Valveralla.	P
Thymus vulgaris L. subsp. vulgaris	Lamiaceae	Prats secs, brolles, indrets pedregosos, etc. (Thero-Brachypodion, Rosmarino-Ericion, etc.).	Present a la totalitat del sector perifèric, des del peu de mont de la Serra de Rodes a l'Escala. Fora d'aquestes zones només apareix puntualment dins la plana, a les antigues terrasses al.luvials del Fluvià i Manol i en algunes àrees litorals (la Rubina, Empúries).	E, P, L
Tolpis umbellata Bertol.	Asteraceae	Pradells terofítics, prats secs, sembrats, sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	Principalment distribuïda sobre materials del peu de mont de la Serra de Rodes i més localment als Aspres. Fora d'aquí, aquest tàxon reapareix de forma puntual sobre materials descarbonatats a Sant Tomas de Fluvià, a Vilamacolum, al Far d'Empordà (pliocè continental) i sobre dipòsits eòlics sorrencs dels turons de l'Escala.	E, L
Tordylium maximum L.	Apiaceae	Vores de camins.	Observat en unes poques localitats als municipis de Peralada, Castelló d'Empúries i Palau-saverdera.	P, L
Torilis arvensis (Huds.) Link	Apiaceae	Vores de camps i camins, solars, etc.		E, P, L
Torilis arvensis (Huds.) Link	Apiaceae	Vores de recs, camps, camins, etc. en sòls profunds i eutròfics.		P
Torilis nodosa (L.) Gaertn.	Apiaceae	Vores de camins, conreus, solars abandonats, etc. (Ruderali-Secalietea)	Tàxon que es distribueix esparsament arreu del territori.	E, P, L
Tradescantia fluminensis Vell.	Commelinaceae	Cultivada i subespontània en torrents i boscos de ribera.	Observada a la Muga, al Fluvià, torrents de Palau-saverdera, Empúries, etc.	P
Tragopogon dubius Scop.	Asteraceae	Prats humits, fenassars sobre sòls profunds (Molinio-Arrhenatheretea, Brachypodietum phoenicoidis).	Distribuït amb una certa regularitat a tota la plana, mentre que apareix només localment en zones humides de la perifèria (estanys del Terraprim) i del litoral.	E, P, L
Tragopogon porrifolius L.	Asteraceae	Llistonars, fenassars, vores de camins, etc. (Brachypodietum phoenicoidis, Thero-Brachypodion).	Observat únicament a dues àrees del territori, una entre Siurana i el Far d'Empordà i l'altra als turons de l'Escala.	E
Tragus racemosus (L.) All.	Poaceae	Pradells més o menys nitròfils, camps, sobre sòls sorrencs.	Esparsament distribuïda per diversos punts del territori, en àrees arenoses tant del litoral com de l'interior.	E, P, L
Tribulus terrestris L.	Zygophyllaceae	Camins, conreus, sorrals, etc.	En coneixem tres àrees, a la zona granítica del peu de mont de la Serra de Rodes, al litoral de Castelló d'Empúries-Empuriabrava i algunes poblacions meridionals prop de Pelacalç.	E, L
Trifolium angustifolium L.	Fabaceae	Marges de camí, talussos, fenassars (Trifolietum angustifolio-campestris, Brachypodietum phoenicoidis).	Present a bona part del territori encara que de forma més abundant a les àrees perifèriques.	E, P, L
Trifolium arvense L.	Fabaceae	Pradells terofítics, prats secs, sorrals (Helianthemethum guttati, Thero-Brachypodion).	Apareix dins tota la zona septentrional i en algunes àrees del Terraprim i de la plana.	E, P, L
Trifolium bocconei Savi	Fabaceae	Pradells terofítics, prats secs, sorrals.	Apareix esparsament en l'àrea més septentrional del territori (Aspres i peu de mont de la Serra de Rodes).	E
Trifolium campestre Schreb.	Fabaceae	Pradells i herbeis al marge dels camins, talussos, etc.	Àmpliament distribuït per tot el territori, tant a la plana com als relleus perifèrics.	E, P, L
Trifolium cherleri L.	Fabaceae	Pastures seques, pradells terofítics (Plantago-Trifolietum cherleri, Helianthemetum guttati).	Àmpliament distribuït dins l'àrea septentrional, fora de la qual reapareix en alguns punts prop de Sant Tomàs de Fluvià i l'Escala.	E, P
Trifolium fragiferum L.	Fabaceae	Herbeis humits, sòls calcigats, prats, vores d'estanys, etc. (Trifolio-Cynodontion).	Es distribueix àmpliament per tota la plana i al litoral. A la resta del territori apareix més esparsament en ambients més o menys humits.	E, P, L
Trifolium glomeratum L.	Fabaceae	Pradells terofítics, prats secs (Helianthemetum guttati, Thero-Brachypodion).	Freqüent a les àrees de peu de mont de la Serra de Rodes i Aspres; reapareix als turons pliocènics de ponent i al peu de mont de la Serra de Valldavià.	E, P
Trifolium lappaceum L.	Fabaceae	Prats, conreus, herbeis humits, etc.	Observat a l'Estanyol (Peralada), les Llaunes (Castelló d'Empúries) i Sant Tomàs de Fluvià (Torroella de Fluvià).	E, P
Trifolium nigrescens Viv. subsp. nigrescens	Fabaceae	Pastures seques, vores de camins, pradells terofítics (Plantago-Trifolietum cherlerii, Hordeion leporini).	Àmpliament distribuït pel terç septentrional del territori, fora del qual apareix dispersament en punts localitzats de la plana.	E, P
Trifolium pratense L. subsp. pratense	Fabaceae	Prats i herbeis humits, fruiterars de regadiu, plantacions de pollancres, marges d'estanys, etc. (Molinio-Arrhenatheretea).	Espècie àmpliament distribuïda per tot el territori, en especial dins l'àrea d'ompliment quaternari recent.	E, P, L
Trifolium repens L.	Fabaceae	Prats, herbeis humits, fruiterars irrigats, etc. (Molinio-Arrhenatheretea, Ruderali- Secalietea).	Present a bona part del territori i en especial dins la plana al.luvial i al sector septentrional.	E, P, L
Trifolium resupinatum L.	Fabaceae	Prats, jonqueres, vores de camins, closes de pastura, etc. (Trifolio-Cynodontion, Juncion maritimi, Arrhenatherion).	La distribució del tàxon comprèn bàsicament les àrees palustres dels antics estanys de Sant Pere i Castelló i algunes localitats veïnes.	E, P
Trifolium scabrum L.	Fabaceae	Prats secs, pradells terofítics (Thero-Brachypodion, Helianthemion guttati).	Present a totes les àrees perifèriques i més esparsament a les àrees litorals i de la plana al.luvial.	E, P, L
Trifolium squamosum L.	Fabaceae	Prats de dall, prats més o menys halòfils (Gaudinio-Arrhenatheretum, Juncion maritimi).	L'àrea de distribució comprèn bàsicament les àrees palustres corresponents a antics estanys, tant litorals com interiors.	E, P, L
Trifolium stellatum L.	Fabaceae	Prats secs, pradells terofítics, sorrals (Thero-Brachypodion).	Localitzat de forma esparsa en l'àrea septentrional i en alguns punts prop de l'Escala.	E, P
Trifolium striatum L. subsp. brevidens (Lange) Muñoz Rodr.	Fabaceae	Sorrals.	Observat únicament en un sorral de la Muga.	P
Trifolium subterraneum L. subsp. subterraneum	Fabaceae	Pradells terofítics, vinyes, olivets (Helianthemetum guttati, Eragrostio- Chenopodietum).	Nosaltres el coneixem només dels afloraments granítics del peu de mont de la Serra de Rodes, encara que la planta també ha estat citada d'Empúries.	E
Trifolium tomentosum L.	Fabaceae	Vores de camins, talussos argilosos humits.	Localitzat només a les rodalies de Vilanova de la Muga (Peralada), encara que la seva distribució podria ser molt més àmplia atenent a les indicacions fetes per altres autors.	E
Triglochin barrelieri Loisel.	Juncaginaceae	Sòls salins, amb una important fracció arenosa (Artemisio-Limonietum virgati).	Restringit a antics cordons dunars de la maresma de les Llaunes (Castelló d'Empúries).	L
Triglochin maritima L.	Juncaginaceae	Jonqueres halòfiles (Junco-Triglochinetum maritimi, Spartino-Juncetum maritimi).	Present a diverses localitats entre la Rubina, els estanys del Tec i els de Palau i de forma més puntual a la Gola del Fluvià.	P, L
Tripodion tetraphyllum (L.) Fourr.	Fabaceae	Brolles, prats secs, talussos, etc.	Apareix esparsament a les àrees calcàries properes a l'Escala, al peu de mont de la Serra de Valldavià i al Terraprim.	E
Tripolium pannonicum (Jacq.) Dobrocz. subsp. tripolium (L.) Greuter	Asteraceae	Jonqueres i prats sobre sòls salins molt humits o temporalment inundats (Puccinellio-Salicornietea).	Distribuït sobre les àrees de maresma litoral, amb una certa penetració sobre zones palustres salabroses dels antics estanys de Sant Pere i Castelló (estanys del Tec i de Palau).	P, L
Trisetaria panicea (Lam.) Paunero	Poaceae	Vores de camins i de conreus.	Observat únicament en algunes localitats del peu de mont de la Serra de Valldavià (Ventalló) i a Castelló d'Empúries.	P
Trisetum flavescens (L.) P. Beauv. subsp. flavescens	Poaceae	Prats.	Present únicament en punts dispersos de les àrees perifèriques (Peralada, Siurana, Ventalló).	E
Tuberaria guttata (L.) Fourr.	Cistaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	Apareix bàsicament dins l'àrea de peu de mont de la Serra de Rodes i de manera puntual als Aspres o a les àrees de pliocè continental de Sant Tomàs de Fluvià.	E
Typha domingensis Pers.	Typhaceae	Vores de cursos d'aigua, estanys, aiguamolls, arrossars, sovint en sòls lleugerament salins (Phragmition australis).	Presenta una distribució més litoral que T. latifolia, amb una major tolerància als medis salabrosos. Ocupa bona part de les àrees palustres arribant a través d'alguns cursos fluvials fins a l'extrem occidental.	E, P, L
Typha latifolia L.	Typhaceae	Vores de cursos d'aigua, canals i basses de regar, estanys, aiguamolls (Phragmition australis).	Àmpliament distribuïda dins les zones palustres i al.luvials de la plana, evitant però les aigües amb elevats continguts salins. Arriba a localitats interiors ocupant les vores dels cursos d'aigua i estanys.	E, P, L
Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus	Fabaceae	Brolles, talussos (Cisto-Sarothamnetum catalaunici).	Localitzada principalment sobre materials silicis del peu de mont de la Serra de Rodes, encara que apareix també en punts localitzats de la plana i relleus pliocènics continentals.	E, P
Ulmus minor Mill.	Ulmaceae	Bosc de ribera, vores de closes, recs, bardisses, etc. (Querco-Fagetea).	Espècie àmpliament distribuïda per tot el territori, sobretot a la plana. Arriba sense dificultat a les àrees perifèriques aprofitant les zones amb una certa humitat edàfica.	E, P, L
Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy	Crassulaceae	Fissures de roques i de murs de pedra (Asplenietea rupestria).	Molt estès pel peu de mont de la Serra de Rodes i dins l'àrea pliocènica septentrional. A la resta del territori manté poblacions disperses associades als murs artificials (Castelló d'Empúries, Baseia, l'Escala).	E
Urospermum dalechampii (L.) F. W. Schmidt	Asteraceae	Fenassars (Brachypodietum phoenicoidis).	Present, sobretot, als relleus perifèrics, a les terrasses fluvials elevades i en alguns punts del litoral (la Rubina, Roses).	E, P, L
Urospermum picroides (L.) F. W. Schmidt	Asteraceae	Vores de camins, talussos (Hordeion leporini).	Present de forma esparsa al Terraprim i puntualment a Palau-saverdera, Torroella de Fluvià, L'Escala, etc.	E, P
Urtica dioica L. subsp. dioica	Urticaceae	Vores de camins, de conreus i de cursos d'aigua, sobre sòls eutròfics humits (Silybo-Urticion).	Present a totes les àrees palustres i al.luvials de la plana. Fora d'aquests ambients reapareix lligada a zones amb humitat edàfica prop de torrents i estanys del peu de mont de la Serra de Rodes i del Terraprim.	E, P, L
Urtica membranacea Savigny	Urticaceae	Vores de camins i de cursos d'aigua, herbassars de sòls eutròfics humits (Silybo-Urticion).	Esparsament distribuïda principalment per la plana.	E, P
Urtica pilulifera L.	Urticaceae	Vores de camins, sobre sòls profunds (Silybo-Urticion).	Només l'hem observada en una localitat, a Castelló d'Empúries.	E
Urtica urens L.	Urticaceae	Conreus llaurats, vores de camins, solars, femers, etc. (Chenopodion muralis, Hordeion leporini).	Esparsament distribuïda per tot el territori d'estudi.	E, P, L
Utricularia australis R. Br.	Lentibulariaceae	Aigües embassades semipermanents.	Coneixem una única població d'Utricularia dins la nostra àrea d'estudi, a l'Estany del Tec (Castelló d'Empúries), que no hem vist florir i que, per tant, no hem pogut determinar.	P
Valantia muralis L.	Rubiaceae	Sorrals litorals, penya-segats	Observada únicament al litoral, a la Rubina i als penya-segats de l'Escala.	L
Valerianella coronata (L.) DC.	Valerianaceae	Camps de cereals, prats secs (Secalion mediterraneum, Thero-Brachypodion).	Hem observat aquesta espècie en diverses localitats, principalment de les àrees perifèriques (l'Escala, Viladamat, el Far d'Empordà). També la coneixem de punts aïllats del litoral (la Rubina, a Castelló d'Empúries) i de la plana (l'Armentera, Font in HGI).	E, P, L
Valerianella discoidea (L.) Loisel.	Valerianaceae	Pradells terofítics de sòls eutròfics, talussos secs (Thero-Brachypodion).	Present, esparsament, dins l'arc sud-occidental de materials perifèrics (el Far d'Empordà, Siurana, Vilacolum, Torroella de Fluvià, Viladamat).	E
Valerianella echinata (L.) DC.	Valerianaceae	Olivets.	La coneixem només del mas Pireta, prop del Far d'Empordà.	E
Valerianella eriocarpa Desv.	Valerianaceae	Camps de cereals, pradells terofítics (Secalion mediterraneum, Thero-Brachypodion).	L'hem vista només a les Fonolledes (el Far d'Empordà) i a Sant Martí d'Empúries (l'Escala).	E
Valerianella locusta (L.) Laterr. subsp. locusta	Valerianaceae	Plantacions de pollancres, herbassars ruderals de sòls humits.	N'hem observat algunes poblacions entorn del Fluvià (Sant Pere Pescador, l'Armentera) i a Palau-saverdera.	E, P
Verbascum blattaria L.	Scrophulariaceae	Vores de cursos d'aigua.	Observat en alguns recs de Castelló d'Empúries (a la Rubina i a les Llaunes) i a la Muga.	P
Verbascum boerhavii L.	Scrophulariaceae	Sòls secs, sorrencs o pedregosos, codolars fluvials.	Observat esparsament al peu de mont de la Serra de Rodes (Pau, Palau-saverdera), a Baseia (Siurana), a Sant Tomàs de Fluvià, etc.	E
Verbascum sinuatum L.	Scrophulariaceae	Fenassars, talussos, vores de camins, etc. (Barchypodietum phoenicoidis, Hyparrhenietum hirto-pubescentis, Inulo-Oryzopsietum).	Àmpliament distribuït a tot el territori, tret de les àrees palustres on es fa menys freqüent.	E, P, L
Verbascum thapsus L.	Scrophulariaceae	Arenys i codolars fluvials, vores de cursos d'aigua.	Distribuït sobretot al llarg dels cursos occidentals de la Muga i del Fluvià, i en algunes altres localitats a Pau, Palau-saverdera, Vilamacolum, etc.	E, P
Verbena officinalis L.	Verbenaceae	Vores de camins i de recs, fruiterars irrigats, prats, etc.	Àmpliament distribuïda per tot el territori, especialment a la plana i zones humides de la perifèria.	E, P, L
Veronica anagallis-aquatica L. subsp. anagallis-aquatica	Plantaginaceae	Cursos d'aigua, vores d'estanys, arrossars, sòls entollats (Apietum nodiflori).	La seva àrea de distribució ressegueix, d'una banda, els cursos fluvials principals (Fluvià, Muga, Manol) i, de l'altra, els recs i zones palustres corresponents als antics estanys de Castelló d'Empúries i de Sant Pere Pescador.	E, P, L
Veronica arvensis L.	Plantaginaceae	Pradells terofítics, camps de cereals (Thero-Brachypodion, Helianthemetum guttati, Secalion mediterraneum).	Esparsament distribuïda pel territori, en àrees agrícoles de la plana i de la perifèria. Només puntualment al litoral (la Rubina, a Castelló d'Empúries).	E, P, L
Veronica beccabunga L. subsp. beccabunga	Plantaginaceae	Cursos d'aigua corrent (Apietum nodiflori).	Restringida a la part més occidental d'alguns rius i recs del territori (Muga, Fluvià, riera de Pedret, etc.)	E, P
Veronica hederifolia L.	Plantaginaceae	Conreus de regadiu, vinyes, sembrats (Solano-Polygonetalia, Secalion mediterraneum).	Àmpliament distribuïda dins de les zones agrícoles, tant de la plana com dels relleus de la perifèria. Arriba puntualment als camps del litoral.	E, P, L
Veronica orsiniana Ten.	Plantaginaceae	Prats, vorades de camí.	Observada en unes poques localitats del territori, a les Llaunes (Castelló d'Empúries), prop del Puig de l'Estany (Torroella de Fluvià) i a Vilanova de la Muga.	E, P
Veronica persica Poir.	Plantaginaceae	Conreus de regadiu, vinyes, olivets, vegetació ruderal terofítica (Solano-Chenopodietalia).	Àmpliament distribuïda per tots els sectors del territori, des del litoral fins a la perifèria.	E, P, L
Veronica polita Fries	Plantaginaceae	Conreus de regadiu, vinyes, olivets, vegetació ruderal terofítica (Solano-Chenopodietalia).	Distribuïda principalment dins de les zones agrícoles de la plana i dels relleus de la perifèria.	E, P, L
Viburnum tinus L.	Adoxaceae	Alzinars (Quecetum ilicis).	Observat només en unes poques localitats, als turons mesozoics de l'Escala i a Vila-robau, on n'apareixen individus aïllats.	E
Vicia angustifolia L.	Fabaceae	Conreus, marges de camp, fenassars, etc.		E, P
Vicia benghalensis L.	Fabaceae	Sembrats, olivets, fenassars, etc. (Secalion mediterraneum, Diplotaxion, Thero-Brachypodietalia).	Àmpliament distribuïda al peu de mont de la Serra de Rodes i de forma molt més esparsa dins del Terraprim i de la plana.	E, P, L
Vicia bithynica (L.) L.	Fabaceae	Vores de camps i camins.	Restrigida a l'àrea nord-oriental.	E
Vicia dasycarpa Ten.	Fabaceae	Vores de camps i de camins.	Anotada a Palau-saverdera, Pau, Pedret, Siurana, etc.	E
Vicia disperma DC.	Fabaceae	Vores de camps, de camins i de torrents, talussos, etc.	L'hem vista al peu de mont de la Serra de Rodes i al Terraprim.	E
Vicia faba L.	Fabaceae	Cultivada i ocasionalment subespontània.		P
Vicia hybrida L.	Fabaceae	Fenassars, talussos, prats secs (Brachypodietum phoenicoidis).	Distribuïda principalment dins les àrees septentrional i occidental i només més localment a la resta del teritori.	E, P, L
Vicia lathyroides L.	Fabaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	Àmpliament distribuïda per tota l'àrea granítica del peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Vicia lutea L. subsp. lutea	Fabaceae	Fenassars, conreus (Brachypodietum phoenicoidis, Secalion mediterraneum).	Esparsament distribuïda pel territori, a Palau-saverdera, Pedret, Castelló d'Empúries, el Far d'Empordà, Torroella de Fluvià, etc.	E
Vicia sativa L.	Fabaceae	Conreus, herbassars humits, marges de camp, etc.		E, P, L
Vicia tenuifolia Roth	Fabaceae	Vores de camins i de camps.		E, P
Vinca difformis Pourr. subsp. difformis	Apocynaceae	Vorada del bosc de ribera, alzinars i talussos humits, etc.	Present a diverses localitats de Palau-saverdera, Pau, l'Escala, Fortià, etc.	E, P
Vinca major L. subsp. major	Apocynaceae	Sorrals.	Localitzada únicament a la Rubina.	L
Vincetoxicum nigrum (L.) Moench	Apocynaceae	Alzinars aclarits, garrigues (Quercion ilicis).	Observat en algunes localitats a la zona de ponent, a Siurana, Torroella de Fluvià, Ventalló, etc.	E
Viola alba Besser subsp. denhardtii (Ten.) W. Becker	Violaceae	Alzinars, bosc de ribera (Quercetum ilicis, Populion albae).	Distribuïda en diverses localitats al Terraprim i a la plana resseguint les formacions de ribera dels cursos principals d'aigua.	E, P
Viola arvensis Murray	Violaceae	Camps de cereals (Secalion mediterraneum).	Principalment localitzada a l'extrem septentrional, tant al peu de mont de la Serra de Rodes com en algunes zones dels Aspres. Fora d'aquí, només l'hem observada sobre materials pliocènics prop de Vilacolum (Torroella de Fluvià) i Vilamacolum.	E, P
Viola kitaibeliana Schult.	Violaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfics (Helianthemetum guttati).	L'hem herboritzada dins l'àrea granítica de Santa Maria del Penardell (Pau), al peu de mont de la Serra de Rodes.	E
Viola riviniana Rchb.	Violaceae	Bosc de ribera (Populion albae).	En coneixem una única població situada a la ribera de la Mugueta (Castelló d'Empúries).	P
Visnaga daucoides Gaertn.	Apiaceae	Camps de cereals, rostolls sobre sòls argilosos i eutròfics en antics estanys (Secalionm mediterraneum).	Dins l'àrea d'estudi el coneixem només de dues localitats, a l'estany de la Mina i a la zona de les Pastelles, sobre l'antic estany de Sant Pere, encara que es devia fer també més al nord atenent les dades bibliogràfiques de què disposem.	E, P
Vitex agnus-castus L.	Lamiaceae	Torrents, vores de recs (Vinco-Viticetum agni-casti).	Principalment distribuït dins el quart septentrional del territori (peu de mont de la Serra de Rodes i Aspres). Fora d'aquí apareix encara en àrees properes a la Muga (Vila-sacra, Castelló d'Empúries) i del Fluvià (Torroella de Fluvià).	E, P, L
Vitis vinifera L.	Vitaceae	Vores de camps, bardisses.	Àmpliament distribuïda en tot el peu de mont de la Serra de Rodes. Fora d'aquest apareix en punts esparsos del territori.	E, P
Vulpia ciliata Dumort. subsp. ciliata	Poaceae	Pradells terofítics, pastures seques (Thero-Brachypodion, Thero-Brometalia, Helianthemetum guttati).	Distribuïda esparsament per les àrees perifèriques i també, de forma local, a la plana (terrasses dels rius Manol i Fluvià).	E, P
Vulpia membranacea (L.) Dumort. subsp. membranacea	Poaceae	Sorrals del litoral (Crucianelletum maritimae, Ammophiletum arundinaceae).	Restringida al litoral sorrenc, des de l'Escala a Santa Margarida.	L
Vulpia myuros (L.) C. C. Gmel. subsp. sciuroides (Roth) Rouy	Poaceae	Pradells terofítics sobre sòls oligotròfcs (Helianthemetum guttati).	Present a diverses localitats del peu de mont de la Serra de Rodes i sobre els dipòsits sorrencs eòlics dels turons de l'Escala.	E
Xanthium orientale L.	Asteraceae	Herbassars nitròfils de sòls temporalment inundats a la riba dels rius, sorrals humits i nitròfils del litoral, conreus de regadiu, etc. (Bidention tripartitae, Salsolo-Cakiletum maritimae, Panico-Setarion).	Àmpliament distribuït per tot el litoral sorrenc i dins les àrees fluvials. Fora d'aquí també és present a nombrosos punts de la plana i als relleus exteriors sobre sòls que es mantenen relativament humits durant llargs períodes.	E, P, L
Xanthium spinosum L.	Asteraceae	Herbassars d'indrets fortament ruderals, solars i conreus abandonats, sorrals fluvials, etc. (Chenopodietum muralis).	Distribuït per les àrees agrícoles i urbanes de tot el territori, des del litoral fins als relleus de la perifèria.	E, P, L
Xanthium strumarium L.	Asteraceae	Motes d'arrossars, herbassars dels sòls argilosos temporalment molt humits (Spergulario-Ranunculetum scelerati, Panico-Setarion).	Restringit a les àrees palustres de la plana (antic estany de Sant Pere i Cinclaus) i puntualment de l'interior (estany Robert, a Riumors).	E, P
Xanthoselinum venetum (Spreng.) Soldano & Banfi	Apiaceae	Bosc de ribera (Populion albae).	Planta que coneixem només d'alguns punts de les ribes del Manol, a Vila-sacra.	P
Zannichellia peltata Bertol.	Potamogetonaceae	Aigües de corrent lent o embassades, eutròfiques o feblement salabroses (Potamogetonion eurosibiricum).	Observada a la zona palustre de l'antic estany de Sant Pere, principalment associada a les zones arrosseres. L'hem vista també als estanys dels antics arrossars del mas Matà i en diversos punts del Fluvià.	P, L